dimarts, 29 d’agost del 2017

Valls de Juclar i Fontargent a Andorra/França

Una colla de 9 amics i amigues de la Cerdanya que ens coneixem de pujar muntanyes i que tenim un grup de WhatsApp per compartir excursions, vam anar a fer una excursió que jo feia temps que tenia "in mente". Es tractava d’anar a Andorra a la vall d’Incles i fer la volta circular des de l’aparcament del pont de la Baladosa, pujar per la vall i estanys de Juclar, traspassar a França pel coll de Juclar, baixar als estanys de Fontargent i tornar al punt de sortida pujant l’altre coll fronterer de Fontargent.
L'excursió tenia una longitud d’uns 16 Km i un desnivell acumulat d’uns 1100 m, vam gaudir d’un temps esplèndid i unes fantàstiques vistes dels cims que ens envoltaven, pics d’Escobes, Siscarò, Negre de Juclar, Rulhe, Fontargent i d’altres, i de deu estanys dels catorze que hi ha en aquests paratges, 6 dels quals son de bona mida, sobretot el Primer de Juclar i el Gran de Fontargent.

Val a dir que vam trobar més pedregam de l’esperat, aquí a Cerdanya no estem tan habituats a haver de passar tarteres amb grans pedres com al Pallars Sobirà, però valia la pena fer un esforç per els paisatges tan bonics que vam passar.

 La vall d'Incles de bon matí

 Pujant cap a Juclar

 Up, amunt!

  Up, amunt!

Estany Primer de Juclar

 Estany Segon de Juclar

 Pic de Rulhe, amb la seva dreta canal central

 Estany Tercer de Juclar

 Baixant per la vessant francesa

 Tartera de baixada

Estany gran de Fontargent i collada del mateix nom

 Estany Gran de Fontargent

Obaga de Juclar

dimecres, 2 d’agost del 2017

Tuc de Ratera (2863m)

Desprès de descansar un dia per refer-nos de la volta per les valls de Gerber i Cabanes del divendres, avui diumenge tocava pujar al Tuc de Ratera, que sense ser cap cim emblemàtic ni difícil, a mi sempre m’havia captivat.
Avui ens acompanya la Magda, esposa d’en Josep Mª, i des de Sant Maurici anem pujant seguint el GR11 que va pel fons de la vall fins el Port de Ratera. En aquest lloc que li agrada molt, ens esperarà la Magda gaudint d’una estona de relax, mentrestant nosaltres dos pugem decidits cap el cim, que des d’abaix sembla molt fàcil i poc dret i en canvi fa una bona pendent, la vista enganya. En 3/4 d’hora som dalt, fa vent, cosa que fa que no triguem gaire a baixar altre cop al port, això si, desprès de contemplar l’impresionant quantitat de llacs que s’albiren des d’aquesta atalaia i tots elc cims i valls que l’envolten. Un cop tots tres junts, desfem el camí fins el punt de sortida i tornem desprès a Espot.

Aquesta sortida ha estat menys dura que l’anterior, però per mi, pujar al Ratera era una fita pendent que he pogut aconseguir, i ben acompanyat.

Típica foto de l'Estany de Ratera

Estany del Port i pic de Ratera

Punta Estasen des del Port de Ratera

El camí des de Sant Maurici

 Llacs de Saboredo

Llacs del circ de Colomers, en 1r terme, l'Obago

 El Gran Tuc de Colomers i llacs superiors

Dalt del cim

  

