A proposta d’un company de caminades
de La Garriga, quatre garriguencs vam participar en aquesta
interessant travessa autoguiada per el Pallars Sobirà organitzada
per ‘Rutes Pirineus’, amb l’avantatge afegit que cada dia un taxi
traslladava l’equipatge de reserva al nou allotjament. El principal
atractiu per mi eren els camins que formaven part del trajecte,
camins antics de transhumància, de vall a vall, de llogaret a
llogaret, de poble a les bordes i pastures d’estiu, res de llocs
turístics o d’ascensions a cims, camins ancestrals plens
d’història, però de desnivell també!!, en 5 dies vam fer 77 Km, 5600 m de pujada i 5500 m de baixada.
1r dia: Desprès de pernoctar el dia abans a
Llavorsí i deixar-hi el cotxe, vam anar seguint el riu Noguera de
Cardós cap a Tírvia, pujant després a Glorieta, Alendo, Farrera,
coll de So (1900 m), on un dels quatre va patir força amb la calor,
quina suada!! Seguidament, baixar cap a Burg on ens va rebre una
fresquíssima font, i vam fer una interessant i agradable xerrada
sobre la vida en aquells paratges amb els propietaris de la casa
rural on ens allotjàvem.
Poble de Tírvia
Església de Santa Eulàlia
Curiosa Església de Farena amb un "túnel"
2n dia: Pujada llarga cap a les restes de l’antiga
posició Republicana de la guerra civil del Farro amb lògicament
bones vistes, formava part del front del Segre. Seguidament, fer una
gran immersió en el bonic i extens bosc de Virós ple de bedolls, pi
negre i avets, passar per el bonic refugi del Gall Fer, baixada cap a Ainet
de Besan i seguint el riu, anar a dormir a Alins, on vam visitar una antiga farga.
Camí per el bosc VirósPic del Monteixo (2905 m) al davant L'extens bosc Virós vist des del barranc d'Eixerto
Camí fresc vora el riu Noguera de Cardós
3r dia: D’Alins vam baixar seguint el riu cap a Ainet de Besan,
desprès forta pujada seguint el feréstec barranc d'Eixerto fins arribar a les Bordes d’Eixerto, continuar cap al pla de Nequa (1980 m) amb algunes vaques fent nosa pel camí i posteriorment llarga baixada cap a Esterri de Cardós, on un taxi
ens va recollir per dur-nos a dormir a Ribera de Cardós, problemes
d’allotjament havien obligat a fer aquest canvi.
Ainet de Besan
Pujant pel barranc d'Eixerto
Pla de Nequa
4rt dia: Aquesta
etapa va quedar retallada, havíem de sortir d’Esterri de Cardós
però ho vam fer de Ribera de Cardós on havíem dormit. Primer vam apropar-nos a Ainet
de Cardós, per girar i pujar cap a Bonestarre, Anàs, i Estaon. Per
compensar la retallada inicial, vam pujar fins les Bordes de Nibrós
ara abandonades, per després tornar al Refugi d’Estaon on vam
recuperar forces dinant una esplèndida paella!! Aquí també vam
gaudir molt compartint experiències amb el matrimoni responsable del
refugi així com amb altres excursionistes que també hi feien
estada. Estaon és un poblet on fora de l’estiu sols hi viuen 6
persones.
Ribera de Cardós (a l'ombra) i Surri més amunt (amb sol)
Memòria històrica inclús en llogarets ben perduts Bordes de Nibrós, n'hi ha més de 20 5é dia: Pujada
forta des del primer instant cap el coll de ‘Lo Caubo’ (2228 m),
aquest cop qui va patir vaig ser jo, un canvi de ritme a mitja pujada
em va deixar sense fons. El descans al coll tot contemplant els cims
que teníem al davant, des del Montsent de Pallars, Peguera,
Monastero, Encantats i fins i tot el Mont Valier, va ser un bon
remei. A la baixada de 1500 m de desnivell cap a Dorve i fins la
Guingueta d’Àneu, vam tornar a patir una bona calorada, compensada
amb un bon dinar al haver arribat a l’hotel prou aviat per poder
fer-ho. Tarda de descans contemplant l’embassament de la Torrassa.
Al coll de Lo CauboEspot esquí, Peguera, Monastero i els Encantats
Església de Dorve
Embassament de la Torrassa a La Guingueta d'Àneu Tornada: L’endemà,
un taxi ens va retornar a Llavorsí a recollir el cotxe i
seguidament, cap a la Garriga fent "drecera turística",
vull dir passant per el Port del Cantó i després per La Seu,
Tuixent, Josa de Cadí, Gósol, Saldes, Massaners, Guardiola de
Berguedà i fins Bagà, on, ves per on, ja teníem gana! i va dinar
al Santuari del Paller per tornar tranquil·lament cap a casa.
Una
experiència molt gratificant, veus una part del país que resta
amagada de la majoria de la gent, respires les seves olors, coneixes
gent autèntica, les seves històries, etc, i fas salut.
