Sis amics i amigues que habitualment sortim a caminar pel Pirineu, vam anar a fer una excursió circular per veure segurament l'estany més amagat i desconegut dels que hi ha a la Cerdanya, el de Calm Colomer, situat a 2540 m d'alçada en un embut de tarteres entre els cims del Bony del Manyer, Roc Lliçà i la Carbassa. El fet de ser tan desconegut és perquè cal fer molt més esforç per arribar-hi que a d'altres força accessibles, com els de Malniu o de la Pera.
Sortida d'un lloc tan habitual i conegut com Can Jan de la Llosa (1600 m), pujada per l'ample pista fins a trobar el torrent provinent de l'estany, i llavors, arremangar-se i cap amunt sense descans seguint el curs del torrent, camí actualment ben marcat amb moltes fites. Tal com es va pujant es van fent visibles la Tossa Plana de Lles i la Muga a l'altre costat de la vall de la Llosa i el Cadí al fons. A partir dels 2300 m, el bosc desapareix per complert, llavors tot son prats d'alçada i dels 2550 m aprox. amunt, tarteres a dojo, per sort, de pedres de mida mitjana/petita.
L'estany de Calm Colomer (2540 m) és espectacular pel lloc on està situat, molt feréstec, només roques i aigua.
Com que anàvem be de forces, vam acabar pujant per la dreta tartera fins el Bony del Manyer (2808 m), per seguidament baixar a la Portella d'Engorgs i seguint el GR-11, emprendre la llarga baixada fins la cabana dels Esparvers (2030 m), punt neuràlgic d'encreuament de camins pirinencs. Desprès, sols quedava baixar plàcidament seguint el camí paral·lel al riu de la Llosa fins a Can Jan; han estat 19 Km de recorregut, uns 1250 m de desnivell positiu i 8 h de marxa, una sortida que desitjava molt fer i que ha resultat molt agradable.
Prats que donen petits respirs a la pujada, al fons, el Cadí
Vall de pujada
Descans a l'estany
Estany de Calm Colomer i cim del Bony del Manyer
Arribant al cim entre moltes tarteres
La Tossa Plana de Lles al fons, la Muga al davant
La vall de Vallcivera i l'estany de Montmalús
Estanys d'Engorgs des de la Portella
