Una
colla de socis del GREC, Centre Excursionista Cerdanya, tenien
previst anar a fer l'Aneto el
passat 18 de juny del 2016, però el mal temps va fer aplaçar la
sortida al 10 de setembre. Com que hi havia hagut baixes per
incompatibilitat de dates, en van convèncer per cobrir-ne una, som
únicament 12.
Ens
vam anar trobant a l'hotel de Llanos del Hospital al vespre de
divendres per sopar i dormir. Aquest hotel ja el coneixia de l'any
passat quan hi vam estar amb el grup d'enginyers per fer el
Salvaguardia.
A
2/4 de 4 gran matinada, esmorzem i agafem el bus de les 5 del matí
que ens porta fins la Besurta, i a 2/4 de 6 ja comencem a caminar amb
els guies, l'Óscar i dos companys seus, que ja ens han avisat que tal com està el camí en aquesta época de l'any, a
2/4 de dues del migdia és l'hora màxima per fer cim, si no hi som hem
de fer igualment mitja volta. A 1/4 de 7 ja passem pel refugi de la
Renclusa i continuem amunt pujant pedres i més pedres cada cop més
grans, i com que al setembre ja no queda neu, ens les hem de menjar
amb patates, vull dir que la progressió és mes dificultosa que si
la neu les tapa. Passem prop de la carena del Portillón perquè
sembla que està millor que per més abaix. La Marisa comença a anar
justa de forces i això aconsella que faci la volta; en Jordi també
s'hi apunta i amb un dels guies poc a poc aniran pujant fins el Portillón superior i
baixant cap Aigualluts. La resta seguim amunt,
passat el Portillón baixem a trobar la pedregosa pendent que porta
cap al que queda de glacera, que fa pena de veure. Grampons, cura a
no ensopegar i anar fent cap amunt, pugem ben a sota del pic de
Corones perquè allà sembla que el glaç està millor i costa menys
d'avançar. Baixem una mica fins el coll de Corones i ja veiem que no
farem cim, anem tard. Un tros més amunt jo decideixo quedar-me
perquè no tinc la panxa gaire be i en aquell lloc hi ha "raconets" per amagar-se,
la resta continuen una mica més fins que s'acaba la glacera, sols
faltava pujar la cresta i passar el Mahoma, però no hi ha temps,
foto, mitja volta i avall. Em recullen i anem baixant recte avall per
la descomposta i dura glacera amb dificultat pel perill de caure,
això cansa molt les cames, no és igual que si hi hagués neu. Quan
passem el petit llac del Salterillo el camí millora, uff!!, ja comencem a
trepitjar herba, arribem a Aigualluts, passem el riu i en poca estona
som a la parada del bus, total 14h de marxa i uns 1500m de desnivell.
Ens quedem a passar la nit a l'hotel i el diumenge dia 11 tornem tots cap
a casa.
Malgrat
no haver fet cim per poc, ha estat una
bona experiència, el grup s'ha
portat molt be. Malgrat que
sigui el més alt del Pirineu, com que no és un cim pel que tingui especial predilecció, no m'he traumatitzat per no arribar-hi, segurament
intentaré fer el Perdut abans que tornar a l'Aneto.
El "briefing" abans de començar
"Cuques" de llum pujant
Comença a fer-se de dia
El Posets al fons
L'Aneto des del Portillon inferior, sembla aprop, mentida!!
Pas pel Portillon superior
Vista enrere de la bretxa del Portillon superior
Glacera
Punt final de l'ascensió, faltava poc pel cim
Baixant pel glaç negre vell
Cova a la glacera
Roques polides pel glaç
El Plà d'Aigualluts
