dissabte, 13 de gener del 2024

Altre cop al pic de la Muga (2859 m)

 Altre cop (3r) pujada a la Muga, ara amb el CEG, aquesta vegada en un dia de juliol de 2023 amb sol radiant, donava goig poder veure l'aire net i vista fins l'infinit. Itinerari lineal d'anada i tornada des de Cap de Rec sense cap problema, cansament apart. És un cim que encara que sigui per aquest camí que és el més fàcil, hi ha força desnivell (1000 m) i sobretot distància (20 km), és un dels més durs de la Cerdanya.
El primer cop va ser el novembre del 2010 amb l'AEG, sortida de Granollers a les 7h cap a Can Jan de la Llosa on vam arrivar a les 10h del matí, vall de la Llosa amunt fins prat Xiuxirà i llavors, directe dret per la pronunciada pendent de la tartera on ja començava la neu fins un collet i seguint tota la carena fins fer cim, ben nevat. Baixada per l'estany de la Muga i llavors, recte avall per un camí imaginari inexistent (greu error), se'ns va fer de nit i amb els frontals anar cercant el millor lloc per passar, sense traça de camí bosc avall orientant-nos seguint el soroll del riu fins arribar al pont que traspassa i arribant als cotxes a les 22h ben cansats. Llavors, sense sopar, tornada cap a Granollers on vam arribar a la una de la nit, tota una aventura.
El segon cop va ser també amb l'AEG l'estiu del 2021 i que va quedar en un intent. Seguíem l'itinerari de pujada com el 2010 però la baixada la volíem fer per l'itinerari nº 26 que és el correcte per tornar a Can Jan de la Llosa. Aquest cop també vam tenir problemes, al pujar per la tartera vam anar derivant poc a poc cap el costat esquerra anant a parar a un lloc molt dret on calia grimpar una mica; al adonar-me jo de l'error, vaig recordar que al final hi ha un embut perillós, total, tornar a baixar avall, però veient l'hora i que ja estàvem cansats de l'embolic on ens havíem ficat, sàviament vam anar a descansar al riu de la Llosa per dinar i tranquil·lament altre cop cap a casa.
Aquest tercer cop amb el CEG tot va anar bé, fora itineraris complicats o desconeguts, vam anar a lo segur i en vam gaudir plenament.

La Muga al fons a l'esquerra, encara ens falta un bon tros

Les verdaderes mestresses de la muntanya, vaques i eugues

Al cim

La Tossa Plana, que ho és, (2916 m) i els estanys de la Muga

Vista al sud, la Cerdanya, coll de Pendís i el Cadí

Vista a l'oest, Andorra i al fons, la Pica

Vista al nord, vall de la Llosa i cims fronterers

A l'est, la Carabassa tapa la Collada de Tosses, Puigmal a l'esquerra

divendres, 22 de setembre del 2023

El Carlit (2921m) per 4a vegada

 Aquesta ascensió feta amb els companys i companyes de La Garriga el 10 de setembre de 2023, per mi tenia aspectes positius a celebrar i d'altres de trists:

+ Feia exactament 40 anys que també un 10 de setembre (llavors de 1983), jo pujava per primer cop al cèlebre Carlit amb uns amics, una muntanya dura i emblemàtica.   Ah!, i l'endemà començaven les primeres emissions de proves de TV3.
+ Era la quarta vegada que feia el cim, i aquest cop ja amb 75 anys a l'esquena.
+ Vam gaudir d'un dia excel·lent, sol, cap núvol, bona temperatura i bona companyia.

-- Aquest cop, he aprofitat per retre el meu petit homenatge en record d'un company d'excursió dels enginyers que havíem enterrat just el dia anterior (EPD).
-- L'Estany Glaçat ja no pot fer honor al seu nom, ha perdut tota la congesta que mantenia tot l'estiu fins empalmar amb la primera nevada de tardor, ara a primers de juliol ja no en queda ni rastre.
-- La vida passa per tots nosaltres, però també passa per les muntanyes, els camins estan més erosionats de tan concorreguts que estan i el canvi climàtic les asseca, desforesta i fa desaparèixer el glaç i les neus que crèiem perpètues.

