En Jaume i les muntanyes: d’octubre 2018

dilluns, 22 d’octubre del 2018

Cims per la Llibertat (Comabona, 2554m)

Quan a primers d'agost vaig saber que es posava en marxa l'acció reivindicativa "Cims per la Llibertat" en forma d'ascensió simultània a 18 cims, un per cada represaliat, per recolzar els presos i exiliats polítics, vaig apuntar-mi ràpidament; el conèixer a Jordi Turull per la relació que teníem com a veïns a Parets del Vallès m'hi obligava. Al cap de pocs dies, vam rebre al GREC, Club excursionista de la Cerdanya del que soc soci, la petició de la FEEC de si volíem apadrinar la pujada al Comabona pel costat Cerdanya; vam acceptar ràpidament, però van encarregar-me a mi la coordinació de l'operatiu per la meva amistat amb la família Turull.
Dies desprès, vam començar a rebre documentació i dades de la FEEC que representaven una feinada burocràtica terrible, diverses reunions amb els organitzadors, Ajuntaments, mossos, bombers, protecció civil, agents rurals, fer fitxes, registres d'activitat, plans d'emergències, llistat de responsables, previsió d'acte alternatiu per cas de mal temps, etc, vaja, que ni la NASA fa tans papers per anar a la Lluna. Al final, gràcies a l'ajuda dels companys del Centre Excursionista Solsonès que van col·laborar amb nosaltres en la organització, dels voluntaris de l'ANC i ÒMNIUM i naturalment dels del GREC, 37 en total, vam portar a terme amb èxit la pujada al cim del Comabona des del refugi de Prat d'Aguiló pel Pas del Gossolans, més de 500 participants inscrits i uns altres 250 per lliure, i col·locar 199 cotxes a l'estreta pista deixant pas lliure per emergències. Un agraïment personal a tots els que desinteressadament van col·laborar amb mi.
Al cim ens vam retrobar amb la comitiva que feia l'ascensió pel costat Berguedà, donava goig veure aquella gentada (uns 1500 en total) tan ben agermanada i amb un comportament exemplar. La meva filla Marta, ex-companya d'escola i amiga de la Marta Turull, i l'altre filla Anna, van acompanyar-me en aquesta ascensió. Va ser particularment emotiu retrobar-nos al Pas dels Gossolans amb l'esposa i filles d'en JordiTurull i poder abraçar-les. Desprès, parlaments, inclosos un de meu (pobre de mi), els Segadors i altre cop cap avall, feliços d'haver contribuït en una causa justa. L'agraïment que ens donaven els participants al voluntaris va ser molt gratificant, va durar dies aquella emoció.
Segons els organitzadors, a nivell global vam pujar 18500 excursionistes als diferents cims previstos, mai havia succeït un fet igual.

Els voluntaris a la recepció d'inscrits al pavelló de Martinet

Primers participants esperant validar

La bona feina dels responsables dels aparcaments

Amb el Conseller Puigneró i l'Albert, alcalde de Puigcerdà

Els voluntaris comencen a pujar amb boira

Primers participants

El pas de la cinglera

Esperant al pas dels Gossolans

Al cim amb les filles

La família Turull acompanyada d'amics

L'emotiu acte al cim

Els parlaments

Precioses imatges dels participants tornant com formiguetes

Comitiva Berguedà

Comitiva Cerdanya

Baixant la tartera

A reveure, gràcies

Els voluntaris de dalt un cop acabat

El President a l'exili penja una foto del Comabona !!

dimarts, 2 d’octubre del 2018

Travessa i cim del Canigó (2784m)

L'últim cap de setmana de setembre, vam anar amb la Marta i l'Anna (filles) a fer una travessa pel massís del Canigó, així, la Marta va veure complert el seu desig de pujar aquest any al Pedraforca i al Canigó; comença a tenir un bon currículum muntanyenc.
Vam anar amb el cotxe des de casa a Puigcerdà fins el refugi de Marialles (1718m), situat en un lloc realment impressionant, voltat d'espectaculars cingles i de preciosos boscos d'abets. A les 9 del matí vam començar a caminar per frondós i bonic bosc que en direcció Est porta cap a la vall de Cadí. Desprès d'intentar negociar amb unes vaques que s'apartessin del camí i ens deixessin passar, (semblaven el govern de Madrid, tossudes i cap negociació), vam aconseguir arribar cap el petit refugi d'Aragó, on vam fer parada pel segon esmorzar. A continuació, ja per vall oberta sense arbres, vam seguir pujant fins arribar sota la tartera que baixa de la Portella de Vallmanya, i començar la pesada pujada amb moltes zigazagues fins plantar-nos al peu de la famosa xemeneia. Mentrestant, els cims Puig dels Tres Vents i del Roc Negre s'havien cobert de boira que s'anava apropant cap a nosaltres. Grimpada fàcil cap amunt, salutació al famós "gendarme" de pedra que vigila la xemeneia, i en poca estona fem el cim de la mítica muntanya, just abans de que la boira ens envolti. Les noies contentíssimes d'haver pujat tan be, jo emocionat per haver-hi pujat per segon cop i tan ben acompanyat, fotos de rigor i baixada cap al refugi de Cortalets (2150m) sense veure res més que el camí, la boira freda i cada cop més espessa ens envoltava de tal manera que no vam veure el refugi fins quan el teniem tan sols a uns 25 metres. Al cap de poc, es va posar a ploure i ja no va parar fins ben entrada la nit.
A diferència del refugi de Pinet (la Pica d'Estats), a Cortalets donen un bon tracte i menjar força acceptable, clar que aquest és accessible amb cotxe i té algunes comoditats que en altres no son possibles.
El diumenge al matí ens llevem amb un cel net i força fred; abaix, tota la plana del Rosselló sota una espessa capa de boira que arriba fins el mar i ens impedeix veure-la. Desprès d'esmorzar i veure la sortida de Sol sobre el mar, a les vuit sortim cap a la cresta del pic Barbet per un camí envoltat de neret, i trobem restes de que ha glaçat a la matinada. La vista sobre la vertical cara Est del Canigó és impressionant passant per aquest camí, i sense arribar a fer el cim del Barbet, a uns 2700m tombem cap a la cara Sud que en poca estona ens deixa a la portella de Vallmanya.
Retrobat el camí de pujada, toca desfer-lo fins arribar altre cop al refugi de Marialles on dinem, i un xic cansats però molt feliços emprenem el retorn fins a Puigcerdà.
Aquest any, he pujat a tres cims mítics de Catalunya, Pedraforca, la Pica d'Estats i el Canigó, bona manera de celebrar que ja tinc 70 anys.