dissabte, 27 d’agost del 2016
Pic de Coma d'Or (2826m) i retrobament
Al final, avui 27 d'agost he pujat
al Coma d'Or després que el primer intent el 18 de juny amb els
companys del Grup de Muntanya d'Enginyers haguéssim de tornar
enredera pel fred, neu i boira. Com que estava previst que fes molta
calor he sortit aviat des del coll de Pimorents per la coma d'en
Garcia, al pujar he anat acompanyat de dos que anaven a fer la cresta
del Puigpedrós de Lanós, veí del Coma d'Or, al cim ens hem
separat. Val a dir que és una bona atalaia i molt fàcil de pujar.
Comabona (2554m) i estelades de l'ANC
El
14 d'agost, la gent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Saldes
i Gòsol van pujar com ja és costum en ells a un cim dels que els
envolta, aquest any va tocar el Comabona, primer cim important
del Cadí. Com que va arribar-me la informació i sent un cim que
limita amb la Cerdanya, vaig decidir que els cerdanyencs no podíem
quedar sense representació, i des del refugi de Prat d'Aguiló
(2020m) vaig pujar-hi pel Pas dels Gosolans, jo no havia fet encara
cap cim d'aquesta serralada, ja tocava.
Els
de Saldes i Gòsol van pujar des del coll de la Bauma, hi tenien uns
1000m de desnivell, cosa que no va impedir que un avi força gran hi
pugés amb espardenyes de betes i també un nen de 4 anys i mig que
n'estava força content. Els dos alcaldes van encapçalar la
representació institucional.
Gran
estesa d'estelades, breu parlament, els Segadors i tothom altre cop
cap a casa.
La
tornada la vaig fer pel Coll de Tancalaporta, Pas del Bou, Pla de les
Creus i vorejant per sota les cingleres fins altre cop al refugi,
però aquest camí, encara que és espectacular i impressiona veure
el que tens a sobre i les grans tarteres, el vaig trobar una mica
pesat de fer a l'haver de posar força atenció per no relliscar a
les baixades, ja que el terra és molt descompost.
Prat d'Aguiló i refugi ha quedat abaix
El front del Cadí
Rètol
Coma dels Cortils
El Comabona des dalt del Pas dels Gosolans
Cara Nord del Pedraforca al davant
Ben acompanyat al cim
Uns quants participants
Baixant cap a Tancalaporta
Camí de tornada
Cingles i tarteres a dojo
Pic de la Cometa (2763m)
Amb
els companys del GREC, Club Excursionista Cerdanya, el passat 13 d'agost vam anar a fer
una visita de cortesia al seu cim protector,
el Pic de la Cometa, que queda al Nord de les Bulloses, a l'esquerra
dels Peric.
És
un cim poc freqüentat, però amb molt bona vista; en canvi, abaix a
les Bulloses estava ple a vessar de gent, les Navettes (autobussos)
no donaven l'abast.
Vam
gaudir d'un molt bon dia ben acompanyats d'un gos "labrador"
que no parava de banyar-se a tots els llacs i rierols que trobava,
que n'hi ha molts; al final alguns de la colla el van imitar
amb més o menys encert en el banyador, i no dic noms!
Llac de la Bullosa
De llac en llac i torno perquè em toca
Estany Blau i el cim al fons
Una mica de cresta cap el cim
El puig Peric
La vall de pujada
La colla al cim
Estany de l'Esparver
dimecres, 10 d’agost del 2016
Valls de Campcardós i Fontviva
Hi
ha un parell de valls molt boniques tot just a uns 25 minuts en cotxe
des de Puigcerdà anant cap a Puymorens, son la de Campcardós, a
l'esquerra del poblet de Porta i la de Fontviva a la dreta del de
Porté, son diferents però ambdues interessants.
