Excursió amb un grup d’amics per
els territoris dels meus avantpassats, uns llocs que he trepitjat
moltes vegades però moltes menys del que van fer els meus besavis al
segle XIX en el seu dia a dia quotidià.
Sortida
des de l’entrada d’Aiguafreda i pujada cap a l’Avencó per la
seva riba dreta (pujant és esquerra) fins l’ermita de Sant
Salvador. Al primer pont, baixada a la llera del riu per endinsar-nos
seguidament a dreta per la riera de la Figuera, un lloc força
interessant i poc conegut, ombrívol, ple de molsa i alzinar molt
espès, els seus gorgs els aiguafredencs els anomenen "el
paradís". Desprès d’una estona de seguir un xic elevats la
riera, el camí gira sobtat i puja a trobar la carena de Fondrats,
llavors el camí ja és assolellat i en pujada continuada ens arribem a les
runes del que havia estat la casa de Fondrats, convertida avui dia en
una explotació ramadera amb vaques al igual que ha passat en el
contrafort següent a la Codina, la casa natal de la meva besàvia.
Seguint
ja més per prats que por bosc, arribem a la següent masia, el
Bellit, ara habitada en part per uns masovers on hi tenen xais,
cabres, oques i gallines. Aquesta masia deu ser, juntament amb la del
Clot de la Mora, les dues úniques habitades en aquest vessant del
Pla de la Calma en l’actualitat. Des d’aquests dalts, les vistes
ja son impressionants, tot Osona, Bertí i fins el Pirineu. La
següent masia a trobar-nos és l’Agustí, edifici molt gran
restaurat i ara pertanyent al Parc Etnològic de Tagamanent, i
l'última i propera masia és el Bellver, ara restaurant ecològic i
de Km-0 en caps de setmana.
Al
collet de Sant Martí, pujada opcional però obligada al turó de
Tagamanent, també amb molt bones vistes sobretot cap el Vallès
Oriental. Uns moments de relax i de comentar anècdotes familiars
dels avantpassats succeïdes en aquest lloc, on a més de l'Església,
ara s’hi han trobat restes d’un antic castell, era impossible que
en un turó elevat i amb tanta vista a l’antigor no n’hi hagués
hagut un de castell.
Finalment,
baixada cap a Aiguafreda seguint el GR5 passant per Puig-agut i la
font Amargosa, ara ben seca, fa 40 anys rajava sempre, molt cops m’hi
parava a beure quan voltava per aquests llocs, en aquest cas ens ha
tocat beure’ns una bona cervesa al poble, en la mereixíem. Ah!, i potser el millor moment de la sortida ha estat cap al final de la baixada trobar-me una coneguda (o amiga?) d'Aiguafreda que pujava cap a Tagamanent a fer cames 😉.
Ermita de Sant Salvador de l'Avencó
Flors i molsa a la riera de la Figuera
L'alzina del Bellit
L'Agustí, masia del Parc Etnològic
Turó i església de Tagamanent
Vistes cap Osona i Pirineu