dimarts, 1 d’agost del 2017

Valls de Gerber, Cabanes i pic de Bassiero Oriental

Amb en Josep Mª Corbella, amic de l’època dels rallys de fa bastants anys i que té casa a Espot, vam decidir fer un parell de ascensions a cims del Pallars Sobirà. La primera, una volta per les maquíssimes valls de Gerber i Cabanes des de l’aparcament de la Peülla (1880m) prop de la Bonaigua i acabant al refugi de Gerdar, 7 Km carretera avall.
La pujada de Gerber fins el refugi Mataró (2478m) va ser el que s’espera d’aquell lloc, pujada moderada amb bastantes pedres, estanys i paisatge preciós, envoltat pels pics d’Amitges, Bassiero i Puis de Gerber. A partir d’aquí, el panorama canvia, pedres i més pedres de tots les mides, algunes monumentals, i una pujada dretíssima que espanta sols veure-la fins el Coll de Bassiero (2737m), on parem a descansar una estona. Seguidament, girem a la dreta i pujant una coma relativament suau, arribem en poca estona al cim del Bassiero Oriental (2897m), que gaudeix de fantàstiques vistes sobre les valls de Gerber, Amitges, Cabanes i mig Pirineu; la punta Occidental (2901m) la deixem als escaladors experts.

Tornem al coll i emprenem la llarga i complicada baixada de la vall de Cabanes pel camí que passa per l’Estany Blau i va a parar a l’Estany Negre de Cabanes (2190m), vigilant no caure entre tan pedregar. Aquest camí no està marcat, hi ha fites però no hi fan manteniment, els responsables del parc prioritzen el que va al refugi de Pla de la Font, molt més transitat. A partir d’aquest últim estany, el camí està molt fresat, menys pedres però baixada considerable seguint el riu de Cabanes fins arribar al fantàstic bosc d’avets de Gerdar, que forma part de la coneguda avetosa de la Mata de València. Una cervesa al arribar al refugi de Gerdar (1500m), descansar i preparar pel cap de dos dies la propera al Ratera. Malgrat tot, m’ho he passat molt be, estic cansat però feliç.


 Estany Petit de Gerber

 Estany Gran i Tuc de Serós

 Puis de Gerber

 Refugi Mataró

Estany de l'Illa

 Canal al Coll de Bassiero

 Pujant al Coll de Bassiero

 Pics de Bassiero  Oriental i Occidental

 Canal de pujada i mar de roques

Pic d'Amitges

Arribant al cim

Hem fet cim !!

 A sota, Agulles de Bassiero, al fons, el Peguera

 Punta occidental del Bassiero

 Estanys del Port i Vall de Cabanes

Estany Blau de Cabanes

 Camí o laberint ?

 Estany Negre de Cabanes i pic de "Lo Teso"

 Estany Negre i Pic Pinetó

Josep Mª al bosc de Gerdar

Portella Blanca d'Andorra (3 païssos en un pam)

Des que fa pocs anys la meva filla Marta va saber que la Portella Blanca d’Andorra (2521m) era vèrtex fronterer de tres països, Catalunya, Andorra i França, que hi volia pujar per poder trepitjar-los alhora. Finalment, aquest juliol del 2017 ha pogut realitzar el seu somni, vam sortir de Cal Jan de la Llosa (1600m), seguint la pista que puja per la bonica vall cap el Prat Xiuxirà, Cabana dels Esparvers, i ja per camí més costerut fins arribar al destí final, la Portella Blanca, que a més de vèrtex fronterer comunica les boniques valls de la Llosa i Campcardós. En el camí vam tenir la companyia dels nois i noies d’un esplai de Barcelona amb els que vam poder conversar sobre el bonic itinerari que fèiem. Vaig estar molt content de veure com la Marta feia realitat el seu desitj i com últimament ha recuperat l’amor per la muntanya i en gaudeix.
M'ha agradat molt la fita triangular que recentment hi han col·locat amb els noms gravats de les tres federacions que coincideixen a la portella: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Fédération Française de Randonnée Pédestre i Federació Andorrana de Muntanyisme; la cosa va d’entitats d’amics de la muntanya, no pas de divisions polítiques; la muntanya és de tots els que l'estimen.


La Vall sota el Pic de la Muga

 Marta contenta

 Pujada final

 La Vall de la Llosa des de dalt

La Vall de Campcardós

 La Portella de Joan Antoni al fons, pas cap els Pessons

Pics d'Engorgs

Ara soc a França

 Ara soc a Catalunya

Ara soc a Andorra