La
de Fontviva és una vall molt plàcida i encantadora, accessible en
cotxe a l'entrada de Porté seguint el rètol de "massís
del Carlit" fins
l'embassament de Passet . A l'inici de la vall veurem els prats molt
verds amb cavalls, cabanes i tanques de pedra al costat del riu. Al
fons de la vall hi trobarem l'embassament on hi ha aparcament, zona
de picnic, tirolines i els festius inclús un petit bar. És perfecte
per passar-hi el dia famílies amb gent gran o nens petits. Prenent
un corriol molt ben indicat es puja en poc més de 1/2 hora al llac
natural de Fontviva, situat en un idíl·lic prat a mitja alçada,
absolutament recomanable pujar-hi, les vistes son magnífiques, el
fons de la vall està dominat pels cims de la serra de les Xemeneies.
Si seguíssim el camí del fons de la vall, una llarga pujada ens
duria al gran llac de Lanós, ja sota el Carlit.
La
vall de Campcardós s'agafa passant per un pas sota el tren just
abans de Porta, poc després cal
deixar el cotxe (1500m). Aquesta
vall és forta, molt diferent de l'altre, el camí
puja per
pista
amb forta pendent rodejada
de vegetació,
pi
negre, bedolls i avellaners. Més amunt, la vall s'aplana i eixampla,
deixant veure ja al davant l'imponent Peiraforca al
mig,
els prats fan la seva aparició, amb parets de pedra i alguna cabana
de pastors, i també un petit refugi d'emergència. Més amunt,
trobarem vestigis d'un parell de llacs que s'han omplert de
sediments, ja no emmagatzemen aigua. Si seguim pujant, a l'esquerra
veurem el Roc Colom i just al darrera la punta del Puigpedrós, cim
sobirà de la zona. Al fons de tot s'albira una collada amb la
terra de color blanc, en poca estona hi podem arribar, és la
Portella Blanca
d'Andorra (2521m), vèrtex fronterer entre Catalunya, França i Andorra, i
també és l'enllaç amb la vall de la Llosa, accessible
des de Lles de Cerdanya; la vista cap els tres estats amb els seus
cims és impressionant.
Vall de Fontviva
Embassament de Passet
Al fons, serra de les Xemeneies
Llac de Fontviva
Llac de Fontviva vista a l'Oest
Vall de Campcardós
La vall des del cim del Puigpedrós
El Peiraforca i darrera el Roc Colom
Cabana
Antic llac plè de sediments
L'hora del berenar
Punta del Roc Colom i el Puigpedrós darrera
Camí a la Portella Blanca
La vall des de la Portella (Fr)
Portella Blanca d'Andorra (2521m), vèrtex dels tres estats
Vista cap a la vall de la Llosa (Cat)
Pics d'Envalira (And), 2827m
dimarts, 9 d’agost del 2016
Toponímics de pobles del Pirineu
Aquest
cop no va de pujar muntanyes, si no de curiositats toponímiques.
Crida
l'atenció que a la Cerdanya hi ha molts pobles amb el nom format per
una sola síl·laba, i que no donen pistes de que volen dir ni del
seu origen. Pel que sembla, l'aïllament dels seus pobladors va
retardar molt l'assimilació del llatí, i segurament en molts llocs
no va ni arribar-hi, van passar de les seves llengües primitives al
català.
Uns
quants exemples: Alp, Das, Er, Ger, All, Bor, Bar, la Tor, Guils, Ix,
Ur, Urtx, Urús, Prats, Riu, Lles, Ro.
En
canvi, al Pallars Sobirà i la zona baixa d'Andorra abunden els noms
llargs que sembla que puguin tenir un origen basc, si més no per
similitud en la pronunciació. En aquelles contrades, està clar que
no van tenir influències d'altres llengües, estaven molt allunyats
de les civilitzacions ibèriques.
Uns
bons exemples: Esterri, Unarre, Lladorre, Escalarre, Gerri, Llavorre,
Isavarre, Bixessarri, Asnurri, Noarre, Juverri, Aixirivall.
Espero
que ho hàgiu trobat interessant.
diumenge, 7 d’agost del 2016
Puigpedrós (2912m)
Desprès d'haver de preparar-la d'urgència pel Grup de Muntanya d'Enginyers per l'anulació de la que estava programada inicialment, per falta de quòrum la vaig haver de cancel·lar. Per mi era important fer-la, ja que des del menjador del pis de Puigcerdà veig perfectament el cim i això en feia venir moltes ganes de pujar-hi. Gràcies a la companyia del meu germà Francesc i el company Carles Pérez, el passat 9/7/16 vaig poder complir el desig.
Vam sortir del Refugi de Malniu pel camí normal, es tractava d'anar pujant per pendents herboses sense arbres, això te l'inconvenient (apart de la falta d'ombra) de que no captes bé les distàncies al faltar un referent com son els arbres i a vegades no portes el ritme de marxa adequat; malgrat tot en un tres i no res vam passar les mulleres, que per cert estaven bastant seques, i després de comprovar que tenia el nom molt ben triat (és un munt de pedres) vam assolir el cim. Feia un dia de sol i vista sensacional, s'arribava a veure un cim amb molta neu molt més lluny que l'Aneto, no sé si era el Posets o el Perdut, jo crec que per la distància era aquest últim, i naturalment tota la carena pirinenca fins el Canigó. Des d'un mirador situat uns 200m més al nord vam descobrir la vall de Campcardós amb el roc Colom i Peiraforca al mig, em van venir moltes ganes de visitar-la.
La baixada la vam fer per la carena de les Perdius Blanques, així teníem vista sobre el llac de Malniu a sota i l'espectacular circ que l'envolta. Dinar al llac, que semblava la platja de ple de gent banyant-se o prenent el sol en banyador, i en poca estona tornar al refugi on ens esperava el cotxe.
Al parar a prendre una cervesa a Meranges, vam gaudir escoltant una noieta que tocava l'acordió molt be; actualment s'està recuperant al Pirineu aquest instrument que antigament els vells tocaven "d'oïda" a les festes majors, ja que no hi pujava cap grup musical fins aquells pobles tan allunyats.
Sortida perfecte, ara a esperar poder anar a visitar la vall de Campcardós que ja m'està esperant.
Ah!, les fotos son del meu germà, a cadascú el que li pertoca.
Vam sortir del Refugi de Malniu pel camí normal, es tractava d'anar pujant per pendents herboses sense arbres, això te l'inconvenient (apart de la falta d'ombra) de que no captes bé les distàncies al faltar un referent com son els arbres i a vegades no portes el ritme de marxa adequat; malgrat tot en un tres i no res vam passar les mulleres, que per cert estaven bastant seques, i després de comprovar que tenia el nom molt ben triat (és un munt de pedres) vam assolir el cim. Feia un dia de sol i vista sensacional, s'arribava a veure un cim amb molta neu molt més lluny que l'Aneto, no sé si era el Posets o el Perdut, jo crec que per la distància era aquest últim, i naturalment tota la carena pirinenca fins el Canigó. Des d'un mirador situat uns 200m més al nord vam descobrir la vall de Campcardós amb el roc Colom i Peiraforca al mig, em van venir moltes ganes de visitar-la.
La baixada la vam fer per la carena de les Perdius Blanques, així teníem vista sobre el llac de Malniu a sota i l'espectacular circ que l'envolta. Dinar al llac, que semblava la platja de ple de gent banyant-se o prenent el sol en banyador, i en poca estona tornar al refugi on ens esperava el cotxe.
Al parar a prendre una cervesa a Meranges, vam gaudir escoltant una noieta que tocava l'acordió molt be; actualment s'està recuperant al Pirineu aquest instrument que antigament els vells tocaven "d'oïda" a les festes majors, ja que no hi pujava cap grup musical fins aquells pobles tan allunyats.
Sortida perfecte, ara a esperar poder anar a visitar la vall de Campcardós que ja m'està esperant.
Ah!, les fotos son del meu germà, a cadascú el que li pertoca.
Refugi de Malniu
Estanyol de Tarterès
Pujada per prats
Els tres mosqueters
vista cap Engorgs
Piràmide de pedres final
El pedregar de dalt
La Maladeta i molt més lluny
Sempre ben acompanyats per l'estelada
Vall de Campcardós, el Peiraforca just a sobre meu
La Pica al fons
Neret florit
Llac de Malniu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)