dijous, 30 de maig del 2024

El congost de Fraguerau

 Aprofitant que amb la família passàvem el llarg cap de setmana de la segona Pasqua a la Conca de Barberà, vam aprofitar per anar a veure aquest congost del riu Montsant tan peculiar prop d’Ulldemolins, a la banda del darrera del Montsant. La roca de conglomerat amb tota mena de formes curioses modelades per l’erosió contrasta amb les verticals cingleres de la cara més coneguda del Montsant, la de sobre la Morera i Escaladei.

Vam sortir de l’ermita de Santa Magdalena cap a la de Sant Antoni, aquesta amb refugi guardat inclòs, ambdues estan preparades per acollir molta gent de pícnic, son un bon lloc per gaudir fàcilment de la natura sobretot si vas amb petits o gent gran.

Seguint el GR-65-5, vam anar baixant cap el mirador i seguint desprès ja al fons de l’engorjat fins l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, situada al bell mig d’aquelles grans roques que semblen que l’hagin de colgar si un dia cauen.

Un lloc molt espectacular i menys conegut del que tocaria per la seva bellesa, potser la distància de la conurbació barcelonina el manté un xic tranquil.

L'estret pas del riu Montsant des del mirador

L'aigua i el vent son uns grans picapedrers  😃

Qualsevol s'atreveix a xutar aquesta pilota  😃

Restes d'habitacle sota la balma 

Sant Bartomeu de Fraguerau

Pont natural de l'Afrau

Aquest pont, que en realitat no és cap pont sinó un gran forat en una cresta, feia temps que em tenia captivat i l’hi anava al darrera, al final, amb uns companys i companyes del grup de ‘Dijous al Sol’ hi hem anat, i ha estat en un bon moment, les fagedes per les que passa el camí lluïen ben verdes, les pluges desprès de tanta sequera les han fet reviscolar igual que han fet amb l’Adou del Bastareny, la surgència on neix precisament el riu Bastareny, gran afluent del Llobregat, surgència que rivalitza en quan a cabal d’aigua amb les Fonts del Llobregat, més conegudes aquestes, però.

L’itinerari precisament surt del costat mateix de l’Adou a la que naturalment cal dedicar-hi uns minuts per admirar-la, s’hi arriba per una pista de terra en molt bon estat des de Bagà. L’excursió també permet acostar-se a veure el Salt de Murcarols, que en aquest cas no rajava gaire ufanós, encara ha de ploure molt més per normalitzar del tot rius i aqüífers.

El Pont de l’Afrau està situat a uns 1826 m d’alçada sota el Cadí seguint el camí que mena cap el Pas del Bou prop del coll de Tancalaporta, la pujada és continuada i al final un xic dura al pas per una tartera, son uns 900 m de desnivell i uns 12,5 km entre anar i tornar, però el paisatge i poder contemplar aquesta curiositat geològica s’ho val, el Berguedà està ple de curiositats geològiques molt diverses que el fan una comarca única, no te'n cansaries mai de caminar per aquests llocs.

Un faig ple d'amagatalls per animalons


El verd clar de les fagedes contrasta amb les pinedes 

Vista cap el Puig dels Terrers

El Pont de l'Afrau, el nom també és bonic

No podia oblidar-me de l'Adou








dimarts, 16 d’abril del 2024

D’Aiguafreda a la Calma i Tagamanent, "la meva muntanya"

