Al final, avui 27 d'agost he pujat
al Coma d'Or després que el primer intent el 18 de juny amb els
companys del Grup de Muntanya d'Enginyers haguéssim de tornar
enredera pel fred, neu i boira. Com que estava previst que fes molta
calor he sortit aviat des del coll de Pimorents per la coma d'en
Garcia, al pujar he anat acompanyat de dos que anaven a fer la cresta
del Puigpedrós de Lanós, veí del Coma d'Or, al cim ens hem
separat. Val a dir que és una bona atalaia i molt fàcil de pujar.
Al baixar, sorpresa!!, quina
alegria!!, hem trobo que pujaven en Carles i la Mireia de l'Agrupació
Excursionista de Granollers, molt bons companys que ara que visc a
Puigcerdà ja no veig i als que aprecio molt, son excel·lents
persones. Una curta xerrada, la indispensable "selfi" i el
dolorós acomiadament.
Continuo baixant, ara per l'estany
de Coma d'Or, no trobo el camí cap a la vall de Cortal Rossó o està
perdut perquè no se'n veu cap traça, baixo muntanya a través fins
la pista del fons i llavors anar planejant amb una calor que ofegava
fins arribar al cotxe.
El retrobament m'ha fet passar la
resta del dia molt feliç.
El més alt, el Pic d'Escobes a Andorra
Hola, ens coneixem?
Coma d'Or (dr) i Puigpedrós de Lanós (esq)
Es veu el camí de pujada
Cresta una mica aèrea
Al cim, darrera el Puigpedrós de Lanós
Vall al Nord cap a les Vésines
Llac de Lanós
El Carlit al fons, sobirà de la zona
Feliç amb la Mireia i en Carles
Estany de Coma d'Or
El més alt, el Pic d'Escobes a Andorra
Hola, ens coneixem?
Coma d'Or (dr) i Puigpedrós de Lanós (esq)
Es veu el camí de pujada
Cresta una mica aèrea
Al cim, darrera el Puigpedrós de Lanós
Vall al Nord cap a les Vésines
Llac de Lanós
El Carlit al fons, sobirà de la zona
Feliç amb la Mireia i en Carles
Estany de Coma d'Or
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada