Aquesta ascensió feta amb els companys i companyes de La Garriga el 10 de setembre de 2023, per mi tenia aspectes positius a celebrar i d'altres de trists:
+ Feia exactament 40 anys que també un 10 de setembre (llavors de 1983), jo pujava per primer cop al cèlebre Carlit amb uns amics, una muntanya dura i emblemàtica. Ah!, i l'endemà començaven les primeres emissions de proves de TV3.
+ Era la quarta vegada que feia el cim, i aquest cop ja amb 75 anys a l'esquena.
+ Vam gaudir d'un dia excel·lent, sol, cap núvol, bona temperatura i bona companyia.
-- Aquest cop, he aprofitat per retre el meu petit homenatge en record d'un company d'excursió dels enginyers que havíem enterrat just el dia anterior (EPD).
-- L'Estany Glaçat ja no pot fer honor al seu nom, ha perdut tota la congesta que mantenia tot l'estiu fins empalmar amb la primera nevada de tardor, ara a primers de juliol ja no en queda ni rastre.
-- La vida passa per tots nosaltres, però també passa per les muntanyes, els camins estan més erosionats de tan concorreguts que estan i el canvi climàtic les asseca, desforesta i fa desaparèixer el glaç i les neus que crèiem perpètues.
Un regust agredolç aquesta entrada del blog.
El cim(a l'esquerra) ens espera
Estany Glaçat, feia 40 anys la congesta en cobria un 25%, ara ha marxat
El moment més dur del dia
A ponent, llac de Lanós
A llevant, els de les Bulloses
