Vall i estanys de Cervi

 Dins de les activitats que fem aquest any 2024 amb motiu dels 25 anys del Grup de Muntanya d'Enginyers, el cap de setmana del 6 i 7 de juliol vam anar a pujar 5+5 estanys al Pallars Sobirà entre els de Sant Maurici-Ratera-Amitges i aquests de Cervi, al setembre en farem 15 més a la zona de les Bulloses i així tindrem un estany per cada any d'existència, total 25.

Em centraré en l'excursió del diumenge als estanys de Cervi (pronunciar Cèrvi, no pas Cerví si no voleu que els autòctons s'enfadin). És una vall poc coneguda i d'accés limitat, cal deixar els cotxes en un petit aparcament (rètol indicador) abans d'arribar al poble de Cervi, no intenteu pujar amb el cotxe ni amb 4x4 per la pista !!, a més del mal estat i les pedres, és molt estreta i en els 4,2 Km que té no hi ha cap possibilitat de creuar-se dos cotxes, abans el parc de l'Alt Pirineu hi posava uns rètols amb uns horaris establerts de pujada i de baixada per evitar cap possible encreuament, però un veí de la zona que deu creure's que allò tot és seu els treia sempre (potser és parent dels de Tor? 😅), ara ja no els posen, ja t'apanyaràs. Cal, dons, pujar a peu per el corriol corresponent vall amunt fins el planell de Sartari, 6 Km i uns 460 m de desnivell.

A partir del peu de la cascada que baixa de l'estany de la Gola, una forta pujada en zig-zag d'uns 400m de desnivell ens porta dalt del bonic i gran estany, aquest i la resta d'estanys estan en una zona sense arbres, sols herba, roques de pissarra o ferruginoses i algunes vaques alpinistes 😅. La zona és totalment verge, solitària però preciosa, el camí està ben marcat, amb algunes cadenes per ajudar a pujar graons o llocs poc complicats, trobarem l'estany Sord, els Tres Estanys i finalment situat en una terrassa inferior, el de Ventolau. un cop passat aquest últim, una forta i llarga baixada ens retorna al pla de Sartari, i d'allà sols queda desfer el corriol ara de baixada fins el cotxe, en total son uns 16 Km i 1100 m de desnivell +.

Vaig quedar encisat d'aquests llacs, molt diferents dels de Sant Maurici, pràcticament no hi trobes ningú, és massa complicat arribar-hi per gent no excursionista, fet que sempre és positiu i ho manté verge. Per tornar-hi!!

Vall i pic de la Gola (2541 m)

Cascada de la Gola

Planell de Sartari

Estany de la Gola (2250 m)

El camí entre els llacs

Estany Sord

Zona dels Tres Estanys

L'últim dels Tres Estanys

Estany de Ventolau

La forta baixada cap al planell de Sartari (que ni es veu)

Pic Punçó (2493 m), comparativa estiu-hivern

 Aquest cop faig una comparativa entre dues excursions idèntiques fetes amb 10 anys de diferència i en condicions ben diferents, la primera va ser el febrer del 2014 amb neu, una excursió amb raquetes del grup de muntanya d'enginyers, la segona, una amiga i jo membres igualment del grup d'enginyers feta a primers de juny del 2024, en sec naturalment.

El pic Punçó, situat entre l'Alt Urgell i la Cerdanya (no confondre amb el pic Punxó de 2581m aquest a sobre de Porta a la vall del riu Querol), és el primer de la carena que va del mirador de la Llet entre Aristot i Arànser cap el Monturull i Perafita, és un cim poc freqüentat però amb bones vistes vers el Cadí, Alt Urgell i zona de la Tossa Plana. Del Fornell fins el coll de Dalt, vam seguir el camí marcat de raquetes per dins del bosc, llavors girant a dreta anar pujant sempre per la carena pràcticament a ull, poques fites i sense traça evident. A la baixada també seguint la carena i des del coll de Dalt al Fornell ja còmodament per la pista. En total son 11 Km i uns 620 m de desnivell sense més dificultat de que costa seguir el camí sense haver de rectificar sovint per no perdre les fites i fil de la carena.

Sobta que el primer cop amb raquetes ens va semblar més fàcil i menys costerut que el segon cop sense neu, clar que el 2014 tot era blanc i llis i el 2024 hi vam trobar totes les pedres, mates i herbes que abans estaven colgades sota la neu, i també recordar que ja havíem afegit 10 anys a la motxilla.

Per el camí de raquetes del bosc

Carena cap el cim

El Monturull al fons

Vistes cap a l'Alt Urgell

Tot llis sense entrebancs - a sota un bon pedregar

La Tossa Plana de Lles i el Tossal Bobinar

Un bàlec (ginesta d'alta muntanya) espectacular

El congost de Fraguerau

 Aprofitant que amb la família passàvem el llarg cap de setmana de la segona Pasqua a la Conca de Barberà, vam aprofitar per anar a veure aquest congost del riu Montsant tan peculiar prop d’Ulldemolins, a la banda del darrera del Montsant. La roca de conglomerat amb tota mena de formes curioses modelades per l’erosió contrasta amb les verticals cingleres de la cara més coneguda del Montsant, la de sobre la Morera i Escaladei.

