A 1/4 de 6 del matí ja soc a Granollers per poder agafar un autocar dels primers, no vull que em passi com la Viladrau-La Garriga del 2012 que vaig agafar el penúltim i després tot anava tard. Sortim a 3/4 de 6 de Granollers en direcció a Viladrau.
Començo a caminar des del Coll de Bordoriol (1089m) a les 7h en punt amb el frontal, és fosc, i fa un fred normal per l'època, de moment vaig sol, no he coincidit amb cap company conegut al bus. La primera mitja hora per pista vaig massa ràpid i això em passa factura poc després al agafar els corriols que pugen fort cap a Collpregon, ja que m'he de parar tres cops abans d'arribar-hi. De tan en tan, em passen alguns corredors dels habituats a fer curses de muntanya que van molt fort. Faig una curta parada a Collpregon i menjo fruita seca per recuperar-me, i tot seguit segueixo pujant per bosc i carena fins arribar al cim del meu estimat Matagalls (1696m) a les 8,30'. Mentre feia aquesta pujada anava recordant la de vegades que havia fet aquest camí amb moto, quan era permès, amb la Bultaco Alpina, quan des d'Aiguafreda anàvem a prendre el vermut a Arbúcies tot passant per Collformic, Matagalls i Bordoriol i després tornàvem per mateix camí (95 Km total).
Gaudeixo per uns instants de la vista, sota una capa de núvols mitgencs, es veu perfectament la badia de Roses, les Illes Medes, tot el Pirineu ben nevat, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Pedraforca, el Montsec a Ponent i fins i tot el Mont Caro als Ports. Ràpidament emprenc la baixada cap a Collformic corrent un xic en els llocs planers, pel camí em passen dues noies amb un tipet que treu l'aler, impossible seguir-les, corren molt, i després dos xicots que més que saltar volen per dalt les pedres, semblen isards. He atrapat força gent que porta un ritme menor que el meu. S'ha de vigilar en algun lloc on hi ha glaç en el camí. Arribo a Collformic (1144m) a les 9,15'.
Pujada cap al llarg Pla de la Calma, primer avituallament al Pla de l'Ase Mort (1205m), tassa de caldo i galetes, i segueixo endavant. Al arribar prop del Cafè recordo, com sempre que hi passo, a en Pere pastor, que sempre que l'hi trobava em convidava a prendre quelcom en el petit i ben equipat refugi que tenia en les runes de la casa, tot parlant jo del meu besavi i ell de les seves vivències més actuals amb el ramat al Pla de la Calma. Passat el trencall del Molar, m'atrapa en Jordi Malgrat, i a partir d'ara anirem junts, molt millor. Arribem a les 11,30' al Bellit (1060m), on ens espera l'entrepà de botifarra i un porró de vi, i continuem camí amb la panxa satisfeta. No m'agrada gaire la volta pel Bellit i tornada a la pista principal, preferiria que l'esmorzar el fessin al trencall que va cap a Rocacentella com es fa a la Viladrau-La Garriga, la veritat és que alguns participants s'han passat de llarg i han hagut de tornar enrere.
Ara arriba un tram que se'm fa un xic pesat, el corriol dins el bosc que passa pel Parany (1130m) fins arribar a Rocacentella (1001m) no s'acaba mai, ple de petites pujadetes i baixadetes, sempre falta un tros més per arribar. Un cop l'assolim a les 14h, un altre avituallament, aquest cop coques dolces, i comencem la llarga baixada cap a Cànoves (420m), on arribem a les 15h i coincideixo amb en Joan Cucarull (col·lega de feina) que ha fet la mitja i ja puja a l'autocar. Cosa estranya per mi, menjo taronges (?), però és que el cos m'ho demana.
A partir d'aquí, anar seguint ja més cansats cap el nostre destí final, que costa força de que arribi, cada cop que baixem i pugem un xic al traspassar una torrentera ens adonem de que ja no anem sobrats de forces. A prop de Corró d'Avall, l'últim avituallament, patates de bossa (sals minerals), i aviat entrem a la zona urbana, passem pels nostres amics de l'Illa que ens fan un petit obsequi, gràcies!!, i per fi arribem a l'AEG a les 16,30', foto, coca, beguda i satisfacció, participant nº 261 en arribar. He estat 9h30' per fer els 40,4 Km, dels quals 919 m son positius i 1860 m negatius segons els meus comptes. Peus i cames acusen l'esforç, sobretot un parell d'ungles, però és normal, ha valgut la pena, crec que me'n he sortit prou be, és el segon cop que a peu travesso íntegrament la muntanya dels meus avantpassats.
