diumenge, 26 de febrer del 2017

Poblets de muntanya del Conflent

Feia temps que tenia interès per descobrir com serien els poblets del Conflent que estan perduts entre muntanyes al nord del riu Tet entre Mont-Lluís i Vilafranca de Conflent, avui 25 de febrer de 2017 ho he dut a terme.

Un dels atractius de la visita que ja preveia eren les recargolades i estretes carreteres que connecten aquests pobles, gens recomanables pels que es maregen o tenen por dels penjats, encara que per mi fantàstiques, ja que les valls son fondes, envoltades per muntanyes entre els 1400 i 2000 m d’alçada i això obliga a pujar i baixar collades constantment i a trobar-hi neu fins ben avançada la primavera.

El recorregut va començar passant per Caudies de Conflent, per anar seguint per Ayguatèbia, Railleu, Sansa, Èvol i acabant amb Jujols. Pràcticament no hi ha segones residències de nova construcció, però si cases rehabilitades, el que fa que l’aspecte sigui força autèntic i poc alterat a com eren fa anys enrera. Les esglésies estan ben conservades i la majoria son de l’estil romànic català dels segles XII i XIII. Malgrat estar habitats, son pobles potser excessivament tranquils, no hi veus quasi ningú, i pràcticament no hi ha comerços de cap mena; la rotulació és en francès i català, i encara que presumeixin de catalans, no el sens parlar a quasi ningú.

Ha estat una visita turística força interessant, sobretot pels paisatges, destacant la vista del Canigó des de Jujols i com a pobles més interessants, Sansa i Èvol.

Carreteres recargolades i estretes, de rally

Ayguatèbia



Railleu

Sansa
No volen deixar de ser catalans



Antiga església de St. Joan Baptista

Èvol


 Restes del castell del segle XII i capella de St. Esteve segle XIII

El sortint de la casa era el forn per fer el pa

Jujols 


Imponent la cara NO del Canigó al davant

dimarts, 14 de febrer del 2017

Sessió doble de raquetes a la Cerdanya

1ª: Sortida amb el Grup de Muntanya d’Enginyers a Arànser:

L’11 de febrer de 2017, una colla de dotze companys i companyes del Grup de Muntanya d'Enginyers, aprofitant que el temps aguantava més del que preveia el Servei Meteorològic, vam anar a pujar des de l’estació d'esquí nòrdic d'Arànser (1880m) fins la Bassota de Claror (2390m), un petit llac ja quasi ple de sediments a l’esquerra dels estanys de la Pera, sota els pics de Monturull i Perafita. L’excursió va ser perfecta per la gran quantitat de neu que hi havia i amb una temperatura agradable. La bona visibilitat va ajudar a gaudir dels blancs paisatges que ens envoltaren. En total vàrem pujar uns 600m de desnivell i 14 Km de recorregut.

Nota: algunes fotos son del company Albert, jo sols duia el mòbil; gràcies.


Pujant cap a l'àrea de picnic de Pollineres

Fem una barbacoa? Haurem d'esperarar a l'estiu

Dibuixant una llarga corba a la neu

Objectiu assolit

S'endevina el cercle de la bassota de Claror glaçada

El coll de Claror (2570m) ens separa d'Andorra

Acabada l'excursió, temps per baixar a Puigcerdà, i al cap de poc empalmar amb la:

2ª: Passejada nocturna amb el grup del GREC:

Com que l’11 de febrer s’esqueia Lluna plena, vam programar una sortida suau a la llum de la Lluna a la Molina, des de l’aparcament dels Alabau fins el Puig del Ginebrar, però com que a l’hora de començar a caminar començava a caure aiguaneu, vam canviar l'itinerari per una volta pels frondosos boscos de la zona sota del telecabina de la Tossa per no mullar-nos tant, això si, amb frontals enlloc de llum lunar, què hi farem! El millor va ser el sopar de germanor que ens tenien preparat al xalet de la UEC, on els 23 raquetistes ho vam passar força bé.


 Misteris entre arbres altíssims, UUUHHH . . . 

Posa les llums curtes, noi !  

Ei, que tenim gana !