Vam sortir de l’ermita de Santa Magdalena cap a la de Sant Antoni, aquesta amb refugi guardat inclòs, ambdues estan preparades per acollir molta gent de pícnic, son un bon lloc per gaudir fàcilment de la natura sobretot si vas amb petits o gent gran.

Seguint el GR-65-5, vam anar baixant cap el mirador i seguint desprès ja al fons de l’engorjat fins l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, situada al bell mig d’aquelles grans roques que semblen que l’hagin de colgar si un dia cauen.

Un lloc molt espectacular i menys conegut del que tocaria per la seva bellesa, potser la distància de la conurbació barcelonina el manté un xic tranquil.

L'estret pas del riu Montsant des del mirador

L'aigua i el vent son uns grans picapedrers  😃

Qualsevol s'atreveix a xutar aquesta pilota  😃

Restes d'habitacle sota la balma 

Sant Bartomeu de Fraguerau

Pont natural de l'Afrau

Aquest pont, que en realitat no és cap pont sinó un gran forat en una cresta, feia temps que em tenia captivat i l’hi anava al darrera, al final, amb uns companys i companyes del grup de ‘Dijous al Sol’ hi hem anat, i ha estat en un bon moment, les fagedes per les que passa el camí lluïen ben verdes, les pluges desprès de tanta sequera les han fet reviscolar igual que han fet amb l’Adou del Bastareny, la surgència on neix precisament el riu Bastareny, gran afluent del Llobregat, surgència que rivalitza en quan a cabal d’aigua amb les Fonts del Llobregat, més conegudes aquestes, però.

L’itinerari precisament surt del costat mateix de l’Adou a la que naturalment cal dedicar-hi uns minuts per admirar-la, s’hi arriba per una pista de terra en molt bon estat des de Bagà. L’excursió també permet acostar-se a veure el Salt de Murcarols, que en aquest cas no rajava gaire ufanós, encara ha de ploure molt més per normalitzar del tot rius i aqüífers.

El Pont de l’Afrau està situat a uns 1826 m d’alçada sota el Cadí seguint el camí que mena cap el Pas del Bou prop del coll de Tancalaporta, la pujada és continuada i al final un xic dura al pas per una tartera, son uns 900 m de desnivell i uns 12,5 km entre anar i tornar, però el paisatge i poder contemplar aquesta curiositat geològica s’ho val, el Berguedà està ple de curiositats geològiques molt diverses que el fan una comarca única, no te'n cansaries mai de caminar per aquests llocs.

Un faig ple d'amagatalls per animalons

El verd clar de les fagedes contrasta amb les pinedes 

Vista cap el Puig dels Terrers

El Pont de l'Afrau, el nom també és bonic

No podia oblidar-me de l'Adou

D’Aiguafreda a la Calma i Tagamanent, "la meva muntanya"

Excursió amb un grup d’amics per els territoris dels meus avantpassats, uns llocs que he trepitjat moltes vegades però moltes menys del que van fer els meus besavis al segle XIX en el seu dia a dia quotidià.

Sortida des de l’entrada d’Aiguafreda i pujada cap a l’Avencó per la seva riba dreta (pujant és esquerra) fins l’ermita de Sant Salvador. Al primer pont, baixada a la llera del riu per endinsar-nos seguidament a dreta per la riera de la Figuera, un lloc força interessant i poc conegut, ombrívol, ple de molsa i alzinar molt espès, els seus gorgs els aiguafredencs els anomenen "el paradís". Desprès d’una estona de seguir un xic elevats la riera, el camí gira sobtat i puja a trobar la carena de Fondrats, llavors el camí ja és assolellat i en pujada continuada ens arribem a les runes del que havia estat la casa de Fondrats, convertida avui dia en una explotació ramadera amb vaques al igual que ha passat en el contrafort següent a la Codina, la casa natal de la meva besàvia.

Seguint ja més per prats que por bosc, arribem a la següent masia, el Bellit, ara habitada en part per uns masovers on hi tenen xais, cabres, oques i gallines. Aquesta masia deu ser, juntament amb la del Clot de la Mora, les dues úniques habitades en aquest vessant del Pla de la Calma en l’actualitat. Des d’aquests dalts, les vistes ja son impressionants, tot Osona, Bertí i fins el Pirineu. La següent masia a trobar-nos és l’Agustí, edifici molt gran restaurat i ara pertanyent al Parc Etnològic de Tagamanent, i l'última i propera masia és el Bellver, ara restaurant ecològic i de Km-0 en caps de setmana.

Al collet de Sant Martí, pujada opcional però obligada al turó de Tagamanent, també amb molt bones vistes sobretot cap el Vallès Oriental. Uns moments de relax i de comentar anècdotes familiars dels avantpassats succeïdes en aquest lloc, on a més de l'Església, ara s’hi han trobat restes d’un antic castell, era impossible que en un turó elevat i amb tanta vista a l’antigor no n’hi hagués hagut un de castell.

