dimecres, 7 de juliol del 2021

Estany del Diable i Peira Escrita

Per tercera vegada en cinc anys, he anat a l'Estany del Diable (2332 m) a la vall de Galba al Capcir, just després de Formigueres. Ja hi havia pujat el novembre-2016 amb molta neu (veure blog) amb el GREC, i a l'agost-2018 amb uns amics. Està clar que no me'n canso d'anar-hi, és una vall molt agradable de visitar, verda, frondosa, bonica i amb camins fàcils i punts interessants per veure. Aquest cop amb la colla de Cerdagne-Rando, primera excursió que puc fer amb ells aquest any desprès dels confinaments pel Covid-19.
El més agradable de tot, apart del retrobament i la bona companyia, va ser el canvi de temperatura (16º) respecte als 30º de La Garriga on visc actualment.
L'excursió va ser seguint l'itinerari habitual, però vaig observar una anomalía: o bé el llac està cada any situat més amunt o les meves cames ja no pugen tan com abans, però la realitat és que cada cop costa més d'arribar a dalt !! 😄😄 
A la baixada, aquest cop ens vam entretenir força observant els grabats i noms escrits a la "Peira Escrita" (Pedra Escrita), pedres planes on la gent de la contrada hi grababa el nom i any (si sabia escriure, clar);  a les fotos se'n poden observar uns quants de fa segles.


Barraca de la Jaceta

Al fons, la Portella d'Orlu, que dona pas a aquesta altre vall


El neret, aquí molt florit

Pic de Mortiers



C'est midi (12 h), il faut manger (dinar, qué aviat !!)

Una de les lloses amb grabats

Joseph Pich 1804 // Olivé 1886

I. Vergés // R. Coms 1609

Maurici 1800 // Claverie 1871 // I. Ferriol 1610








diumenge, 4 de juliol del 2021

Bastiments (2883 m) i Pic de la Dona (2704 m)

 Nova sortida al Pirineu, aquest cop a Vallter amb un nou grup d'amics jovenets (vull dir jubilats) que aprofitem la comoditat que dona poder sortir entre setmana per fer excursions sense trobar aglomeracions de gent.
Hem sortit de l'aparcament del camí que porta al refugi d'Ulldeter, seguint cap el Coll de la Marrana (a veure si es renta) on feia un aire força fred i desprès ja enfilar la forta pendent amunt fins el Bastiments, cim que ja havia pujat el 2013 amb l'AEG. Un dia molt clar amb bones vistes, sol i gens de calor, perfecte. Desprès de debatre democràticament (estil .Cat) si fèiem la carena cap el Pic de Bacivers i baixar a l'estany del mateix nom per tornar avall per el coll de la Geganta o fer la carena directe al Puig d'Ombriaga i Pic de la Dona i baixar per la Portella de Mantet, va acabar guanyant la segona opció, semblava més adequada a les forces d'alguns participants.
Un cop acabada l'excursió, ens vam refrescar convenientment en un bar de Setcases, com que ens havíem portat força be, ens ho mereixíem.
I fins la propera, que espero sigui aviat.

Pujant cap el refugi d'Ulldeter

El primer objectiu, el Bastiments al fons

El Grà de Fajol al costat

Coma de Vaca, al final, el Balandrau

El grup a dalt del Bastiments

Carena al Pic de l'Infern i Fosa del Gegant, al fons, el Puigmal

Estany i Pic de Bacivers

Camí de carena al Pic de la Dona, al fons, el Canigó

El Coll Mitjà entre els Pics de Redoun i Gallinas, al Conflent

El Bastiments des del Pic de la Dona