Amb els meus amics del Grup de
Muntanya d’Enginyers de Barcelona, vam anar a fer una excursió a
l’Alta Garrotxa, concretament de Sadernes a Talaixà, Sant Aniol
d’Aguja i tornada pel camí que segueix la riera de Sant Aniol, una
molt bonica caminada per uns llocs plens d’engorjats, cingleres,
espessos boscos i camins no massa fàcils, però sorprenentment
habitats fins fa pocs anys en llocs inhòspits per gent molt forta i
valenta.
Vam
ser 32 participants els que compartírem aquesta jornada amb bon sol
i temperatura agradable, gaudint dels boscos de tardor i del
paisatge, sempre sota la mirada del Puig Bassegoda.
Cal esmentar la
reconstrucció que està fent la gent del Centre Excursionista de
Banyoles de la casa-refugi de Sant Aniol, amb aportacions monetàries
de voluntaris i portant tot el material de construcció a peu des de
bastant lluny; es mereixen el nostre reconeixement.
Actualment, aquesta zona de Sadernes és un lloc força concorregut, ja que hi va molta gent a fer barranquisme i escalada.
Qui
no coneix aquests indrets, no sap el que es perd, val la pena fer un esforç i anar-hi, no en sortirà defraudat.
Profunda riera de Sant Aniol d'Aguja
Els ponts antics, ben dimensionats, no se'ls enduen les riuades
El Puig Bassegoda sempre present
El llogaret de Talaixà amb l'ermita
Espessos boscos d'alzines
Llegenda habitual en un cingle: "el Salt de la Núvia"
Restes de perxades de castanyer
Llocs molt humits plens de molsa
L'ermita de Sant Aniol d'Aguja, al costat de la riera
El gorg Blau, una mica més amunt de Sant Aniol
Colors de tardor i aigües cristal·lines
