divendres, 24 d’abril del 2026

Transhumància C.E. Garriguenc: La Molina - La Garriga (en 6 etapes)

 A proposta meva per suplir una baixa temporal llarga del guia habitual, el setembre-2025 el grup del Som-hi Som-hi del Centre Excursionista Garriguenc vam emprendre una llarga travessa seguint antics camins ancestrals de transhumància fent una etapa mensual d'un total de 6, transport amb autocar, clar. Aquesta travessa tenia una component familiar històrica per mi: el meu besavi pastor que lògicament també feia transhumància, d'aquí venia la iniciativa.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

1ª etapa: Pla d'Anyella - Castellar d'en Hug - Coll de Merolla. (28/09/2025)  El punt de sortida no podia ser altre que aquest pla de La Molina, uns prats immensos que son el paradís de centenars (o milers) d'eugues, vaques i ovelles, el seu restaurant estiuenc de 5 forquilles on gaudeixen de les fresques pastures pirinenques. Un cop traspassat el pla i la pujada fins el Coll de la Creueta, forta baixada cap a Castellar d'en Hug per tot just al arribar a les primeres cases, pujar al Turó de la Creu on vam seguir cap a St. Joan de Cornudella per el GR3 fins a Meians, girar direcció Sud cap els Plans de la Pera, Coll de l'Espluga i fins arribar a Coll de Merolla.

Una llarga però molt bonica caminada de 19 km, 430 m positius i 1165 m negatius.

Part del Pla d'Anyella amb les seves residents
Al davant, el Coll de la Creueta
Nena, aquests que venen son pixapins
Vista de Castellar d'en Hug a sota
El grup de garriguencs al seu pas per Castellar d'en Hug

Ermita de Sant Joan de Cornudella, al GR3
Plans de la Pera

2ª etapa: Coll de Merolla - Les Lloses. (26/10/2025)  Reprenent el camí on l'havíem deixat el mes anterior, pujada cap a Coll de Palomera i on, a la masia del mateix nom, un grup de bons amics que la gestionen ens van obsequiar amb un magnífic esmorzar que recordarem molt de temps; GRÀCIES! Seguidament, pujada cap a Coll de Faig General sota el Pedró de Tubau, Coll de Can Carles i fins a l'església de Sta. Mª de les Lloses, final d'etapa. Aquesta caminada serà recordada també per el tip de collir bolets que vam fer en tot el trajecte, a la tardor i les bones pluges de dies anteriors era inevitable trobar-ne, i collir-los !!

Bonica caminada de 16 km, 592 m positius i 714 m negatius.


Masia de la Palomera
El Puigllançada al davant
Els colors de la tardor
Mare amorosa cuidant el nadó
Santa Mª de les Lloses


3ª etapa: Les Lloses - Perafita. (23/11/2025)   Reprenent el camí des de les Lloses, pujada un xic dreta cap a Coll Tallat, seguint cap a les Saleres, la curiosa Roca de Pena amb la seva llegenda i fins arribar al poble d'Alpens, en el que vàrem fer una bona volta per admirar la gran quantitat d'estàtues, monuments i elements decoratius tots fets de forja o ferro soldat, és un museu a l'aire lliure digne d'admirar. També, formant part de la història familiar del besavi, debatre davant del panell explicatiu que hi ha a la plaça de l'església sobre la famosa i cruenta batalla d'Alpens del 9 de setembre de 1873 en la que les tropes Carlines d'en Francesc Savalls van derrotar a les Isabelines del brigadier Cabrineti (que hi va morir), les guerres sempre son terribles.
Seguidament, per plàcides pistes vam anar passant per les masies de Cerdanyons, Comermada i Margenet tot contemplant els paisatges del Lluçanès. Al final, vorejar la gran instal·lació ramadera de Can Fusta fins entrar a Perafita pel costat del bonic però fals castell que hi ha a l'entrada. L'excursió no podia acabar aquí sinó al famós forn de les coques de Perafita on ens vam endolcir tots a consciència!!

Excel·lent i plàcida caminada de 19,3 km, 444 m positius i 666 m negatius.

La Roca de Pena
Alpens, el regne de la forja


Paisatge típic del Lluçanès
El "castell" de Perafita de finals del segle XIX

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - 
NOTA:
Vàrem descartar fer el tram entre Perafita i Alboquers perquè bona part del camí tradicional ha passat a ser carretera asfaltada o la voreja, vam prioritzar la seguretat i l'absència de fums contaminants.
També dir que el desembre és temps de festes familiars, no tocava fer l'excursió.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

4ª etapa: Alboquers - Collsuspina. (25/01/2026)  GAUDINT DE LA NEVADA!! El dissabte 24, una inesperada nevada va emblanquinar bona part de la meitat nord de Catalunya, però el grup va ser valent i vam fer la travessa tal com estava previst. La que podia ser l'etapa potser menys atractiva ja que transcorre en la seva majoria per pistes algunes d'accés a granges amb el terra de ciment, va convertir-se en la més recordada: els 15-20 cm de neu acabada de caure van cobrir el paisatge del Moianès d'un preciós mantell blanc del que amb bon sol vam gaudir-ne a plaer com si fóssim canalla; un regal del cel.
El trajecte va ser d'Alboquers (Ctra. C-62/C-25), Fontfreda, Serrat Gran de Postius, Creu de la Vall, observatori astronòmic de la Monjoia, Collets de la Caseta Alta, d'Herbaprima i Bolederes i fins al mas Nualard, on ja en poca estona vam arribar a Collsuspina.

Meravellosa caminada amb neu de 20.5 km, 432 m positius i 300 m negatius.

De bon matí, aspecte fantasmal

El Moianès ben blanc 
Mama, fa fred!
Els valents expedicionaris !


5ª etapa: Collsuspina - Sant Miquel Sesperxes. (22/02/2026)   Etapa que vam començar a Collsuspina en direcció als Tres Roures, magnífics exemplars centenaris un del quals, les abundoses pluges i una forta ventada, va arrencar la setmana abans de que hi passéssim nosaltres, llàstima. Amb la seva fusta, l'Ajuntament ha decidit fer-ne uns bancs per descansar-hi els que segueixin aquells camins. Traspassada la pista que ve del Coll de la Pullosa, pujada per un recte corriol força dret (es pot esquivar seguint la pista asfaltada) cap a la Creu de Castellar, veure'n les curioses roques amb bones vistes cap el Moianès i continuar fins les antenes del Puig Castellar. A partir d'aquí, anar seguint el corriol que voreja la llarga cinglera amb excel·lents vistes sobre Osona, Montseny i fins el Pirineu, on vam trobar restes d'un dolmen.
Passades unes cases d'una mena d'urbanització (?), arribada i parada obligada al turó del Puigsagordi, una atalaia súper-coneguda i molt visitada per la gent de la comarca. Llavors venia un llarg tram de pista de ciment d'una altre urbanització poc habitada fins arribar a Coll de Prims, on comença la baixada ja per pistes de terra cap a la masia de la Rovira de Cerdans, seguint direcció Sud fins acostar-nos a la casa del Fabregar, coll del Fabregar, baixar a la gran i bonica masia del Pou, traspassar la carretera i en poca estona, desprès de la casa de colònies de Can Miqueló, arribar al final de l'etapa a l'ermita de Sant Miquel Sesperxes.
Excursió de la que destacaria sobretot les vistes fins la llunyania gràcies a seguir molts trams propers als cingles.
Distància: 18 km, 357 m positius i 428 m negatius.

