Per tercera vegada en cinc anys, he anat a l'Estany del Diable (2332 m) a la vall de Galba al Capcir, just després de Formigueres. Ja hi havia pujat el novembre-2016 amb molta neu (veure blog) amb el GREC, i a l'agost-2018 amb uns amics. Està clar que no me'n canso d'anar-hi, és una vall molt agradable de visitar, verda, frondosa, bonica i amb camins fàcils i punts interessants per veure. Aquest cop amb la colla de Cerdagne-Rando, primera excursió que puc fer amb ells aquest any desprès dels confinaments pel Covid-19.
El més agradable de tot, apart del retrobament i la bona companyia, va ser el canvi de temperatura (16º) respecte als 30º de La Garriga on visc actualment.
L'excursió va ser seguint l'itinerari habitual, però vaig observar una anomalía: o bé el llac està cada any situat més amunt o les meves cames ja no pugen tan com abans, però la realitat és que cada cop costa més d'arribar a dalt !! 😄😄
A la baixada, aquest cop ens vam entretenir força observant els grabats i noms escrits a la "Peira Escrita" (Pedra Escrita), pedres planes on la gent de la contrada hi grababa el nom i any (si sabia escriure, clar); a les fotos se'n poden observar uns quants de fa segles.
Barraca de la Jaceta
Al fons, la Portella d'Orlu, que dona pas a aquesta altre vall
El neret, aquí molt florit
Pic de Mortiers
C'est midi (12 h), il faut manger (dinar, qué aviat !!)
Joseph Pich 1804 // Olivé 1886
I. Vergés // R. Coms 1609
Maurici 1800 // Claverie 1871 // I. Ferriol 1610
