dimarts, 31 de juliol de 2018

Pic de la Serrera, 2913m, AND.

Desprès d'haver-la aplaçat quatre setmanes per la gran quantitat de neu que encara hi havia a primers de juliol al coll de Meners, sis integrants del grup d'amics "Trepitgem Cerdanya i més", en Jordi, la Victòria, la Lourdes, l'Eugeni Cros, jo mateix, i un amic de la Lourdes, l'Oscar, vam anar a pujar aquest cim fronterer entre Andorra i França des de la vall de Ransol.
Vam encertar el dia; cel clar, una mica de fresqueta a l'inici que fa pujar amb més ganes, la Victòria, recuperada de la seva trocantitis, s'ho va prendre amb filosofia posant la reductora, però va poder fer la excursió perfectament; molt content de poder seguir comptant amb ella, i l'Oscar, que s'estrenava en aquestes aventures muntanyenques, va fer el cim com tots nosaltres, tot un èxit.
Tots els estanys estaven ben plens d'aigua i els rierols amb força cabal, aquest any dona gust anar per les muntanyes tan verdes i regalant d'aigua. La pujada és relativament curta, però en conseqüència, també dreta, son quasi 1000m de desnivell en tan sols 5,5 Km. Al cim, vam gaudir de força vista envers els quatre punts cardinals, destacant al Sud el proper cim de l'Estanyó que té tan sols dos metres més d'alçada.
La baixada la vam fer passant per la cabana-refugi de Coms de Jan, així el camí passa a ser en bona part circular, i a més, permet veure en la seva totalitat la vall de Ransol des de dalt.
Una sortida que ens va fer tornar a casa amb molt bones sensacions.


   Per rètols no queden



A l'estany de Meners


Aigua cristal·lina

La piràmide final


Al cim

Observar be la congesta mig despresa

 El pic de l'Estanyó (2915m) al davant

La vall de Ransol des de Coms de Jan, al fons les pistes de Soldeu

  

dimecres, 18 de juliol de 2018

Carena Cambre d'Ase-Eina


El grup de Muntanya del Col·legi d'Enginyers organitzava pel 14 de juliol l'habitual excursió del juliol al Pirineu, aquest cop a la Cerdanya. Entre algunes baixes (comencem a tenir anys!!) i que la sortida era força llarga i cansada, tan sols havíem quedat quatre inscrits, sort que al final s'hi van afegir tres amics d'un de la colla, en Guillem, que van ajudar a formar un quòrum una mica decent.
Sortida des de l'aparcament de l'estació d'esquí d'Eina (1750m), pistes d'esquí recte cap amunt sense defallir (uff!!, quina pujada!!) i poc a poc assolim el primer cim de la llarga carena que passarem: El Cambre d'Ase (2726m), des d'on gaudim de bones vistes sobre la Cerdanya Nord, Conflent i Capcir. Aquí hi ha una deserció, en Joan Comas va lent i una mica just de forces per fer tot els que ens queda, i amb molt bon criteri, decideix tornar a baixar al lloc de sortida. 
La resta continuem la travessa de la bonica i espectacular carena, que pel costat de la vall d'Eina (Oest) fa una bona i continuada pendent, i pel costat Est forma els espectaculars i verticals circs de Cambre d'Ase, Coma Amagada, Sot de la Conca i Circ de les Feixes. En un d'aquests circs, vam trobar un equilibrista fent funambulisme amb un penjat a sota d'alguns centenars de metres!! Desprès de passar pel Serrat de les Fonts (2771m), Torre d'Eina (2850m), Pic d'Eina (2786m) i un parell més de cims secundaris, vam arribar al coll de Núria o d'Eina (2683m), on comença la llarga però suau baixada per la bonica vall d'Eina, adornada amb el neret totalment florit a més de multitud de flors com és habitual en ella.
Al arribar al poble d'Eina (1600m), sols restava pujar uns 2,2 Km i pujar uns 150m de desnivell pel GR-36 fins tornar al lloc de sortida. Una excursió llarga i dura però molt bonica, en la que ben acompanyat, he pogut fer els cims que em faltaven pujar dels que envolten el lloc on visc: Puigcerdà.


El cansat camí de pujada, el poble que es veu és Font Romeu

 Pic de Cambre d'Ase

El grup dalt del Cambre d'Ase

La vall d'Eina i el Puigmal al fons a la dreta

La llarga carena a fer, quina butifarra !!

 Hi ha gent per tot !!

