divendres, 22 de setembre del 2023
El Carlit (2921m) per 4a vegada
dimarts, 29 d’agost del 2023
Els Empedrats de Bor (Cerdanya)
És un camí que passa per un torrent
entre les serres de la Quera i dels Gats just a sobre dels llogarets
de Bor i de Pedra a la Cerdanya. A diferència dels empedrats de Bagà
en que normalment hi veurem baixar aigua, aquests empedrats son secs,
l’aigua que baixa del torrent de la Mata Negra, quan arriba al
torrent del Forn desapareix i no torna a sortir fins més avall en el
torrent de Guinot. Com que el camí passa per la llera seca del
torrent i el lloc és estret, fresc i humit, gaudireu de veure la
gran quantitat de molsa enganxada als arbres i roques, un lloc com de
pel·lícula de follets. En aquestes contrades, hi ha diversos llocs
en que l’aigua passa soterrada i apareix de cop, veure l’entrada
"Surgències al
Prepirineu" de l’abril-2017 en
aquest mateix blog.
Una
excursió interessant per veure aquest lloc i complementar-la amb
bones vistes és la següent:
Pujada:
Bor (església de Sant Marcel) – Coll de la Peguera (GR-107) –
Empedrats de Bor – la Mata Negra – Corral del Quel – Plans de
Bor - Collet de Fontfreda (Pista a Coll de Pendís) – Mirador de
Cap del Ras (magnífiques vistes sobre la Cerdanya).
Baixada:
Collet de Fontfreda – Ovelles Mortes – Pedres Planes – la
Collada – Esterregalls – Bor.
Son
uns 13,5 Km, 680 m de desnivell i unes 5 h, una bona matinal per
tornar amb ganes de fer un bon dinar. Es pot complementar anant a veure la surgència d'aigua i les coves de la Fou de Bor, molt properes al poble.
divendres, 23 de juny del 2023
Costabona (2465 m) i Roca Colom (2506 m)
El Costabona, potser perquè queda cap a l'extrem est de la serralada pirinenca o perquè no és un cim emblemàtic i destacable, sempre l'havia oblidat, en canvi, a d'altres més difícils hi he pujat un munt de vegades i no me'n canso de repetir.
Aquest cop, amb el grup de muntanya dels enginyers, finalment l'he anat a veure i saludar. Sortida des de Vallter, portella de Morens, Roca Colom, Costabona, baixada per la collada de la Balmeta i la vall del Carboner fins arribar a Setcases, distància 18.5 Km, 566 m positius i 1460 m negatius. A destacar els bonics saltants d'aigua del riu Carboner. He de mencionar que també vam pujar al Roca Colom de 2506 m, aquest sovint no se'l esmenta perquè al venir de camí, queda mig dissimulat a la carena, i en canvi, és més alt.
Però el Costabona es va venjar d'haber-lo oblidat tants anys, a mitja baixada es va produir un sobtat canvi de temps amb avís de perill per pluja intensa del Servei Meteorològic de Catalunya emès a migdia quan ja no s'hi podia fer res més que aguantar-se i anar baixant, malgrat anar preparats ni portar capelina va salvar-nos d'acabar ben xops, els camins convertits en corriols d'aigua; què hi farem!
dijous, 22 de juny del 2023
Bufadors d'en Beví
Els Bufadors d'en Beví estan en un lloc ensotat darrera d'una petita serra del mateix nom que per la cara nord té un petit cingle vertical, cosa que fa que a sota estigui sempre ombrívol i humit, a més de que hi ha diversos forats, alguns de grans, per els que depenent de l'època de l'any i de la meteorologia, hi surt un lleuger aire fresc, d'aquí el nom de Bufadors. Els arbres lògicament son molt alts, han d'anar a cercar la llum de la que els priven les parets rocoses, i com és natural, amb aquestes condicions la molsa ho recobreix tot. Amb aquestes condicions, el lloc presenta un aspecte un xic misteriós, com de película, sembla que per qualsevol lloc hagin de sortir gnoms, follets o d'altres personatges mitològics.
L'excursió sortint del castell de Montesquiu és bastant fàcil, una matinal que val la pena fer per descobrir aquest lloc tan peculiar.
dimecres, 5 d’abril del 2023
Serra de Busa i el Capolatell
diumenge, 11 de desembre del 2022
Les Rocalloses canadenques, Parcs Nacionals de Banff i Jasper
La meva filla Anna és des de juliol al Canadà per fer immersió lingüística en anglès, i com que es va instal·lar a les Rocalloses, ja vaig tenir excusa per fer allò que en deien els nostres avant-passats, "cruzar el charco", però volant, no pas nedant, eh!
Desprès de parar-me a fer turisme un parell de dies a Mont-real aprofitant l’escala dels vols, altre cop avió fins a Calgary on m’esperava l’Anna per anar cap a Banff on viu actualment, un poble plenament turístic situat entre precioses muntanyes calcàries d’entre 2500 i 2900 m d’alçada, rius, llacs glaçats, cascades, glaceres i tota mena d’animals salvatges: esquirols, cabres salvatges, ants, cérvols, ossos i inclús algun puma. Per sort, com que era a meitat-finals de novembre, ens vam estalviar l’ensurt de trobar-nos amb ossos que n’hi ha bastants, ja hibernaven, allà la gent porta un spray anti-ossos quan va a muntanya, en venen a totes les botigues, súpers inclosos.
Amb tot nevat i glaçat, sols vam poder fer descoberta de llocs turístics per camins preparats a tal fi, en aquells paratges, en qualsevol època de l’any té els seus perills aventurar-se a fer excursionisme per llocs no coneguts, pràcticament no hi ha camins marcats ni mapes detallats, has d’anar en mode explorador-aventura, sense cap mena de cobertura telefònica, ni pobles, benzineres, refugis ni res de res durant centenars de Km, sols natura pura i dura.
Va ser fantàstic veure els estretissims engorjats que allà en diuen canyons de Marble i Johnston, un munt de glaç i fred. També diversos llacs glaçats, el Louise amb força gent fent patinatge, l'Anna inclosa, Bow, Peyto (preciós), Abraham. El poble de Canmore també és atractiu, situat ben a sota d’una serralada que recorda el Cadí. Un dia vam anar a esquiar a Sunshine, alló sí que és neu pols autèntica!, quin plaer!
A destacar els llarguissims trens de mercaderies d'uns 2 Km de llargada que passen per aquest lloc, dues brutals màquines dièsel al davant i una o dues a mig comboi, impressionants! Un altre aspecte que vaig observar és l'absència de guarda-rail a les carreteres, tenen amplies zones lliures als costats vorejades amb filat metàl·lic espès i resistent, allà el perill és la quantitat d'animals salvatges lliures que les podrien envair, sovint hi ha passos inferiors i ponts naturalitzats perquè puguin traspassar els animals.
Un viatge que recordaré sempre, i el fred també!, en aquell lloc poden estar mig any sempre sota zero, i és habitual arribar fins els -28º o inclús menys. A tenir en conte el jet-lag, costa una mica re-habituar el rellotge biològic al horari oficial, son 8 hores de diferència, però val la pena!!.
Alguns dels "habitants" de Banff des del bus urbà