Uns socis de l’Agrupació
Excursionista de Granollers havien programat venir a pujar al Carlit
l’últim diumenge d’octubre d’enguany, i com que potser era
l’última ocasió per pujar-hi aquest any abans no caiguessin les
primeres nevades importants, vaig afegir-me al grup, del que jo sols
coneixia a la Sandra, amb el pas dels anys uns marxen i altres de
nous entren.
Vam començar a pujar amb no massa
fred i un dia sense cap núvol ni vent, i a diferència de l’estiu
en que està a petar de gent, amb poca companyia. La setmana anterior
havia nevat una mica a la part alta, neu que ja havia desaparegut a
les cares assolellades, però no a la del camí normal que s’havia
convertit en glaç i representava un cert perill. Desprès del petit
estany superior, vam decidir esquivar el glaç i pujar per la cresta
que mira a l’est i que estava ben seca, una fàcil grimpada una
mica llarga però sense problemes.
Al cim, bones vistes, una estona
reconeixent els cims i molts llacs que ens envoltaven, i altre cop
cap avall pel mateix camí on havíem pujat.
Una excursió amb uns companys joves i
forts que van fer-me rejovenir amb el seu bon tarannà, i un èxit
per la Sandra que retornava a fer alta muntanya desprès de bastant
temps allunyada d’ella.
L'estany de Viver, una mica glaçat
Comença la pujada forta
Abaix, uns quants dels molts estanys que hi ha a les Bulloses
Pujada final des de l'estanyol superior
Coll dels andorrans i carena cap al Coll Roig
La Sandra en ple esforç
La cresta de pujada
Coll Roig al davant
L'estany de Lanós
Al cim
Abaix amb el Peric al fons
