Circular a la Tossa d'Alp (2536 m)

A la Tossa d'Alp, o Pedró dels quatre Batlles, ja hi havia pujat  en diverses ocasions, a peu des de coll de Pal o de Coma Oriola, també amb esquí mitjançant els teleesquís, telecadires i telecabines de la Molina i la Masella, i fins i tot fa molts anys amb moto de muntanya per la pista de servei de l'estació d'esquí. Això no era impediment perquè ho fes altre cop però ara per una ruta circular que havia trobat remenant mapes i vistes de satèl·lit.

Sortint des de coll de Jovell (1519 m) a sobre d'Urús, es va cap a Fontllebrera, desprès pujant a coll de Jou (2021 m) i seguidament continuant per la carena de Roca del Llamp i Puig de la Canal Freda fins arribar al refugi del Niu de l'Àliga al cim (2536 m). La baixada es fa per la pista d'esquí dels Isards fins l'aparcament de Coma Oriola, seguint uns 400 m per l'asfalt i a continuació recte per una pista planera que desprès gira a dreta i agafa una gran pendent seguint una captació d'aigües.

Va acompanyar-me un company de la Cerdanya i així va poder ser més entretinguda l'excursió; el dia era radiant, sol, gens de vent i vistes fins molt lluny, s'albiraven naturalment totes les muntanyes que envolten la Cerdanya, Berguedà i Ripollès, també Montserrat, el Montseny, Pallars Sobirà i fins i tot el massiu del Turbón a uns 115 Km de distància prop de Castejón de Sos a l'Aragó.

Val a dir que així com la pujada, malgrat els 1100 m de desnivell, es puja prou be, la baixada per la pista d'esquí i la de la captació d'aigües ambdues amb un gran pendent i el terra descompost, son un trenca-cames, encara que passi per llocs prou bonics, els genolls demanen que s'acabi aviat.

Roca del Llamp

Vista a ponent, Penyes Altes i Cadí

 

Puig de la Mena i la Tossa

Al cim

El nou telecabina de la Molina al costat del Niu de l'Àliga

Vistes al Nord

Baixant per la pista d'esquí dels Isards 

Molsa en grans quantitats a la baixada final

El pic de Tarbésou (2364 m) i els seus estanys

 Amb l'amic Jordi vam anar a fer una excursió a l'Ariège al Tarbésou, cim no gaire alt en comparació amb altres de més anomenats però força interessant per el paisatge i que coneixíem per companys que ja hi havien anat. L'inici era des de l'aparcament de la Restanque (1632 m), on s'arriba des del poblet de Mijanés per una pista en bon estat.

L'itinerari si es fa la volta complerta és d'uns 14 Km, 950 m de desnivell i entre 6 i 7 h de marxa. 

A l'inici, es passa per una frondosa fageda que poc a poc va convertint-se en una bonica abetosa fins desprès donar pas a prats d'alçada barrejats amb pi negre.

El primer estany que trobem és el de Rabassoles, continuant el camí el següent és l'estany Blau, situat a sota del roc de Bragues, i finalment arribem a l'estany Negre. A partir d'aquí, ja sense cap mena d'arbres, cal pujar al coll de l'Ours (de l'Os) i llavors per la carena arribar al cim del Tarbésou, cim que també es pot pujar molt més fàcilment des del coll de Pailheres (2001 m) a la carretera que va de Quérigut a Ax les Thermes. Al cim hi havia força gent, la vista és realment bonica i val la pena pujar-hi per qualsevol dels dos itineraris, encara que el nostre era més bonic però també més cansat.

La idea era fer la tornada per la carena d'Escales i de Gabensa cap el coll de l'Ègue (de l'Euga) passant per sota del Roc de Bragues, així podíem passar per un altre llac, el de l'Estanyet, però com que des de l'estany Blau vam veure que el pas per sota del Roc era un xic complicat i amb neu dura, vam preferir no arriscar-nos i tornar per on havíem pujat.

A l'Ariège hi ha moltes valls i cims preciosos, però també sovint amb camins complicats.

Avets a la solana d'Artounant

Estany de Rabassoles

El Tarbésou a l'esquerra del coll de l'Ours

Estany Blau i Roc de Bragues

Estany Negre

Al cim

La coneguda dent d'Orlu al davant mateix

Carena d'Escales i de Gabensa

Els tres estanys des del cim

El Tarbésou des del coll de Pailhères

El Carlit per Lanós

 A primers de setembre, cinc membres del grup de Cerdagne-Rando vam anar a pujar al Carlit (2921 m) pel radera, des de la vall de Fontviva (1730 m) passant per l'embassament de Lanós, és el camí menys freqüentat per pujar-hi donada la distància (19 Km), el desnivell (1250 m) i la dreta i llarga tartera que que sols de veure-la ja cansa. Per les Bulloses ja hi havia pujat fa un munt d'anys per el camí normal i el passat octubre del 2019 per la cresta amb l'A.E. Granollers.

De la colla, la Claude ja va dir-nos que es quedaria a l'estany dels Forats, encara no estava prou en forma desprès d'una trencada de braç recent.

Va anar molt be, a dalt ple de catalans del sud que pujaven des de les Bulloses, de francesos pocs, al setembre no acostumen a fer vacances.

Jo que tothom diu que sempre parlo, al tram final de tornada no deia ni piu, senyal de que estava cansat. Una fita que tenia pendent i que ja he complert.