Un regust agredolç aquesta entrada del blog.

El cim(a l'esquerra) ens espera

Estany Glaçat, feia 40 anys la congesta en cobria un 25%, ara ha marxat

El moment més dur del dia

A ponent, llac de Lanós

A llevant, els de les Bulloses






dimarts, 29 d’agost del 2023

Els Empedrats de Bor (Cerdanya)

És un camí que passa per un torrent entre les serres de la Quera i dels Gats just a sobre dels llogarets de Bor i de Pedra a la Cerdanya. A diferència dels empedrats de Bagà en que normalment hi veurem baixar aigua, aquests empedrats son secs, l’aigua que baixa del torrent de la Mata Negra, quan arriba al torrent del Forn desapareix i no torna a sortir fins més avall en el torrent de Guinot. Com que el camí passa per la llera seca del torrent i el lloc és estret, fresc i humit, gaudireu de veure la gran quantitat de molsa enganxada als arbres i roques, un lloc com de pel·lícula de follets. En aquestes contrades, hi ha diversos llocs en que l’aigua passa soterrada i apareix de cop, veure l’entrada "Surgències al Prepirineu" de l’abril-2017 en aquest mateix blog.
Una excursió interessant per veure aquest lloc i complementar-la amb bones vistes és la següent:
Pujada: Bor (església de Sant Marcel) – Coll de la Peguera (GR-107) – Empedrats de Bor – la Mata Negra – Corral del Quel – Plans de Bor - Collet de Fontfreda (Pista a Coll de Pendís) – Mirador de Cap del Ras (magnífiques vistes sobre la Cerdanya).
Baixada: Collet de Fontfreda – Ovelles Mortes – Pedres Planes – la Collada – Esterregalls – Bor.
Son uns 13,5 Km, 680 m de desnivell i unes 5 h, una bona matinal per tornar amb ganes de fer un bon dinar. Es pot complementar anant a veure la surgència d'aigua i les coves de la Fou de Bor, molt properes al poble.


Entrada al torrent del Forn


Els Empedrats





Corral del Quel

El Cadí

Vista de la Cerdanya des de Cap del Ras

divendres, 23 de juny del 2023

Costabona (2465 m) i Roca Colom (2506 m)

 El Costabona, potser perquè queda cap a l'extrem est de la serralada pirinenca o perquè no és un cim emblemàtic i destacable, sempre l'havia oblidat, en canvi, a d'altres més difícils hi he pujat un munt de vegades i no me'n canso de repetir.

Aquest cop, amb el grup de muntanya dels enginyers, finalment l'he anat a veure i saludar. Sortida des de Vallter, portella de Morens, Roca Colom, Costabona, baixada per la collada de la Balmeta i la vall del Carboner fins arribar a Setcases, distància 18.5 Km, 566 m positius i 1460 m negatius. A destacar els bonics saltants d'aigua del riu Carboner. He de mencionar que també vam pujar al Roca Colom de 2506 m, aquest sovint no se'l esmenta perquè al venir de camí, queda mig dissimulat a la carena, i en canvi, és més alt.

Però el Costabona es va venjar d'haber-lo oblidat tants anys, a mitja baixada es va produir un sobtat canvi de temps amb avís de perill per pluja intensa del Servei Meteorològic de Catalunya emès a migdia quan ja no s'hi podia fer res més que aguantar-se i anar baixant, malgrat anar preparats ni portar capelina va salvar-nos d'acabar ben xops, els camins convertits en corriols d'aigua; què hi farem!