Masia de Can Jordà a la Pullosa
El Puigmal i la zona de Núria ben nevada
El grup al Puigsagordi
Centelles amb el Montseny al darrera
Les restes del castell de Sant Martí de Centelles, ben proper


6ª etapa: Sant Miquel Sesperxes - Puiggraciós - La Garriga. (22/03/2026) Reprenent el camí on vam acabar l'etapa anterior, vam començar a baixar cap el 2n nivell de l'altiplà dels Cingles de Bertí passant per la masia del Presseguer i seguidament, acostar-nos a la cinglera per així gaudir de bones vistes cap el Pla de la Calma, Tagamanent, Valldeneu i tota la vall del Congost amagada sota una bona capa de boira que va anar marxant ràpidament, també passàrem sota el turó del Puigfred que és qui "controla" aquella zona (és un dir). Seguint per pla o lleugera baixada, vam passar per les restes de can Volant, mirador de la Taula de Pedra, foto obligada de la propera i coneguda roca de La Trona i deixant de banda passar per el "castell" del Clascar que tots ja teníem molt vist, anar a traspassar la cinglera per el Coll de can Tripeta fins arribar al Santuari de Puiggraciós, on molts de nosaltres vam anar a agrair a la Verge la seva protecció durant aquestes llargues jornades de travessa per les nostres comarques.
A continuació, sols ens va restar emprendre la baixada final per camins de sauló ben coneguts cap a l'església de La Doma, traspassar el riu Congost i arribar feliços i contents al nostre destí final: la masia de can Queló, seu oficial del Centre Excursionista Garriguenc, i on vam celebrar merescudament amb un bon dinar de germanor l'èxit de la travessa iniciada amb il·lusió sis mesos abans.
Distància: 15 km, 150 m positius i 780 m negatius.

Masia del Presseguer
Boira sota la vall del Congost
La Taula de Pedra
La Trona
Montmany

El final feliç

Conclusió: no ser dir el que ha estat el millor de la travessa, si els bonics paisatges que ens han ofert les nostres contrades, la gran ajuda dels companys que m'han ajudat a portar a terme aquest repte o la bona companyia que ens hem fet entre tots els participants; crec que les tres raons per igual.
DADES FINALS:
108.2 km recorreguts, 2405 m de desnivell positiu i 4053 m de negatiu

 


dimecres, 11 de febrer del 2026

Travessa per el palau del vent (Cadaqués - Roses)

El Grup de Muntanya d'Enginyers vam fer aquesta travessa el gener del 2026, una bona època per no patir ni la calor estiuenca ni els turistes i d'altre gent torrant-se al sol. El dia va començar ennuvolat, però al cap de poc, un xic de tramuntana va fer neteja i així vam gaudir de bones vistes cap a la plana de l'Alt Empordà, el Pirineu ben nevat, la costa, cap de Norfeu, cala Montjoi i finalment la gran badia de Roses.

Inicialment vam seguir l'anomenat "Camí de les Dones" fins a prop del coll del Pení, lloc on vam canviar de direcció passant prop de Puig Rodó per anar resseguint tot un seguit de dòlmens algun d'ells força grans i també menhirs: la Tomba del General, la Cova-dolmen, menhir de Mas Marés, dolmen de la Creu d'en Cobertella (un dels més grans de Catalunya), menhir de la Casa Cremada, dolmen del Cap de l'Home i finalment, el dolmen del Llit de la Generala, aquest ja a tocar del nucli urbà de Roses.  

entre altres restes, per finalitzar amb El dolmen del C; de pedra per fer-los no els va faltar pas als nostres avantpassats, la majoria de masies, marges i parets per protegir-se del vent també son fetes de pedra seca, tot material de KM-0.

Una excursió hivernal per els que no hem anat a esquiar o fer raquetes, que tot vindrà si segueixen les copioses nevades i pluges d'aquest hivern, que bona falta feien.

Cadaqués
Corral d'en Quirc, tot de pedra seca
Puig de l'Àliga amb el Canigó ben nevat a dreta
Cala Montjoi
Dòlmens i més dòlmens


La gran badia de Roses