dilluns, 14 de novembre del 2016

Hivernal a l'estany del Diable (2332m)

Vuit socis del GREC vam anar a fer l'excursió programada pel novembre 2016 a la vall de Galba al Capcir per veure l'estany del Diable, que segons ens havien dit, era molt bonic. Vam anar fins el poblet d'Esposolla situat entre Formigueres i Puyvalador, per desprès seguir una pista forestal fins la Barraca de la Jaceta (1650m) on calia deixar els cotxes. Veient que als cims de la nostra Cerdanya hi havia sols una minsa capa de neu, no havíem agafat raquetes; gran error !, la vall es veia carregada de neu, sort que duiem polaines, feia força fred però un bon Sol.
Comencem seguint l'itinerari del Tour del Capcir i al cap de poca estona ja sols trepitgem neu verge, passat el pont el gruix de neu puja ràpidament dels 20 a 30 i 40 cm, cosa que fa que la progressió sigui lenta i fatigosa, sobretot pel que obre traça, en Carles. Desprès d'esmorzar per reposar forces i debatre si continuem o no, decidim anar pujant a veure com ho veiem, tombem a la dreta (Oest) i deixem l'itinerari esmentat per enfilar cap el nostre objectiu fent relleus per anar obrint traça, en alguns llocs ens ensorrem fins el genoll, hi deu haver uns 60 cm de neu però continuem. Com que fa molt bon dia i veiem que tots seguim el ritme, ens animem i en 4 hores ens plantem davant l'estany del Diable ja ben glaçat i que queda al fons d'un profund embut. Aquest llac no té desaigüe a nivell, l'aigua es filtra i surt més avall.
El lloc és fantàstic, envoltat pel Puig de Terrers (2540m) i del Pic de Mortiers (2605m), tot d'un blanc immaculat, no podíem demanar més. Dinem, fotos i emprenem la baixada ara molt més fàcil tot seguint les nostres petjades, en 2h 15' arribem altre cop als cotxes, en total son uns 780m de desnivell i 14Km de llargada. Per arrodonir-ho, parem al poble de Formigueres a prendre'ns una tassa de xocolata tot acompanyant-la amb una mena de pa de pessic que hem comprat al forn.

Si es fa l'excursió en època sense neu, val la pena cercar al baixar de l'estany la "Peira Escrita", unes grans lloses de roca en que la gent de la contrada gravava noms i signes, alguns d'ells, els més desgastats, sembla que tenen uns 2000 anys.

Refugi de la Jaça de la Llosa


Neu fonda

Blancor immaculada

Pujant

Pics de la Tribuna i Pla Bernat

Puig de Terrers

Pic de Mortiers

Estany del Diable (2332m)

La vall de Galba per on hem pujat, al fons, la serra de Madres

dimarts, 1 de novembre del 2016

La Dent d'Orlu (2222m) a l'Ariège

El diumenge 30 d'octubre vaig anar a pujar a un cim molt conegut aprop de Ax les Thermes, a l'Ariège, a una hora i poc des de Puigcerdà, es tracta de la Dent d'Orlu, que pren el seu nom de la vall que domina però que l'únic camí "normal" que hi ha és per la cara nord a la vall veïna de La Lauze, la resta tot son vies d'escalada. El camí és curt, però en poc menys de 3 Km puja uns 750 m de desnivell. L'accès és per la carretera del col de Pailhères just desprès de l'embassament de Goulours per una bona pista que travessa un fantàstic bosc d'abets, fagedes i altres caducifolis fins l'aparcament de la "Jasse de Cabane Longue" des d'on ja veiem el cim.
Just començar, la pujada pel preciós bosc ja té una forta pendent que es va guanyant sense problemes, al sortir del bosc i agafar el llom del Serrat de la Llau la pujada es suavitza fins el coll de Brasseil. A partir d'aquí, el camí puja molt fort la piràmide de roca per la zona on encara s'hi aguanta la baixa vegetació. Com que ja fa fred, l'aigua que regalima s'ha glaçat a molts llocs, i tan el glaç com el fang fan que la progressió sigui lenta i dificultosa pel perill de relliscar i anar avall. Més amunt, comencen a haver-hi passos i graons on cal de totes totes ajudar-se amb les mans i no badar, i així fins arribar al cim, des d'on gaudim d'una vista excepcional en vers els 360º. Veiem la vall d'Orlu ben a sota nostre, 1100m quasi verticals ens en separen, a l'est el Roc Blanc, al sud la reserva de fauna d'Orlu i els cims limítrofes amb els estanys de les Bulloses i Lanós i al nord el Sant Barthélémy amb les mines de talc més grans d'Europa.
La baixada encara demana posar més atenció al que fem, i desprès d'arribar al cotxe i dinar, decideixo anar a veure el cim des de ben a sota per la cara sud a la vall d'Orlu, que també pot presumir d'uns boscos preciosos i que ara a la tardor tenen tots els colors de la paleta.
Encara que no es vulgui pujar aquesta muntanya, val la pena fer turisme i visitar aquestes valls, la vista ho agraeix.


La dent d'Orlu des del bosc

Toca pujar recte amunt !!

La vall d'Orlu des del cim

altre vista de la vall

A l'est, el Roc Blanc

Camí de baixada

Pas compromès

Cara sud-oest des de la vall

Cara sud

Els colors de la tardor

Fageda a la vall d'Orlu