diumenge, 11 de desembre del 2022

Les Rocalloses canadenques, Parcs Nacionals de Banff i Jasper

La meva filla Anna és des de juliol al Canadà per fer immersió lingüística en anglès, i com que es va instal·lar a les Rocalloses, ja vaig tenir excusa per fer allò que en deien els nostres avant-passats, "cruzar el charco", però volant, no pas nedant, eh!

Desprès de parar-me a fer turisme un parell de dies a Mont-real aprofitant l’escala dels vols, altre cop avió fins a Calgary on m’esperava l’Anna per anar cap a Banff on viu actualment, un poble plenament turístic situat entre precioses muntanyes calcàries d’entre 2500 i 2900 m d’alçada, rius, llacs glaçats, cascades, glaceres i tota mena d’animals salvatges: esquirols, cabres salvatges, ants, cérvols, ossos i inclús algun puma. Per sort, com que era a meitat-finals de novembre, ens vam estalviar l’ensurt de trobar-nos amb ossos que n’hi ha bastants, ja hibernaven, allà la gent porta un spray anti-ossos quan va a muntanya, en venen a totes les botigues, súpers inclosos.

Amb tot nevat i glaçat, sols vam poder fer descoberta de llocs turístics per camins preparats a tal fi, en aquells paratges, en qualsevol època de l’any té els seus perills aventurar-se a fer excursionisme per llocs no coneguts, pràcticament no hi ha camins marcats ni mapes detallats, has d’anar en mode explorador-aventura, sense cap mena de cobertura telefònica, ni pobles, benzineres, refugis ni res de res durant centenars de Km, sols natura pura i dura.

Va ser fantàstic veure els estretissims engorjats que allà en diuen canyons de Marble i Johnston, un munt de glaç i fred. També diversos llacs glaçats, el Louise amb força gent fent patinatge, l'Anna inclosa, Bow, Peyto (preciós), Abraham. El poble de Canmore també és atractiu, situat ben a sota d’una serralada que recorda el Cadí. Un dia vam anar a esquiar a Sunshine, alló sí que és neu pols autèntica!, quin plaer!

A destacar els llarguissims trens de mercaderies d'uns 2 Km de llargada que passen per aquest lloc, dues brutals màquines dièsel al davant i una o dues a mig comboi, impressionants! Un altre aspecte que vaig observar és l'absència de guarda-rail a les carreteres, tenen amplies zones lliures als costats vorejades amb filat metàl·lic espès i resistent, allà el perill és la quantitat d'animals salvatges lliures que les podrien envair, sovint hi ha passos inferiors i ponts naturalitzats perquè puguin traspassar els animals.

Un viatge que recordaré sempre, i el fred també!, en aquell lloc poden estar mig any sempre sota zero, i és habitual arribar fins els -28º o inclús menys. A tenir en conte el jet-lag, costa una mica re-habituar el rellotge biològic al horari oficial, son 8 hores de diferència, però val la pena!!.


El carrer principal de Banff

Cascades glaçades al riu Bow al seu pas per Banff

Alguns dels "habitants" de Banff des del bus urbà

I un altre també habitual, esquirols per tot arreu

Marble Canyon

Marble Canyon

Marble Canyon

Johnston Canyon

Johnston Canyon

El riu Bow al seu pas per Canmore


Les "Three Sisters" a Canmore (les tres germanes)

Un ant a prop del riu

El bonic Louise Lake, ara ben blanc enlloc del blau turquesa de l'estiu



Bow Lake

Peyto Lake

Peyto Lake, la foto típica d'aquest llac


Cabres salvatges caminant per el voral esquerra tal com toca, eh!