En Jaume i les muntanyes: Cims per la Llibertat (Comabona, 2554m)

Quan a primers d'agost vaig saber que es posava en marxa l'acció reivindicativa "Cims per la Llibertat" en forma d'ascensió simultània a 18 cims, un per cada represaliat, per recolzar els presos i exiliats polítics, vaig apuntar-mi ràpidament; el conèixer a Jordi Turull per la relació que teníem com a veïns a Parets del Vallès m'hi obligava. Al cap de pocs dies, vam rebre al GREC, Club excursionista de la Cerdanya del que soc soci, la petició de la FEEC de si volíem apadrinar la pujada al Comabona pel costat Cerdanya; vam acceptar ràpidament, però van encarregar-me a mi la coordinació de l'operatiu per la meva amistat amb la família Turull.
Dies desprès, vam començar a rebre documentació i dades de la FEEC que representaven una feinada burocràtica terrible, diverses reunions amb els organitzadors, Ajuntaments, mossos, bombers, protecció civil, agents rurals, fer fitxes, registres d'activitat, plans d'emergències, llistat de responsables, previsió d'acte alternatiu per cas de mal temps, etc, vaja, que ni la NASA fa tans papers per anar a la Lluna. Al final, gràcies a l'ajuda dels companys del Centre Excursionista Solsonès que van col·laborar amb nosaltres en la organització, dels voluntaris de l'ANC i ÒMNIUM i naturalment dels del GREC, 37 en total, vam portar a terme amb èxit la pujada al cim del Comabona des del refugi de Prat d'Aguiló pel Pas del Gossolans, més de 500 participants inscrits i uns altres 250 per lliure, i col·locar 199 cotxes a l'estreta pista deixant pas lliure per emergències. Un agraïment personal a tots els que desinteressadament van col·laborar amb mi.
Al cim ens vam retrobar amb la comitiva que feia l'ascensió pel costat Berguedà, donava goig veure aquella gentada (uns 1500 en total) tan ben agermanada i amb un comportament exemplar. La meva filla Marta, ex-companya d'escola i amiga de la Marta Turull, i l'altre filla Anna, van acompanyar-me en aquesta ascensió. Va ser particularment emotiu retrobar-nos al Pas dels Gossolans amb l'esposa i filles d'en JordiTurull i poder abraçar-les. Desprès, parlaments, inclosos un de meu (pobre de mi), els Segadors i altre cop cap avall, feliços d'haver contribuït en una causa justa. L'agraïment que ens donaven els participants al voluntaris va ser molt gratificant, va durar dies aquella emoció.
Segons els organitzadors, a nivell global vam pujar 18500 excursionistes als diferents cims previstos, mai havia succeït un fet igual.