dissabte, 27 d’agost del 2016

Pic de Coma d'Or (2826m) i retrobament

Al final, avui 27 d'agost he pujat al Coma d'Or després que el primer intent el 18 de juny amb els companys del Grup de Muntanya d'Enginyers haguéssim de tornar enredera pel fred, neu i boira. Com que estava previst que fes molta calor he sortit aviat des del coll de Pimorents per la coma d'en Garcia, al pujar he anat acompanyat de dos que anaven a fer la cresta del Puigpedrós de Lanós, veí del Coma d'Or, al cim ens hem separat. Val a dir que és una bona atalaia i molt fàcil de pujar.
Al baixar, sorpresa!!, quina alegria!!, hem trobo que pujaven en Carles i la Mireia de l'Agrupació Excursionista de Granollers, molt bons companys que ara que visc a Puigcerdà ja no veig i als que aprecio molt, son excel·lents persones. Una curta xerrada, la indispensable "selfi" i el dolorós acomiadament.
Continuo baixant, ara per l'estany de Coma d'Or, no trobo el camí cap a la vall de Cortal Rossó o està perdut perquè no se'n veu cap traça, baixo muntanya a través fins la pista del fons i llavors anar planejant amb una calor que ofegava fins arribar al cotxe.
El retrobament m'ha fet passar la resta del dia molt feliç.

El més alt, el Pic d'Escobes a Andorra

Hola, ens coneixem?

Coma d'Or (dr) i Puigpedrós de Lanós (esq)

Es veu el camí de pujada

Cresta una mica aèrea
Al cim, darrera el Puigpedrós de Lanós

Vall al Nord cap a les Vésines

Llac de Lanós

El Carlit al fons, sobirà de la zona

Feliç amb la Mireia i en Carles

Estany de Coma d'Or

Comabona (2554m) i estelades de l'ANC

El 14 d'agost, la gent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Saldes i Gòsol van pujar com ja és costum en ells a un cim dels que els envolta, aquest any va tocar el Comabona, primer cim important del Cadí. Com que va arribar-me la informació i sent un cim que limita amb la Cerdanya, vaig decidir que els cerdanyencs no podíem quedar sense representació, i des del refugi de Prat d'Aguiló (2020m) vaig pujar-hi pel Pas dels Gosolans, jo no havia fet encara cap cim d'aquesta serralada, ja tocava.
Els de Saldes i Gòsol van pujar des del coll de la Bauma, hi tenien uns 1000m de desnivell, cosa que no va impedir que un avi força gran hi pugés amb espardenyes de betes i també un nen de 4 anys i mig que n'estava força content. Els dos alcaldes van encapçalar la representació institucional.
Gran estesa d'estelades, breu parlament, els Segadors i tothom altre cop cap a casa.

La tornada la vaig fer pel Coll de Tancalaporta, Pas del Bou, Pla de les Creus i vorejant per sota les cingleres fins altre cop al refugi, però aquest camí, encara que és espectacular i impressiona veure el que tens a sobre i les grans tarteres, el vaig trobar una mica pesat de fer a l'haver de posar força atenció per no relliscar a les baixades, ja que el terra és molt descompost.  

Prat d'Aguiló i refugi ha quedat abaix

El front del Cadí

Rètol

Coma dels Cortils

El Comabona des dalt del Pas dels Gosolans

Cara Nord del Pedraforca al davant

Ben acompanyat al cim

Uns quants participants

Baixant cap a Tancalaporta

Camí de tornada

Cingles i tarteres a dojo

Pic de la Cometa (2763m)

Amb els companys del GREC, Club Excursionista Cerdanya, el passat 13 d'agost vam anar a fer una visita de cortesia al seu cim protector, el Pic de la Cometa, que queda al Nord de les Bulloses, a l'esquerra dels Peric.
És un cim poc freqüentat, però amb molt bona vista; en canvi, abaix a les Bulloses estava ple a vessar de gent, les Navettes (autobussos) no donaven l'abast.

Vam gaudir d'un molt bon dia ben acompanyats d'un gos "labrador" que no parava de banyar-se a tots els llacs i rierols que trobava, que n'hi ha molts; al final alguns de la colla el van imitar amb més o menys encert en el banyador, i no dic noms!

Llac de la Bullosa

De llac en llac i torno perquè em toca

Estany Blau i el cim al fons

Una mica de cresta cap el cim

El puig Peric

La vall de pujada

La colla al cim

Estany de l'Esparver


dimecres, 10 d’agost del 2016

Valls de Campcardós i Fontviva

Hi ha un parell de valls molt boniques tot just a uns 25 minuts en cotxe des de Puigcerdà anant cap a Puymorens, son la de Campcardós, a l'esquerra del poblet de Porta i la de Fontviva a la dreta del de Porté, son diferents però ambdues interessants.

La de Fontviva és una vall molt plàcida i encantadora, accessible en cotxe a l'entrada de Porté seguint el rètol de "massís del Carlit" fins l'embassament de Passet . A l'inici de la vall veurem els prats molt verds amb cavalls, cabanes i tanques de pedra al costat del riu. Al fons de la vall hi trobarem l'embassament on hi ha aparcament, zona de picnic, tirolines i els festius inclús un petit bar. És perfecte per passar-hi el dia famílies amb gent gran o nens petits. Prenent un corriol molt ben indicat es puja en poc més de 1/2 hora al llac natural de Fontviva, situat en un idíl·lic prat a mitja alçada, absolutament recomanable pujar-hi, les vistes son magnífiques, el fons de la vall està dominat pels cims de la serra de les Xemeneies. Si seguíssim el camí del fons de la vall, una llarga pujada ens duria al gran llac de Lanós, ja sota el Carlit.


