dilluns, 6 de desembre de 2021
Castells entre boires: Sant Martí de Centelles i la Popa
dilluns, 18 d’octubre de 2021
Escletxes de l'Euga
D'aquí vam seguir cap a la masia de la Freixeneda, per a continuació, pujar cap a la serra del mateix nom pel costat nord a veure un fenomen geològic força interessant, "les esquerdes de l'Euga". En mig d'una magnífica fageda amb alguns exemplars de faig inmensos, hi ha una colla d'esquerdes profundes i estretes, fosques i humides, plenes de molsa, que farien somiar als productors de cinema per fer-hi pel·lícules de fantasia i misteri. Tenen certa semblança amb els Bufadors d'en Bevi de Santa Mª de Besora, però molt més estrets.
De sobre les esquerdes, per una pista, en poca estona es torna al coll de Ciuret, una excursió fàcil però força interessant.
dilluns, 27 de setembre de 2021
Rocacorba (935 m)
Havia proposat als amics del grup "Dijous al sol" d’anar a pujar al Rocacorba, cim poc alt però prominent i molt conegut al Gironès i comarques limítrofes, jo no hi havia anat mai, així que un cop enredats 5 companys/es, vam anar a fer una visita a aquesta muntanya.
L’itinerari escollit va ser partint del llogaret de Granollers de Rocacorba, situat entre Sant Martí i Sant Esteve de Llémena. Cal advertir que tan si fa sol com no, no cal posar-se crema solar, ja que la quasi totalitat del recorregut és per sota els arbres dels espessos boscos, la majoria alzines, i excepció feta de dalt del mirador del Santuari, no veurem més que arbres i més arbres.
El camí és un continu de pujades i baixades per corriols i algunes pistes, ja que travessa diversos contraforts de la muntanya. Pel camí trobarem diversos punts interessants: la roca del Barret, els graons del tram de l’Escaleta, la cova de l’Arcova, la pedra dels Tres Senyors, un parell de frondoses fagedes entre Rocacorba i Sant Nicolau, aquesta última ermita amb un gran (i vell) castanyer monumental a tocar, però el punt més interessant és el Santuari de Santa Mª de Rocacorba, penjat dalt d’una estreta carena rocosa amb forma de proa de vaixell i des d’on podrem veure de dalt del mirador de roca que l’acompanya un extens mantell verd a sota, els cingles d’Aiats i del Far, bona part del Gironès i l’estany i ciutat de Banyoles. Les properes antenes, malgrat que necessàries, fan nosa a la vista.
Una recomanació: en el tram entre el pla de Martí i Sant Nicolau, millor prendre la pista asfaltada, el camí paral·lel PR-C120 no té res de particular apart de ser poc fresat i ple d’esbarzers.
En total, son uns 15 Km, 800 m de desnivell positiu acumulat i entre 6,5 i 7 h de durada, ja que els continus canvis de tipus de camí i trencalls fan alentir força la marxa. Absolutament recomanable portar GPS, sols amb el mapa i explicacions és bastant complicat de seguir.