dimecres, 5 d’abril de 2023
Serra de Busa i el Capolatell
diumenge, 11 de desembre de 2022
Les Rocalloses canadenques, Parcs Nacionals de Banff i Jasper
La meva filla Anna és des de juliol al Canadà per fer immersió lingüística en anglès, i com que es va instal·lar a les Rocalloses, ja vaig tenir excusa per fer allò que en deien els nostres avant-passats, "cruzar el charco", però volant, no pas nedant, eh!
Desprès de parar-me a fer turisme un parell de dies a Mont-real aprofitant l’escala dels vols, altre cop avió fins a Calgary on m’esperava l’Anna per anar cap a Banff on viu actualment, un poble plenament turístic situat entre precioses muntanyes calcàries d’entre 2500 i 2900 m d’alçada, rius, llacs glaçats, cascades, glaceres i tota mena d’animals salvatges: esquirols, cabres salvatges, ants, cérvols, ossos i inclús algun puma. Per sort, com que era a meitat-finals de novembre, ens vam estalviar l’ensurt de trobar-nos amb ossos que n’hi ha bastants, ja hibernaven, allà la gent porta un spray anti-ossos quan va a muntanya, en venen a totes les botigues, súpers inclosos.
Amb tot nevat i glaçat, sols vam poder fer descoberta de llocs turístics per camins preparats a tal fi, en aquells paratges, en qualsevol època de l’any té els seus perills aventurar-se a fer excursionisme per llocs no coneguts, pràcticament no hi ha camins marcats ni mapes detallats, has d’anar en mode explorador-aventura, sense cap mena de cobertura telefònica, ni pobles, benzineres, refugis ni res de res durant centenars de Km, sols natura pura i dura.
Va ser fantàstic veure els estretíssims engorjats que allà en diuen canyons de Marble i Johnston, un munt de glaç i fred. També diversos llacs glaçats, el Louise amb força gent fent patinatge, l'Anna inclosa, Bow, Peyto (preciós), Abraham. El poble de Canmore també és atractiu, situat ben a sota d’una serralada que recorda el Cadí. Un dia vam anar a esquiar a Sunshine, alló sí que és neu pols autèntica!, quin plaer!
Un viatge que recordaré sempre, i el fred també!, en aquell lloc poden estar mig any sempre sota zero, i és habitual arribar fins els -28º o inclús menys. A tenir en conte el jetlag, costa una mica re-habituar el rellotge biològic al horari oficial, son 8 hores de diferència, però val la pena!!.
Alguns dels "habitants" de Banff des del bus urbà
dimecres, 24 d’agost de 2022
La Vall Fosca, inici de l'electrificació de Catalunya
dimarts, 12 de juliol de 2022
72è Aplec de Matagalls
Malgrat haver pujat al llarg dels anys un munt de cops a Matagalls, a peu des de Collformic, del Brull, del coll de Borderiol o de Sant Marçal, però també quan era jove amb moto molts cops (llavors era permès), no ho havia fet mai en la diada de l'aplec, i per mi era inexcusable no fer-ho sent com és, juntament amb Tagamanent, un cim mític per la família Garriga, així que aquest any, vaig afegir-me a un grup de socis del Centre Excursionista Garriguenc per anar-hi.
Sortida de Collformic, pujada per el camí que passa per la font de Matagalls i tornada per un camí que esquiva una mica la forta baixada del Turó Gros i així facilitar el trajecte a un company que tenia certes limitacions. Força gent a dalt, però segons els habituals de l'aplec, molta menys que anys anteriors, feia molta calor i la gent, desprès de les limitacions pel Covid, tenia gana de platja. L'actual bisbe de Vic, Romà Casanova, va pujar-hi a peu, encara té bona edad per fer-ho. Em vaig emocionar molt quan, en acabar la missa, tothom es posa de cara a Montserrat per cantar el Virolai, preciós!
Ara ja he complert amb la tradició de assistir-hi de la gent dels pobles que envolten la muntanya tan glosada pels poetes, com Jacint Verdaguer o Bonaventura Carles Aribau.