L'exili de la Verge de Núria

Cada any, el GREC organitza pel juliol una caminada en que Núria és origen, final o lloc de pas de la sortida. Aquest any 2017, el dissabte 22 coincidia amb el 81è aniversari d’uns fets històrics que lligaven amb la nostra afició per pujar muntanyes, era el de l’exili de la Verge de Núria del 22 de juliol del 1936.
Aquell dia, mossèn Ventura Carrera, Rector de Núria, assabentat dels aldarulls i saquejos d'esglésies que a resultes de l’inici feia quatre dies de la guerra civil estaven passant per les comarques veïnes, per tal de salvar-la de possibles malifetes, va agafar la imatge de la Verge i, passant pel coll de Finestrelles, va dur-la cap a França, deixant-la primer amagada en un clot d’una tartera, lloc ara anomenat "el Clot de la Verge" i l’endemà dia 23, passà a recollir-la i dur-la cap a Err i finalment a casa d’uns coneguts a la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame). Passat un temps, la Verge va ser traslladada seguint un llarg periple amb destí final a Suïssa, on restà guardada fins el 1941 any en que va ser retornada al Monestir.

Val a dir que el descobriment de la situació exacta del Clot de la Verge va ser gràcies al treball de recerca fet per alumnes de l’Escola Ridolaina de Montellà i Martinet guiats per la mestra Núria Burgada, mare d’en Kilian Jornet, en el lloc hi ha una placa explicativa.
Un grup de 18 muntanyencs, la meva filla Marta inclosa, vam resseguir l’itinerari que va fer la Verge des de Núria (1960m), pujant el coll de Finestrelles (2604m), passant per les fonts del Segre, Clot de la Verge (2340m), coll de Segalera, i desprès d’una llarga baixada, acabant la 1ª etapa al poble de Err (1350m). Uns pocs valents, van acabar fent la segona etapa fins a la Guingueta d’Ix (1150m).
Vam gaudir d’un bon dia amb bona climatologia i conèixer més detalls d’aquests fets històrics que el nostre company Francesc tan bé sap explicar.

Pujant Finestrelles

Dalt del coll

Fonts del Segre (naixement del riu)

Clot de la Verge

Clot de la Verge

El Grau de l'Os (Cerdanya)

Amb la meva filla Marta, vam anar a pujar pel Grau de l’Os, camí del que molta gent de Cerdanya m’havia parlat i que surt del costat mateix de la boca Nord del túnel de Cadí (que de Cadí no en te res, més aviat de Moixeró).

Per arribar-hi s’ha d’agafar una curta pista de terra que surt del costat Urús de l’àrea de servei del túnel i s’acaba al costat de peatge, on deixem el cotxe. Seguint endavant, es passa per un pas inferior sota la carretera, es voreja un bon tram de la pared de formigó i tot seguit ens endinsem en un estret tall quasi invisible des de la carretera. El camí és un fons sec de riera ple de còdols i pedres de tot tamany entre dues altes parets de roca amb gorgs fets quan plou amb força, la llum no hi entra gaire. Quan es porta una estona de caminar, trobem el punt "divertit" de l’itinerari, un pas super estret i vertical entre dues parets de roca que es puja amb l’ajuda primer d’una escala metàl·lica i desprès d’una cadena, a vegades cal treure’s la motxilla si és gran. Continua el camí similar al de l’inici fins que poc a poc es va obrint el pas i comença a veure’s el cel i els boscos de més amunt. Arribat a un lloc on es veu una barraca d'obra amunt a la dreta, cal pujar a la dreta, passar-hi i seguir la pista per arribar al proper refugi guardat del Serrat de les Esposes.

Per tornar, cal seguir la pista del refugi avall uns 500m i agafar un camí que passa per unes cases enrunades entre prats (antic nucli de Canals) i sense deixar-lo, tornarem al inici.

NOTA: Caldria desbrossar i marcar aquest camí, és molt interessant, i si no es cuida s’acabarà perdent.

Pas inferior sota carretera

El camí passa per sota d'aquest mur  de formigó

 Fons de riera emboscat

L'empenta de l'aigua es menja les parets

 Cal pujar la "pedreta"

Escala i cadena

Ja he pujat !!

Travessa pel Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici

Un grup de set socis del GREC, Vicen, Jordi, Angel, Josep Mª, Joaquim, Miquel Àngel i jo, vam anar a fer una travessa de dos dies per aquests fantàstics paratges pirinencs acompanyats de l’Òscar, guia a qui ja coneixíem de l’Aneto-2016. Vam fer nit el divendres a la casa rural Pernalle d’Erill la Vall, per pujar l’endemà matí amb els taxis fins Aigües Tortes on comencem a caminar primer sota un lleuger plugim cap a l’estany Llong, passant a veure el gran pi de Peixerani i tot seguit pujar cap el Portarró d’Espot, on la pluja es converteix per una estona en aiguaneu i desprès ja ens mulla amb més ganes mentre baixem cap el Mirador de l’Estany i pugem fins el refugi d’Amitges, on arribem ja ben molls; hem trigat unes 5 hores, pujat uns 900 m i baixat uns 300.

Passem la tarda descansant i veient com plou, sopem i a dormir. El diumenge, despertar atronador a càrrec d’un pollastre i corneta que l’Angel ha posat en marxa i que esvalota tot el dormitori, esmorzar i amb la boira resultant de la pluja caiguda comencem a pujar cap el port de Ratera sense veure res més que el camí i els tres estanys d’Amitges.

Dalt del port comencem a entreveure algun cim lleugerament emblanquinat de la nit anterior, com el Tuc de Ratera (que tinc pendent de pujar) i baixem pel gran circ lacustre de Colomers seguint el GR11 pels estanys Obago, Redon, Llong i Major de Colomers.

Seguidament emprenem la pujada cap el port de la Ribereta ja amb Sol, les boires han marxat i gaudim de fantàstiques vistes cap a Colomers, Tucs de Ratera, Sendrosa, i d’altres. Una segona pujada que fa patir una mica al Joaquim ens porta fins el port de Caldes, i ja recuperats de l’esforç comencem la llarga baixada cap a la vall de Boi, admirant els estanys de Mangades, Monges, Travessani i les seves agulles, tot el massís dels Besiberri al davant i el Comalespada i Punta Alta sobre el refugi Ventosa i Calvell, on fem un curt descans. Altre cop baixant entre pedres i més pedres com ha estat en tot l’itinerari, arribem al platiu de Riumalo, voregem l’embassament de Cavallers i per fi arribem als cotxes, cansats però contents. Hem trigat quasi 11 hores des que hem sortit, caminat uns 22 Km, 800 m positius i 1700 negatius aproximadament, i passat per tres comarques, Pallars Sobirà, Aran i Ribagorça. Desprès, tornada cap a casa i fins la propera.

Estany Llong i Portarró d'Espot al fons

 El Llong des del camí del Portarró

Com els cargols, sota la pluja

Les agulles d'Amitges tapades per la boira

 Els Encantats de bon matí, al fons a la dreta el Peguera

Estanys de la Munyidera, dels Barbs i Gran d'Amitges

Tuc de Crabes

 Tuc de Ratera

Baixant del port de Ratera

Estany Obago

Estanys Redon i Llong

Estany i refugi nou de Colomers

Circ de Colomers, a la dreta, el Tuc de Ratera

Vista a l'Oest des del Port de Caldes, al fons, la Maladeta

Estanys Mangades i Monges

El Comalespada i Punta Alta al fons

Agulles de Travessani

Estany de Travessani i massis de Besiberri