Excursió amb un grup d’amics per els territoris dels meus avantpassats, uns llocs que he trepitjat moltes vegades però moltes menys del que van fer els meus besavis al segle XIX en el seu dia a dia quotidià.
Sortida des de l’entrada d’Aiguafreda i pujada cap a l’Avencó per la seva riba dreta (pujant és esquerra) fins l’ermita de Sant Salvador. Al primer pont, baixada a la llera del riu per endinsar-nos seguidament a dreta per la riera de la Figuera, un lloc força interessant i poc conegut, ombrívol, ple de molsa i alzinar molt espès, els seus gorgs els aiguafredencs els anomenen "el paradís". Desprès d’una estona de seguir un xic elevats la riera, el camí gira sobtat i puja a trobar la carena de Fondrats, llavors el camí ja és assolellat i en pujada continuada ens arribem a les runes del que havia estat la casa de Fondrats, convertida avui dia en una explotació ramadera amb vaques al igual que ha passat en el contrafort següent a la Codina, la casa natal de la meva besàvia.
Seguint ja més per prats que por bosc, arribem a la següent masia, el Bellit, ara habitada en part per uns masovers on hi tenen xais, cabres, oques i gallines. Aquesta masia deu ser, juntament amb la del Clot de la Mora, les dues úniques habitades en aquest vessant del Pla de la Calma en l’actualitat. Des d’aquests dalts, les vistes ja son impressionants, tot Osona, Bertí i fins el Pirineu. La següent masia a trobar-nos és l’Agustí, edifici molt gran restaurat i ara pertanyent al Parc Etnològic de Tagamanent, i l'última i propera masia és el Bellver, ara restaurant ecològic i de Km-0 en caps de setmana.
Al collet de Sant Martí, pujada opcional però obligada al turó de Tagamanent, també amb molt bones vistes sobretot cap el Vallès Oriental. Uns moments de relax i de comentar anècdotes familiars dels avantpassats succeïdes en aquest lloc, on a més de l'Església, ara s’hi han trobat restes d’un antic castell, era impossible que en un turó elevat i amb tanta vista a l’antigor no n’hi hagués hagut un de castell.
Finalment, baixada cap a Aiguafreda seguint el GR5 passant per Puig-agut i la font Amargosa, ara ben seca, fa 40 anys rajava sempre, molt cops m’hi parava a beure quan voltava per aquests llocs, en aquest cas ens ha tocat beure’ns una bona cervesa al poble, en la mereixíem. Ah!, i potser el millor moment de la sortida ha estat cap al final de la baixada trobar-me una coneguda (o amiga?) d'Aiguafreda que pujava cap a Tagamanent a fer cames 😉.

Ermita de Sant Salvador de l'Avencó

Flors i molsa a la riera de la Figuera


L'alzina del Bellit

L'Agustí, masia del Parc Etnològic

Turó i església de Tagamanent

Vistes cap Osona i Pirineu

dilluns, 15 d’abril del 2024

La Vinya Nova - Santa Magdalena (Montserrat)

Excursió amb quatre companys/es per la cara assolellada de Montserrat, sortint de la Vinya Nova, baixant per la pista uns 800 m per pujar per el Clot de la Mònica, l’Artiga Baixa i passant per el Bassal dels Corbs (punt un xic delicat) fins arribar a l’ermita de Sant Joan, lloc des d’on vam poder veure un parell de cabres hispàniques "jugant" a clavar-se cops de cap, o a marcar territori, que és el mateix.

D’allà, al mirador de Sant Joan, Sant Onofre, canal fins Santa Magdalena i la Miranda del mateix nom, lloc on vam gaudir de molt bones vistes.

Desprès, baixada per les dretes escales de Jacob (deuen ser una penitència 😅), camí de Sant Jeroni fins passat el gran mirador per, una mica desprès, prendre a esquerra el trencall cap el coll de Pollegons, cova de la Murdela i en forta baixada per la canal de l’Ermità Mort, sense pèrdua arribar altre cop a la Vinya Nova per gaudir d’un bon dinar.

Com és habitual a Montserrat, canals pedregoses, alguns graons de bona mida i un curt flanqueig on cal ajudar-se de les mans per seguretat. Son uns curts 9 Km però amb un desnivell positiu de més de 800 m.


Pas delicat

Jugant a qui mana més (o a qui els té més grossos 😅)
 
     
El Monestir

L'Elefant i la Mòmia

Collbató i el Bruc


dissabte, 13 de gener del 2024

Altre cop al pic de la Muga (2859 m)

 Altre cop (3r) pujada a la Muga, ara amb el CEG, aquesta vegada en un dia de juliol de 2023 amb sol radiant, donava goig poder veure l'aire net i vista fins l'infinit. Itinerari lineal d'anada i tornada des de Cap de Rec sense cap problema, cansament apart. És un cim que encara que sigui per aquest camí que és el més fàcil, hi ha força desnivell (1000 m) i sobretot distància (20 km), és un dels més durs de la Cerdanya.
El primer cop va ser el novembre del 2010 amb l'AEG, sortida de Granollers a les 7h cap a Can Jan de la Llosa on vam arrivar a les 10h del matí, vall de la Llosa amunt fins prat Xiuxirà i llavors, directe dret per la pronunciada pendent de la tartera on ja començava la neu fins un collet i seguint tota la carena fins fer cim, ben nevat. Baixada per l'estany de la Muga i llavors, recte avall per un camí imaginari inexistent (greu error), se'ns va fer de nit i amb els frontals anar cercant el millor lloc per passar, sense traça de camí bosc avall orientant-nos seguint el soroll del riu fins arribar al pont que traspassa i arribant als cotxes a les 22h ben cansats. Llavors, sense sopar, tornada cap a Granollers on vam arribar a la una de la nit, tota una aventura.
El segon cop va ser també amb l'AEG l'estiu del 2021 i que va quedar en un intent. Seguíem l'itinerari de pujada com el 2010 però la baixada la volíem fer per l'itinerari nº 26 que és el correcte per tornar a Can Jan de la Llosa. Aquest cop també vam tenir problemes, al pujar per la tartera vam anar derivant poc a poc cap el costat esquerra anant a parar a un lloc molt dret on calia grimpar una mica; al adonar-me jo de l'error, vaig recordar que al final hi ha un embut perillós, total, tornar a baixar avall, però veient l'hora i que ja estàvem cansats de l'embolic on ens havíem ficat, sàviament vam anar a descansar al riu de la Llosa per dinar i tranquil·lament altre cop cap a casa.
Aquest tercer cop amb el CEG tot va anar bé, fora itineraris complicats o desconeguts, vam anar a lo segur i en vam gaudir plenament.