 La vall que porta cap a Prats-Balaguer al Conflent

El Roc del Boc

 La Torre d'Eina

Circ de les Feixes

 El llac de Núria vist des del coll d'Eina

Baixant per la vall d'Eina

 Tota la vall plena de Neret florit, quin goig !





Pic de Casamanya (Andorra)


El 8 de juliol d'enguany, tretze membres del GREC vam anar a fer el Casamanya (2752m) a Andorra. És un cim situat ben be al mig del principat, fàcil i amb molta vista. Tot just arribar a Canillo, dues baixes, la Mima i en Joan, per avaria del seu cotxe, van deixar el grup reduït a onze. Desprès de deixar els cotxes a l'aparcament del mirador de Montaup, vam pujar per la vall del mateix nom fins arribar al coll d'Arenes, des de on ja hi ha vista cap al Serrat i Ordino.
Llavors hi ha el tram més divertit del trajecte, la fàcil grimpada per la cara N amb una mica d'ajuda d'unes cadenes que la fan més còmoda. En poca estona vam arribar al cim N (2752m), per desprès de baixar un xic i oblidant el cim del Mig (2725m), tornar a pujar una mica i assolir el cim S (2740m). La meva filla Carme, que durant 9 anys fins que va nèixer la Marta va ser la mitjana, deia que això de ser la del mig era una desgràcia; al Casamanya del Mig també li passa el mateix, tothom l'oblida i passa directe del N al S.
Desprès de gaudir de vistes sobre tots els pics d'Andorra en 360º, baixada direcció el coll d'Ordino, i sense arribar-hi, girar a l'esquerra per retornar per la font Picadora al mirador on tenien els cotxes fent un petit tram de carretera. Val a dir que la fàcil baixada d'uns 800m de desnivell en uns escassos 3 Km per prats molt inclinats cansa les cames més del que sembla. Aquest singular mirador que han construït sobre mateix de Canillo pot ser molt turístic, però a mi no m'agrada gaire, massa aeri i de moment, amb el bar sense acabar i posar en funcionament. Ah!, tot just pujar als cotxes, aigua va!, un bon xàfec per refrescar l'ambient. Una bona excursió amb molt bon rotllo al grup. 


 El grup tot just començar (sense en Carles, el fotògraf)


La vall de Montaup per on vam pujar

Pujada al cim Nord

En Carles animant al grup

 El tram més divertit


Dalt del cim Nord

Carena pujant al cim Sud

Dalt del cim Sud

La Pica al fons

Al mig, el Comapedrosa, Roca Entrevessada i Medacorba

 La baixada

Canillo des del mirador, quina por!!

dilluns, 2 de juliol de 2018

Altre cop al Coma d’Or (2826m) amb companyia de l’AEG


Vaig veure al butlletí de l’Agrupació Excursionista de Granollers, de la que segueixo sent soci malgrat viure a la Cerdanya, que el grup de matinals venien a fer el Coma d’Or des de Puymorens.

Mitjançant la Teresa, vaig contactar amb ells per concretar l’hora de trobada, i acompanyat d’en Jordi (de Llívia) ens vam afegir a la nombrosa comitiva de més de 20 participants que havia pujat de Granollers, amb els que vam gaudir de molt bona companyia i d’un fantàstic dia clar i amb molt de sol. Amb la quantitat de neu caiguda aquests any, malgrat ser 1 de juliol encara vam haver de passar o esquivar sense cap problema algunes congestes de neu.


Un cop arribats a dalt, vaig enviar la meva felicitació als dos companys de l’AEG amb qui m’havia trobat a dalt d’aquest mateix cim just ara fa dos anys, la Mireia i en Carles, i que precisament aquest mateix diumenge estaven fent a dalt d'un cim tan emblemàtic com és el Matagalls la festa de celebració del seu casament, una unió que celebro molt perquè son molt bones persones; que emotiva deuria ser!

La tornada la vam fer per la vall de Cortal Rossó, baixant del llac, primer sense camí gaire evident, fins trobar la planera i assolellada pista que ens tornava al coll on teníem els cotxes. No fa res repetir un cim quan ho fas tan ben acompanyat com ha estat aquest cop.

A la dreta, el coma d'Or, a l'esquerra, el Puigpedrós de Lanós

Al davant, els pic d'Auriol i d'altres a la vall de Bésines

Cresta del Puigpedrós de Lanós

Llac de Lanós i la piràmide del Carlit

Al cim, una mica animats

El grup al cim (no hi son tots)

Congesta amb cova molt gran, s'hi cabia dret

Bàlec florit a Cortal Rossó (aquest any, malauradament toca color groc)

Cavalls pasturant feliços entre herba fresca i aigua abundant