Vam anar amb el cotxe des de casa a Puigcerdà fins el refugi de Marialles (1718m), situat en un lloc realment impressionant, voltat d'espectaculars cingles i de preciosos boscos d'abets. A les 9 del matí vam començar a caminar per frondós i bonic bosc que en direcció Est porta cap a la vall de Cadí. Desprès d'intentar negociar amb unes vaques que s'apartessin del camí i ens deixessin passar, (semblaven el govern de Madrid, tossudes i cap negociació), vam aconseguir arribar cap el petit refugi d'Aragó, on vam fer parada pel segon esmorzar. A continuació, ja per vall oberta sense arbres, vam seguir pujant fins arribar sota la tartera que baixa de la Portella de Vallmanya, i començar la pesada pujada amb moltes zigazagues fins plantar-nos al peu de la famosa xemeneia. Mentrestant, els cims Puig dels Tres Vents i del Roc Negre s'havien cobert de boira que s'anava apropant cap a nosaltres. Grimpada fàcil cap amunt, salutació al famós "gendarme" de pedra que vigila la xemeneia, i en poca estona fem el cim de la mítica muntanya, just abans de que la boira ens envolti. Les noies contentíssimes d'haver pujat tan be, jo emocionat per haver-hi pujat per segon cop i tan ben acompanyat, fotos de rigor i baixada cap al refugi de Cortalets (2150m) sense veure res més que el camí, la boira freda i cada cop més espessa ens envoltava de tal manera que no vam veure el refugi fins quan el teniem tan sols a uns 25 metres. Al cap de poc, es va posar a ploure i ja no va parar fins ben entrada la nit.
A diferència del refugi de Pinet (la Pica d'Estats), a Cortalets donen un bon tracte i menjar força acceptable, clar que aquest és accessible amb cotxe i té algunes comoditats que en altres no son possibles.
El diumenge al matí ens llevem amb un cel net i força fred; abaix, tota la plana del Rosselló sota una espessa capa de boira que arriba fins el mar i ens impedeix veure-la. Desprès d'esmorzar i veure la sortida de Sol sobre el mar, a les vuit sortim cap a la cresta del pic Barbet per un camí envoltat de neret, i trobem restes de que ha glaçat a la matinada. La vista sobre la vertical cara Est del Canigó és impressionant passant per aquest camí, i sense arribar a fer el cim del Barbet, a uns 2700m tombem cap a la cara Sud que en poca estona ens deixa a la portella de Vallmanya.
Retrobat el camí de pujada, toca desfer-lo fins arribar altre cop al refugi de Marialles on dinem, i un xic cansats però molt feliços emprenem el retorn fins a Puigcerdà.
Aquest any, he pujat a tres cims mítics de Catalunya, Pedraforca, la Pica d'Estats i el Canigó, bona manera de celebrar que ja tinc 70 anys.
Marialles i els espadats i boscos que l'envolten
Camí pel bosc d'abets
Muuuu!!
Ja queda menys
El cim i la xemeneia al davant
El "gendarme"
Grimpant
Feliços al cim !!
Bon dia !!
Cortalets de bon matí
Ple de neret
Amb el cim del Canigó al darrera
La vall de Cadí des de la Portella de Vallmanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada