dilluns, 7 de juny del 2021

Gallina Pelada (2317 m)

Primera excursió important des que visc a La Garriga, aquest cop amb els companys de la secció de muntanya de l'A.E.Granollers, Club del que malgrat haver deixat de viure els últims anys a la comarca no vaig deixar mai de ser soci. Això si, companys nous, clar, el temps passa i la gent canvia.
Un grup de set membres, tres d'ells debutants a la secció, nous fitxatxes, perfecte!, vam anar al Berguedà a pujar la Gallina Pelada (o potser hauriem de dir-ne "Plumada" 😄 ?), cim que ja havia pujat el 2009 amb els enginyers. La previsió del temps no era gens clara, possible pluja a partir de migdia, però vam tentar la sort, i va anar bé!
Veient que podia estar mullat i la incògnita dels tres companys nous, no vam voler arriscar-nos com haviem previst inicialment pujant des de la creu de Fumanya per les aèries Llosanques i vam fe-ho per el camí clàssic des de Fontfreda. Força boira que cobria els cims propers i també parcialment les valls, vam anar pujant amunt amb força pendent pel bonic bosc i desprès per els verds prats que ens van dur fins el refugi Delgado Úbeda, encara tancat, i continuar fins pujar al cim ja per terreny de roca. Desprès de les obligades fotos al cim, vam continuar fent la rocosa carena fins Roques Blanques per contemplar millor el paisatge.
Molta gent pujant la muntanya per tots els camins, entre ells l'amic Pere Jordi del Grup de Muntanya d'Enginyers al que no veia de feia anys.
La tornada va ser pel mateix camí, dinar a la Fontfreda, i aprofitant que la pluja prevista venia tard (deuria venir amb la Renfe), vam seguir la carretera direcció Vallcebre per anar a veure el jaciment paleontològic de Fumanya i apreciar les petjades de dinosaures que milers d'anys enrere voltaven per aquells paratges.
Espero que els nous companys hagin gaudit de l'excursió i repeteixin sovint, descobrint el territori del nostre petit però variat país.

Arribant al refugi

Vista a l'est, carena cap a la Creu de Ferro i Serrat Voltor

Carena al Roques Blanques


El grup al cim

Amb l'amic Pere Jordi

Pared amb petjades a Fumanya

Petjada de dinosauri, quin nº de peu calça?








Retorn als orígens


 Desprès de cinc anys de viure a la Cerdanya i d'haver gaudit de les seves valls amb els seus rius i cims, així com de les properes d'Andorra, Berguedà, Capcir, Conflent i Ariège, amb la solitud motivada per les restriccions de mobilitat a causa de la pandèmia del Covid-19, però considerant també altres temes familiars, vaig veure que calia repensar-se si era aconsellable seguir allà tot sol o tornar a prop de la família i amics.
Finalment he optat per l'opció més assenyada i des d'aquesta primavera ja torno a ser un vallesà oriental, o més concretament, un garriguenc, visc just al peu de la muntanya d'uns dels meus besavis, el Montseny, la meva muntanya estimada. Ara toca recuperar vells paisatges i amics, i començar noves aventures.

Vista de la Garriga des de la Muntanyeta