dimecres, 24 d’agost de 2022

La Vall Fosca, inici de l'electrificació de Catalunya

 Feia temps que volia anar a veure els estanys de la Vall Fosca, malgrat haver fet ascensions a diversos cims i travesses per tot el que és el Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici i valls que l'envolten, m'havia quedat aquest racó per visitar, sols n'havia vist alguns de lluny des del cim del Peguera, així que amb la companya d'excursions Victòria, vam anar-hi, i aprofitant el desplaçament, també fer un xic de turisme per els voltants.
Nosaltres pernoctàvem a Espui, per accedir a dalt de la zona lacustre calia pujar amb el telefèric de Sallente i aquest no surt abans de les 8 del matí. Dimarts la méteo preveia mal temps però de bon matí va aguantar, fet que ens va permetre fer part de l'itinerari previst inicialment anant a veure alguns dels estanys més propers però abandonant la idea de pujar fins el port de Dellui pel perill de tempesta, que va arribar just després de la una del migdia.
Malgrat saber que hi restaven abandonades vies de les vagonetes de quan a primers del segle XX es van fer les imponents obres hidràuliques a la capçalera del Flamisell, no sabía que n'hi havia una xarxa tan extensa, realment va ser una feina impressionant en aquells temps, amb recursos molt rudimentaris i en aquells paratges inhòspits.
Cal fer esment que els estanys, inter-connectats entre ells, estaven molt baixos de nivell, l'extrema sequera ha arribat també allà dalt.
El dimecres teníem previst pujar al Montsent de Pallars(2883 m), però com que el temps seguia amb mal pronòstic, per sort ho vam deixar estar i vam canviar-ho per una excursió matinal a la part baixa de la Vall Fosca, del poblet d'Antist al Santa Bàrbara, cim fàcil de 1612 m però que curiosament és un "100 Cims" i que gaudeix de molt bones vistes.
El resultat del viatge no va ser exactament el inicialment desitjat, però amb una mica de flexibilitat vam acabar gaudint-ne força, qui no es conforma és perquè no vol.

Turbina "Pelton" de Capdella, una joia de més de 100 anys que feia electricitat per il·luminar Barcelona 
  
Església de Capdella

El telefèric de Sallente, transformat ara per pujar persones

Embassament artificial de Sallente, la central és de cicle reversible

No son les vies de la R3 de Rodalies, però s'hi assemblen 😄

Estany Tort

Estany Gento

Estany de la Colomina

El refugi de la Colomina

Al fons, el cim del Peguera des de l'Estany Gento

Estany de Mar

Llastres (roques arrodonides i polides per les glaceres)

El petit poblet d'Antist

L'ermita de Santa Bàrbara des del cim

Roca de Sant Gervàs i Pala del Teller, al sud-oest

dimarts, 12 de juliol de 2022

72è Aplec de Matagalls

Malgrat haver pujat al llarg dels anys un munt de cops a Matagalls, a peu des de Collformic, del Brull, del coll de  Borderiol o de Sant Marçal, però també quan era jove amb moto molts cops (llavors era permès), no ho havia fet mai en la diada de l'aplec, i per mi era inexcusable no fer-ho sent com és, juntament amb Tagamanent, un cim mític per la família Garriga, així que aquest any, vaig afegir-me a un grup de socis del Centre Excursionista Garriguenc per anar-hi.

Sortida de Collformic, pujada per el camí que passa per la font de Matagalls i tornada per un camí que esquiva una mica la forta baixada del Turó Gros i així facilitar el trajecte a un company que tenia certes limitacions. Força gent a dalt, però segons els habituals de l'aplec, molta menys que anys anteriors, feia molta calor i la gent, desprès de les limitacions pel Covid, tenia gana de platja. L'actual bisbe de Vic, Romà Casanova, va pujar-hi a peu, encara té bona edad per fer-ho. Em vaig emocionar molt quan, en acabar la missa, tothom es posa de cara a Montserrat per cantar el Virolai, preciós!

Ara ja he complert amb la tradició de assistir-hi de la gent dels pobles que envolten la muntanya tan glosada pels poetes, com Jacint Verdaguer o Bonaventura Carles Aribau.