Pujant de Fontviva cap a Lanós

Les tarteres del radera, es puja per la de l'esquerra

L'estany dels Forats a sota, i el de Lanós al fons

A la tartera

Abans d'arribar al collet

Serra de les Xemeneies, al radera queda Fontviva

Camí normal per les Bulloses

Al cim

Espinalbet - Cogulló d'Estela - roc de l'Auró - La Torreta

Aquest mes d'agost, he tornat a fer aquest interessant recorregut, aquest cop portant amics i amigues de la colla de la Cerdanya i allargant l'itinerari per començar i acabar a la carretera de Rasos i no al Santuari de Corbera com havia fet el 2018.
Llàstima que el dia va començar amb forces núvols que van trigar molt a marxar i deixar-nos contemplar amb nitidesa la gran extensió de Berguedà que pot contemplar-se des d'aquestes tres atalaies. Malgrat que ja no som jovenets, ens ho vam passar molt be amb les petites grimpades, semblava que havíem tornat uns anys enrrera.

Itinerari 

Església de Sant Miquel

Santuari de Corbera

Pujant al Cogulló

Al Cogulló d'Estela

Pujant al Roc de l'Auró

El Cogulló des del Roc de l'Auró

El Roc i el Cogulló des de les antenes de la Torreta

De lluny, l'embassament de La Baells 

Un estany molt amagat, el de Calm Colomer

Sis amics i amigues que habitualment sortim a caminar pel Pirineu, vam anar a fer una excursió circular per veure segurament l'estany més amagat i desconegut dels que hi ha a la Cerdanya, el de Calm Colomer, situat a 2540 m d'alçada en un embut de tarteres entre els cims del Bony del Manyer, Roc Lliçà i la Carbassa. El fet de ser tan desconegut és perquè cal fer molt més esforç per arribar-hi que a d'altres força accessibles, com els de Malniu o de la Pera.

Sortida d'un lloc tan habitual i conegut com Can Jan de la Llosa (1600 m), pujada per l'ample pista fins a trobar el torrent provinent de l'estany, i llavors, arremangar-se i cap amunt sense descans seguint el curs del torrent, camí actualment ben marcat amb moltes fites. Tal com es va pujant es van fent visibles la Tossa Plana de Lles i la Muga a l'altre costat de la vall de la Llosa i el Cadí al fons. A partir dels 2300 m, el bosc desapareix per complert, llavors tot son prats d'alçada i dels 2550 m aprox. amunt, tarteres a dojo, per sort, de pedres de mida mitjana/petita.

L'estany de Calm Colomer (2540 m) és espectacular pel lloc on està situat, molt feréstec, només roques i aigua.

Com que anàvem be de forces, vam acabar pujant per la dreta tartera fins el Bony del Manyer (2808 m), per seguidament baixar a la Portella d'Engorgs i seguint el GR-11, emprendre la llarga baixada fins la cabana dels Esparvers (2030 m), punt neuràlgic d'encreuament de camins pirinencs. Desprès, sols quedava baixar plàcidament seguint el camí paral·lel al riu de la Llosa fins a Can Jan; han estat 19 Km de recorregut, uns 1250 m de desnivell positiu i 8 h de marxa, una sortida que desitjava molt fer i que ha resultat molt agradable.

Prats que donen petits respirs a la pujada, al fons, el Cadí

Vall de pujada

Descans a l'estany

Estany de Calm Colomer i cim del Bony del Manyer

Arribant al cim entre moltes tarteres

La Tossa Plana de Lles al fons, la Muga al davant

La vall de Vallcivera i l'estany de Montmalús

Estanys d'Engorgs des de la Portella

De Merens-les-Vals cap els estanys de Comte i Couart

 Tenia la intenció de descobrir una vall que surt del poble francés de Merens-les-Vals a l'Ariège i que es dirigeix cap a l'oest fins a sota dels cims de Rulhe, Alba, Joglar i Escobes, fronterers amb Andorra; va acompanyar-me un bon amic, En Josep Mª Corbella, també bloguer muntanyenc.

Deixant el cotxe en un aparcament (1450 m) situat vall amunt per una bona pista d'uns 4 Km, es comença a pujar per un camí amb força pedra per dins d'una bonica i frondosa fageda amb avets molt grans intercalats, el bosc de l'Ubac. Més amunt, la vall s'obre una mica i arriba a un petit estanyol, i desprès, a l'estany de Comte (1726 m), ja de bona mida i lloc força concorregut.

Fins aquí be, però d'aquest lloc amunt, el camí, ben fitat, comença a presentar dificultats, molta herba i mates de neret entre pedres i forats invisibles, pujada considerable i cada cop amb tarteres i roques més grans que ens obliguen a posar molta atenció davant del greu perill que comportaria una caiguda i fan la progressió cansada i pesada, cal anar cercant constantment el millor (o menys dolent) camí per avançar ajudant-nos de les mans, passant entremig o per dalt de grans pedres de mida considerable, és com una grimpada pero de poca pendent. Va arribar un punt sota una gran piràmide rocosa que entre la dificultat del camí i que jo no em trobava gaire be (baix de pressió), vam decidir girar cua i deixar-nos d'aventures. Llàstima, fins l'estany de Couart (2230 m) sols faltaven uns 500 m de camí i 100 m de desnivell, però tal com estava el camí i també jo, ens podia representar quasi una hora de penós avanç.

Possiblement, per arribar a aquest inhòspit paratge sota els esmentats cims, sigui millor pujar-hi des de l'Hospitalet-près-l'Andorre per la vall i estany de Pédourrés, camí conegut i sense problemes al menys fins l'estany, segur que val la pena poder contemplar els estanys de Couart i de l'Alba encaixonats entre grans cims rocosos.

Magnifiques fagedes

Majestuosos avets 

Estanyol

Estany de Comte

"Pedretes"

Un bon consol a la baixada, molts gerds ben dolços per berenar

Un pont ben robust