Vallter, Grà de Fajol i Bastiments

El Costabona sota d'un núvol

El Canigó des del Roca Colom


La vall del riu Tec direcció a Prats de Molló

Collada de la Balmeta i Costabona a dalt

Saltant de la Copa de Cava

Saltant del Cossi d'en Batlló









  

 

dijous, 22 de juny del 2023

Bufadors d'en Beví

 Els Bufadors d'en Beví estan en un lloc ensotat darrera d'una petita serra del mateix nom que per la cara nord té un petit cingle vertical, cosa que fa que a sota estigui sempre ombrívol i humit, a més de que hi ha diversos forats, alguns de grans, per els que depenent de l'època de l'any i de la meteorologia, hi surt un lleuger aire fresc, d'aquí el nom de Bufadors. Els arbres lògicament son molt alts, han d'anar a cercar la llum de la que els priven les parets rocoses, i com és natural, amb aquestes condicions la molsa ho recobreix tot. Amb aquestes condicions, el lloc presenta un aspecte un xic misteriós, com de película, sembla que per qualsevol lloc hagin de sortir gnoms, follets o d'altres personatges mitològics.

L'excursió sortint del castell de Montesquiu és bastant fàcil, una matinal que val la pena fer per descobrir aquest lloc tan peculiar.

El castell de Montesquiu, lloc de sortida i arribada més habitual

La serra dels Bufadors cara sud

Vista des del collet al traspassar la serra


Pujant paret a la recerca de la llum



Un dels diversos forats que bufen

Sota les parets




dimecres, 5 d’abril del 2023

Serra de Busa i el Capolatell

A primers d'abril del 2023, amb companys del C.E. Garriguenc vam fer una excursió circular a aquesta serra enfilada dalt de cingleres on el 2011 jo ja n'havia organitzat una de lineal per els enginyers amb final a l'embassament de la Llosa del Cavall.
La serra de Busa està carregada d'història, als seus peus, a Sant Leïr de la Vall d'Ora, hi ha el monòlit que recorda que allà va ser ferit de mort el 897 el compte Guifré I el Pelós en una batalla contra els sarraïns. També val la pena visitar en aquest lloc les dues serradores que mogudes per la força de l'aigua feien fusta aprofitant els extensos boscos propers.
A principis del segle XIX, en la seva lluita contra les forces napoleòniques, les forces resistents regulars i populars catalanes tenien dalt del pla de Busa un bon lloc per resguardar-se i també tancar als presoners francesos a l'extrem de ponent en el tossal anomenat Capolatell o Presó de Busa; en aquest lloc absolutament inaccessible, hi feien passar als presoners per uns troncs que desprès enretiraven, allà quedaven abandonats a la seva sort sense menjar, aigua, ni lloc per resguardar-se, molts es llençaven daltabaix desesperats, deien que renaixerien a París; les guerres totes son cruels.
Aquest cop hem pujat per l'escala i canal equipada de Busa, ascensió divertida però que a segons qui no aniria bé de fer, cal una mica d'agilitat. Dalt del gran pla, en aquests 12 anys hi ha hagut canvis, la masia de la Bartolina ara és una casa de turisme rural ben equipada, i la de la Vila resta tancada i sense el curiós rellotge de sol que hi havia; una gran pèrdua.
Desprès de visitar el Capolatell, des d'on es pot gaudir de grans vistes sobre el Port del Comte, embassament de la Llosa del Cavall, Santuari de Lord, Serra del Verd i inclús Pedraforca, tornada per l'extens pla i pronunciada baixada per el grau de les Collades cap a Sant Pere de Graudescales, gran església romànica del segle X en planta de creu llatina i tres àbsis restaurada el 1956. Desprès, sols quedava tranquil·lament tornar a Sant Lleïr seguint el curs del riu de la Vall d'Ora, una bonica caminada d'uns 21 Km i més de 900 m de desnivell.

Monòlit de Guifré I el Pelós
  
Les serradores, amb la roda que les accionava


L'escala
Canal equipada

Les cingleres

Una zona del pla de Busa
Serra del Verd i Pedraforca
Port del Comte, Sant Llorenç de Morunys i embassament de la Llosa del Cavall
Rellotge de sol avui dia desaparegut (veure entrada al blog de febrer-2022)
Sant Pere de Graudescales