El grup a Collformic

Pujant a primera hora

El faig Gros


Arribant al cim

El bisbe comença la missa


La rotllana dels adeus

Via Pirinenca

 A imatge de l'esdeveniment de Llum i Llibertat que va fer-se a Montserrat el 30 de setembre de 2019 i on es van escalar i iluminar 131 agulles en record dels fins llavors 131 presidents que hi havia hagut a la Generalitat de Catalunya i reivindicant el referéndum del 1-octubre-2017, el 2 de juliol de 2022, la col·laboració entre l'ANC catalana, Gure Esku Dago d'Euskadi, la FEEC i també l'ASM de Mallorca, va fer possible iluminar 300 i pico cims pirinencs des del mar Cantàbric a la Mediterrània, i també un parell de cims a l'illa de Mallorca. Es tractava de que uns petits grups d'excursionistes pugessin a cims del Pirineu i també alguns de propers amb un farell i fer així una llarga cadena de llum en favor del dret d'autodeterminació dels pobles, i en concret, dels nostres, Catalunya i Euskadi.
El Centre Excursionista Garriguenc va ser l'encarregat de pujar el farell que va apadrinar l'ANC de La Garriga al cim del Puigsacalm, cinc socis vam gaudir fent aquesta tasca en un cim tan bonic, proper i conegut, del moment en que es va pondre el sol fins la nova sortida del diumenge dia 3, el farell va lluir dalt del cim, mentre nosaltres fèiem bivac en una plàcida nit.
Per mi, a més de ser el primer cop que feia bivac a l'aire lliure, colaborar en esdeveniments com aquest, fa sentir-me útil i bé d'esperit.


Pujant amunt carregats

La bonica fageda

La vall d'en Bas a sota

El farell a lloc

Últimes llums solars

I primeres llums del farell

El grup amb uns acompanyants que havien vingut exprés a veure-ho


El sol del diumenge ens dona el bon dia

Desmuntant "la paradeta" de bon matí


dissabte, 21 de maig de 2022

Roca del Corb i Sant Honorat

 Amb el Centre Excursionista Garriguenc, aquest maig-2022 vam anar a fer una excursió a aquestes muntanyes compostes de roca de conglomerat similar a les montserratines però que es troben incrustades just al Sud de la serra d'Aubenç que és de roca calcària, al darrera del poble de Peramola (Oliana). Ja hi havia anat amb companys de l'Agrupació Excursionista de Granollers el gener-2013, però aquell cop, amb la roca molla d'haver plogut i una espessa boira, apart de patir per no relliscar i prendre mal, no vam veure pràcticament res del espectacular paisatge; coses que passen, un altre cop serà.
Aquest cop el temps s'ha portat bé, amb molta calor que ens ha fet cansar una mica, però que valia la pena per gaudir d'aquests llocs tan bonics.
És un itinerari interessant i inesperat, ja que des de la plana d'Oliana no t'imagines trobar tan amagades aquestes espectaculars formacions rocoses, amb restes d'haver-hi viscut famílies i ermitans fins fa potser cent anys. Cal tenir en conte que en diversos trams, trobarem passos una mica aeris, alguns d'ells equipats en part amb cadenes per treure la por, per tant, gent que té vertigen, millor abstenir-se d'anar-hi.

El grup abans de sortir davant de l'hotel Can Boix

Pas amb cadena

Restes d'una gran casa sota la balma

El coll de Mu separa la roca de Corb de Sant Honorat




Profunds barrancs

La plana d'Oliana al davant

Els cingles de dalt de Sant Honorat

Al Nord, l'embassament d'Oliana

El grup al cim de Sant Honorat

Aquestes van ser les "magnífiques vistes" el gener de 2013









dilluns, 25 d’abril de 2022

Saltants d'aigua repartits per Catalunya

Malgrat ser un país mediterrani on les pluges no acostumen a sovintejar, els catalans tenim la sort de tenir un petit país molt variat, hi podem trobar tota mena de climes diferents, mediterrani, sec d’interior, humit atlàntic, d’alta muntanya, etc, sols falten ganes de sortir sense anar gaire lluny per gaudir d’aquesta varietat.
Aquí trobareu un recull de saltants d’aigua que he anat trobant fent excursions per les nostres comarques, alguns salten sempre, d’altres sols quan ha plogut amb intensitat, però això no els treu el seu encant. Depenent del lloc, la gent els anomena cascada, salt, saltant, o sallent, aquest últim nom sols a la Garrotxa i Guilleries. 

Cascada de Ratera, sobre Sant Maurici (Pallars Sobirà)

Cascada a Noarre, sobre Tabescan (Alt Pirineu)

Cascada al riu Brangolí sobre Bena (la Tor de Querol)

Saltant dels estanys de la Pera (Cerdanya)

Cascada a la vall d'Eina (Cerdanya)

La Cua de Cavall, als Empedrats de Bagà (Berguedà)

El Bullidor de la Llet (surgència), també als Empedrats de Bagà

El gorg Blau a Sant Aniol d'Aguja (Sadernes, Alta Garrotxa)

Aquest saltant i els 4 següents al torrent de la Cabana de Campdevànol (Ripollés)




Salt de Sallent sota Rupit (Guilleries), té 115 m d'alçada, el més alt de Catalunya 

Sallent de la Coromina (Guilleries)

Salt de la Foradada a la riera de les Gorgues, Cantonigros (Osona)

Salt del Cabrit, també a la riera de les Gorgues

Salt del Molí de Brotons sota Moià (Moianès)

Toll del Vidre a prop d'Arnes (Terra Alta)