dimecres, 27 de juny del 2018

Les falles al Pirineu


Aquest any, la nit de Sant Joan he anat a veure les falles a Andorra la Vella, tercera versió diferent d’aquesta tradició ancestral i que junt amb totes les del Pirineu, van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Fa uns anys havia vist les de Boí, també pel solstici d’estiu, i des que visc a Puigcerdà que vaig a veure les de Bagà al Berguedà, però aquestes son la vigília de Nadal, al solstici d’hivern. Les falles o torxes grans, a cada lloc les fan diferents:
A Boí consten d’un bastó gruixut amb quatre o cinc trossos de llenya gruixuda lligats al extrem superior, per tant, pesen bastant, però un cop enceses cremen fort, i les baixen corrent de dalt la muntanya; quan son al poble, les apilen en una gran foguera.
Les de Bagà (i també la veïna Sant Julià de Cerdanyola) pesen menys, ja que son com un puro d’entre 1,5 i 2,5 metres d’alt i d’un pam de diàmetre aproximadament fet amb herba Gatosa (Cephalaria leucanta) ben lligada que recullen pocs dies abans al bosc. Quan baixen de la muntanya per un corriol bastant dret, han d’anar brandant les falles perquè no s’apaguin, ja que l’herba no massa seca i apretada s’apagaria; al arribar a la plaça, els més valents se les passen llençant-les enceses, i acaben fent fogueres, lògicament entre una gran fumera; llavors tothom canta la tonada: "Fia-faia, fia-faia, que Nostre Senyor ha nascut a la paia!"

Les d’Andorra, antigament eren fetes amb un bastó de boix i uns fulls d’escorça de bedoll doblegat clavats a l’extrem, però com que l’encesa i recorregut es fa dins del casc urbà, embrutaven els carrers amb resina que costava molt d’eliminar; actualment son una gàbia de tela metàl·lica de galliner plena d’un paper especial ecològic que els hi fan a Capellades, i penjat a l’extrem d’una cadena. Un cop enceses, les van fent voltar sense parar en tots sentits mentre ballen al so de grallers, tabals i sac de gemecs. Aquest any van convidar tres representants d’uns pobles d’Escòcia on, curiosament, també fan falles pel solstici d’hivern.

Detall de les falles de Boí

Falles de Boí

 Fia-faia a Bagà

Fia-faia a Bagà

Detall de les falles d'Andorra

Falles d'Andorra

Bateig de nou faller amb una falla tradicional

Falles actuals d'Andorra

dijous, 14 de juny del 2018

Cogulló d'Estela i roc d'Auró


Des que visc a Puigcerdà, al tornar amunt per la C16, en apropar-me a Berga sempre em fixava en un cim molt punxegut que surt per sobre les muntanyes del Santuari de N. Sra. de Queralt. Desprès de conèixer el seu nom, el Cogulló d’Estela, i cercar-ne itineraris per pujar-hi, al final l’he conquerit, però també un altre que li fa companyia, el Roc d’Auró.
S’ha d’anar per la carretera direcció Rasos de Peguera i, a Espinalbet, agafar una pista asfaltada que porta fins el Santuari de N. Sra. de Corbera (1418m), on comença l’excursió. També es pot pujar des del mateix nucli d’Espinalbet (1250m) pujant primer pel GR-107 i desprès pel PR C-73 fins el Santuari.
El camí és molt frondós i bonic, però també costerut, no dona gaire temps a recuperar aire, passa per Can Deu, la font de la Curta, i entre bosc i algunes clarianes molt verdes, seguint les nombroses fites he arribat al Coll d’Estela, amb font i rètol inclòs. D’aquí al cim queda molt poc camí, però no pas fàcil: segueixo el tancat del bestiar, al cap de poc el camí comença a tenir graons, més endavant cal pujar unes roques amb l’ajuda d’un cable (deixo abans els bastons per recuperar-los a la baixada), desprès per dins d’una estreta esquerda molt dreta, llavors el camí comença a ser un xic aeri i cal posar atenció a no ensopegar, i en quatre passes més arribo al cim (1862m), on gaudeixo d’unes fantàstiques vistes sobre mitja Catalunya; realment valia la pena pujar-hi, m’ha agradat molt.
Un cop desfet el camí i tornat al Coll d’Estela, he seguit recte cap a sota del Roc d’Auró seguint els rètols i fites; aquest cim rocós també té un punt amb ajuda per pujar, una cadena, realment prescindible, no té gaire complicació arribar a dalt (1940m). Aquí la vista també es magnífica, tenint al davant mateix el cim que abans he pujat.
Torno enredera fins trobar el camí que fent una curta volta, em porta a la veïna Torreta dels Enginyers (1985m), punt culminant d’aquesta excursió, on hi ha unes antenes i repetidors, i des d’on es veu a sota tot l’itinerari que he fet.
La tornada l’he fet pel Coll dels Rasets, coll de Tagast i baixant pel PR C-73 que a mig camí enllaça amb el de pujada.
Les muntanyes del Berguedà son maquíssimes, sempre amb vistes espectaculars. És un terreny molt trencat, amb grans desnivells, crestes, cingleres, cims, boscos frondosos i verds prats, surgències d’aigua, bolets, petjades de dinosaures, etc; què més es pot demanar?

Els cims des del Santuari de N. Sra. de Corbera

El Cogulló d'Estela

La dreta i estreta esquerda

El cim del Cogulló

Roc d'Auró


Cadena


El Cogulló des de l'Auró; al fons el Bages, Montserrat, La Mola, etc.


Coll de Tagast; al fons, Tossa d'Alp, Puigllançada i Puigmal (amb neu)


Embassament de la Baells i serra de Picancel; Berga i el Santuari a sota


El Port del Compte