La Muga al fons a l'esquerra, encara ens falta un bon tros

Les verdaderes mestresses de la muntanya, vaques i eugues

Al cim

La Tossa Plana, que ho és, (2916 m) i els estanys de la Muga

Vista al sud, la Cerdanya, coll de Pendís i el Cadí

Vista a l'oest, Andorra i al fons, la Pica

Vista al nord, vall de la Llosa i cims fronterers

A l'est, la Carabassa tapa la Collada de Tosses, Puigmal a l'esquerra

divendres, 22 de setembre del 2023

El Carlit (2921m) per 4a vegada

 Aquesta ascensió feta amb els companys i companyes de La Garriga el 10 de setembre de 2023, per mi tenia aspectes positius a celebrar i d'altres de trists:

+ Feia exactament 40 anys que també un 10 de setembre (llavors de 1983), jo pujava per primer cop al cèlebre Carlit amb uns amics, una muntanya dura i emblemàtica.   Ah!, i l'endemà començaven les primeres emissions de proves de TV3.
+ Era la quarta vegada que feia el cim, i aquest cop ja amb 75 anys a l'esquena.
+ Vam gaudir d'un dia excel·lent, sol, cap núvol, bona temperatura i bona companyia.

-- Aquest cop, he aprofitat per retre el meu petit homenatge en record d'un company d'excursió dels enginyers que havíem enterrat just el dia anterior (EPD).
-- L'Estany Glaçat ja no pot fer honor al seu nom, ha perdut tota la congesta que mantenia tot l'estiu fins empalmar amb la primera nevada de tardor, ara a primers de juliol ja no en queda ni rastre.
-- La vida passa per tots nosaltres, però també passa per les muntanyes, els camins estan més erosionats de tan concorreguts que estan i el canvi climàtic les asseca, desforesta i fa desaparèixer el glaç i les neus que crèiem perpètues.

Un regust agredolç aquesta entrada del blog.

El cim(a l'esquerra) ens espera

Estany Glaçat, feia 40 anys la congesta en cobria un 25%, ara ha marxat

El moment més dur del dia

A ponent, llac de Lanós

A llevant, els de les Bulloses






dimarts, 29 d’agost del 2023

Els Empedrats de Bor (Cerdanya)

És un camí que passa per un torrent entre les serres de la Quera i dels Gats just a sobre dels llogarets de Bor i de Pedra a la Cerdanya. A diferència dels empedrats de Bagà en que normalment hi veurem baixar aigua, aquests empedrats son secs, l’aigua que baixa del torrent de la Mata Negra, quan arriba al torrent del Forn desapareix i no torna a sortir fins més avall en el torrent de Guinot. Com que el camí passa per la llera seca del torrent i el lloc és estret, fresc i humit, gaudireu de veure la gran quantitat de molsa enganxada als arbres i roques, un lloc com de pel·lícula de follets. En aquestes contrades, hi ha diversos llocs en que l’aigua passa soterrada i apareix de cop, veure l’entrada "Surgències al Prepirineu" de l’abril-2017 en aquest mateix blog.
Una excursió interessant per veure aquest lloc i complementar-la amb bones vistes és la següent:
Pujada: Bor (església de Sant Marcel) – Coll de la Peguera (GR-107) – Empedrats de Bor – la Mata Negra – Corral del Quel – Plans de Bor - Collet de Fontfreda (Pista a Coll de Pendís) – Mirador de Cap del Ras (magnífiques vistes sobre la Cerdanya).
Baixada: Collet de Fontfreda – Ovelles Mortes – Pedres Planes – la Collada – Esterregalls – Bor.
Son uns 13,5 Km, 680 m de desnivell i unes 5 h, una bona matinal per tornar amb ganes de fer un bon dinar. Es pot complementar anant a veure la surgència d'aigua i les coves de la Fou de Bor, molt properes al poble.


Entrada al torrent del Forn


Els Empedrats





Corral del Quel

El Cadí

Vista de la Cerdanya des de Cap del Ras