La vall de Campcardós s'agafa passant per un pas sota el tren just abans de Porta, poc després cal deixar el cotxe (1500m). Aquesta vall és forta, molt diferent de l'altre, el camí puja per pista amb forta pendent rodejada de vegetació, pi negre, bedolls i avellaners. Més amunt, la vall s'aplana i eixampla, deixant veure ja al davant l'imponent Peiraforca al mig, els prats fan la seva aparició, amb parets de pedra i alguna cabana de pastors, i també un petit refugi d'emergència. Més amunt, trobarem vestigis d'un parell de llacs que s'han omplert de sediments, ja no emmagatzemen aigua. Si seguim pujant, a l'esquerra veurem el Roc Colom i just al darrera la punta del Puigpedrós, cim sobirà de la zona. Al fons de tot s'albira una collada amb la terra de color blanc, en poca estona hi podem arribar, és la Portella Blanca d'Andorra (2521m), vèrtex fronterer entre Catalunya, França i Andorra, i també és l'enllaç amb la vall de la Llosa, accessible des de Lles de Cerdanya; la vista cap els tres estats amb els seus cims és impressionant.

Vall de Fontviva
Embassament de Passet

Al fons, serra de les Xemeneies

Llac de Fontviva

Llac de Fontviva vista a l'Oest

Vall de Campcardós
La vall des del cim del Puigpedrós 

El Peiraforca i darrera el Roc Colom

Cabana

Antic llac plè de sediments

L'hora del berenar

Punta del Roc Colom i el Puigpedrós darrera

Camí a la Portella Blanca

La vall des de la Portella (Fr)

Portella Blanca d'Andorra (2521m), vèrtex dels tres estats

Vista cap a la vall de la Llosa (Cat)

Pics d'Envalira (And), 2827m


dimarts, 9 d’agost del 2016

Toponímics de pobles del Pirineu

Aquest cop no va de pujar muntanyes, si no de curiositats toponímiques.

Crida l'atenció que a la Cerdanya hi ha molts pobles amb el nom format per una sola síl·laba, i que no donen pistes de que volen dir ni del seu origen. Pel que sembla, l'aïllament dels seus pobladors va retardar molt l'assimilació del llatí, i segurament en molts llocs no va ni arribar-hi, van passar de les seves llengües primitives al català.

Uns quants exemples: Alp, Das, Er, Ger, All, Bor, Bar, la Tor, Guils, Ix, Ur, Urtx, Urús, Prats, Riu, Lles, Ro.

En canvi, al Pallars Sobirà i la zona baixa d'Andorra abunden els noms llargs que sembla que puguin tenir un origen basc, si més no per similitud en la pronunciació. En aquelles contrades, està clar que no van tenir influències d'altres llengües, estaven molt allunyats de les civilitzacions ibèriques.

Uns bons exemples: Esterri, Unarre, Lladorre, Escalarre, Gerri, Llavorre, Isavarre, Bixessarri, Asnurri, Noarre, Juverri, Aixirivall.


Espero que ho hàgiu trobat interessant.

diumenge, 7 d’agost del 2016

Puigpedrós (2912m)

Desprès d'haver de preparar-la d'urgència pel Grup de Muntanya d'Enginyers per l'anulació de la que estava programada inicialment, per falta de quòrum la vaig haver de cancel·lar. Per mi era important fer-la, ja que des del menjador del pis de Puigcerdà veig perfectament el cim i això en feia venir moltes ganes de pujar-hi. Gràcies a la companyia del meu germà Francesc i el company Carles Pérez, el passat 9/7/16 vaig poder complir el desig.

Vam sortir del Refugi de Malniu pel camí normal, es tractava d'anar pujant per pendents herboses sense arbres, això te l'inconvenient (apart de la falta d'ombra) de que no captes bé les distàncies al faltar un referent com son els arbres i a vegades no portes el ritme de marxa adequat; malgrat tot en un tres i no res vam passar les mulleres, que per cert estaven bastant seques, i després de comprovar que tenia el nom molt ben triat (és un munt de pedres) vam assolir el cim. Feia un dia de sol i vista sensacional, s'arribava a veure un cim amb molta neu molt més lluny que l'Aneto, no sé si era el Posets o el Perdut, jo crec que per la distància era aquest últim, i naturalment tota la carena pirinenca fins el Canigó. Des d'un mirador situat uns 200m més al nord vam descobrir la vall de Campcardós amb el roc Colom i Peiraforca al mig, em van venir moltes ganes de visitar-la.

La baixada la vam fer per la carena de les Perdius Blanques, així teníem vista sobre el llac de Malniu a sota i l'espectacular circ que l'envolta. Dinar al llac, que semblava la platja de ple de gent banyant-se o prenent el sol en banyador, i en poca estona tornar al refugi on ens esperava el cotxe.

Al parar a prendre una cervesa a Meranges, vam gaudir escoltant una noieta que tocava l'acordió molt be; actualment s'està recuperant al Pirineu aquest instrument que antigament els vells tocaven "d'oïda" a les festes majors, ja que no hi pujava cap grup musical fins aquells pobles tan allunyats.

Sortida perfecte, ara a esperar poder anar a visitar la vall de Campcardós que ja m'està esperant.

Ah!, les fotos son del meu germà, a cadascú el que li pertoca.


Refugi de Malniu

Estanyol de Tarterès

Pujada per prats

Els tres mosqueters

vista cap Engorgs

Piràmide de pedres final

El pedregar de dalt

La Maladeta i molt més lluny

Sempre ben acompanyats per l'estelada

Vall de Campcardós, el Peiraforca just a sobre meu

La Pica al fons

Neret florit

Llac de Malniu