Finalment, baixada cap a Aiguafreda seguint el GR5 passant per Puig-agut i la font Amargosa, ara ben seca, fa 40 anys rajava sempre, molt cops m’hi parava a beure quan voltava per aquests llocs, en aquest cas ens ha tocat beure’ns una bona cervesa al poble, en la mereixíem. Ah!, i potser el millor moment de la sortida ha estat cap al final de la baixada trobar-me una coneguda (o amiga?) d'Aiguafreda que pujava cap a Tagamanent a fer cames 😉.

Ermita de Sant Salvador de l'Avencó

Flors i molsa a la riera de la Figuera

L'alzina del Bellit

L'Agustí, masia del Parc Etnològic

Turó i església de Tagamanent

Vistes cap Osona i Pirineu

La Vinya Nova - Santa Magdalena (Montserrat)

Excursió amb quatre companys/es per la cara assolellada de Montserrat, sortint de la Vinya Nova, baixant per la pista uns 800 m per pujar per el Clot de la Mònica, l’Artiga Baixa i passant per el Bassal dels Corbs (punt un xic delicat) fins arribar a l’ermita de Sant Joan, lloc des d’on vam poder veure un parell de cabres hispàniques "jugant" a clavar-se cops de cap, o a marcar territori, que és el mateix.

D’allà, al mirador de Sant Joan, Sant Onofre, canal fins Santa Magdalena i la Miranda del mateix nom, lloc on vam gaudir de molt bones vistes.

Desprès, baixada per les dretes escales de Jacob (deuen ser una penitència 😅), camí de Sant Jeroni fins passat el gran mirador per, una mica desprès, prendre a esquerra el trencall cap el coll de Pollegons, cova de la Murdela i en forta baixada per la canal de l’Ermità Mort, sense pèrdua arribar altre cop a la Vinya Nova per gaudir d’un bon dinar.

Com és habitual a Montserrat, canals pedregoses, alguns graons de bona mida i un curt flanqueig on cal ajudar-se de les mans per seguretat. Son uns curts 9 Km però amb un desnivell positiu de més de 800 m.

Pas delicat

Jugant a qui mana més (o a qui els té més grossos 😅)

      

El Monestir

L'Elefant i la Mòmia

Collbató i el Bruc

Altre cop al pic de la Muga (2859 m)

 Altre cop (3r) pujada a la Muga, ara amb el CEG, aquesta vegada en un dia de juliol de 2023 amb sol radiant, donava goig poder veure l'aire net i vista fins l'infinit. Itinerari lineal d'anada i tornada des de Cap de Rec sense cap problema, cansament apart. És un cim que encara que sigui per aquest camí que és el més fàcil, hi ha força desnivell (1000 m) i sobretot distància (20 km), és un dels més durs de la Cerdanya.

El primer cop va ser el novembre del 2010 amb l'AEG, sortida de Granollers a les 7h cap a Can Jan de la Llosa on vam arrivar a les 10h del matí, vall de la Llosa amunt fins prat Xiuxirà i llavors, directe dret per la pronunciada pendent de la tartera on ja començava la neu fins un collet i seguint tota la carena fins fer cim, ben nevat. Baixada per l'estany de la Muga i llavors, recte avall per un camí imaginari inexistent (greu error), se'ns va fer de nit i amb els frontals anar cercant el millor lloc per passar, sense traça de camí bosc avall orientant-nos seguint el soroll del riu fins arribar al pont que traspassa i arribant als cotxes a les 22h ben cansats. Llavors, sense sopar, tornada cap a Granollers on vam arribar a la una de la nit, tota una aventura.

El segon cop va ser també amb l'AEG l'estiu del 2021 i que va quedar en un intent. Seguíem l'itinerari de pujada com el 2010 però la baixada la volíem fer per l'itinerari nº 26 que és el correcte per tornar a Can Jan de la Llosa. Aquest cop també vam tenir problemes, al pujar per la tartera vam anar derivant poc a poc cap el costat esquerra anant a parar a un lloc molt dret on calia grimpar una mica; al adonar-me jo de l'error, vaig recordar que al final hi ha un embut perillós, total, tornar a baixar avall, però veient l'hora i que ja estàvem cansats de l'embolic on ens havíem ficat, sàviament vam anar a descansar al riu de la Llosa per dinar i tranquil·lament altre cop cap a casa.

Aquest tercer cop amb el CEG tot va anar bé, fora itineraris complicats o desconeguts, vam anar a lo segur i en vam gaudir plenament.

La Muga al fons a l'esquerra, encara ens falta un bon tros

Les verdaderes mestresses de la muntanya, vaques i eugues

Al cim

La Tossa Plana, que ho és, (2916 m) i els estanys de la Muga

Vista al sud, la Cerdanya, coll de Pendís i el Cadí

Vista a l'oest, Andorra i al fons, la Pica

Vista al nord, vall de la Llosa i cims fronterers

A l'est, la Carabassa tapa la Collada de Tosses, Puigmal a l'esquerra