dilluns, 18 d’agost del 2025

Travessa ‘Lo Pallars Fer’

 A proposta d’un company de caminades de La Garriga, quatre garriguencs vam participar en aquesta interessant travessa autoguiada per el Pallars Sobirà organitzada per ‘Rutes Pirineus’, amb l’avantatge afegit que cada dia un taxi traslladava l’equipatge de reserva al nou allotjament. El principal atractiu per mi eren els camins que formaven part del trajecte, camins antics de transhumància, de vall a vall, de llogaret a llogaret, de poble a les bordes i pastures d’estiu, res de llocs turístics o d’ascensions a cims, camins ancestrals plens d’història, però de desnivell també!!, en 5 dies vam fer 77 Km, 5600 m de pujada i 5500 m de baixada.

1r dia: Desprès de pernoctar el dia abans a Llavorsí i deixar-hi el cotxe, vam anar seguint el riu Noguera de Cardós cap a Tírvia, pujant després a Glorieta, Alendo, Farrera, coll de So (1900 m), on un dels quatre va patir força amb la calor, quina suada!! Seguidament, baixar cap a Burg on ens va rebre una fresquíssima font, i vam fer una interessant i agradable xerrada sobre la vida en aquells paratges amb els propietaris de la casa rural on ens allotjàvem.

 Poble de Tírvia
Església de Santa Eulàlia













 Curiosa Església de Farena amb un "túnel"
Coll de So
Bordes de Burg
Burg

2n dia: Pujada cap a les restes de l’antiga posició Republicana de la guerra civil del Farro amb lògicament bones vistes, formava part del front del Segre. Seguidament, fer una gran immersió en el bonic i gran bosc de Virós ple de bedolls, pi negre i avets, passar per el refugi del Gall Fer, baixada cap a Ainet de Besan i seguint el riu, anar a dormir a Alins, on vam visitar una antiga farga.











 Camí per el bosc Virós

Pic del Monteixo (2905 m) al davant
L'extens bosc Virós vist des del barranc d'Eixerto
Camí fresc vora el riu Noguera de Cardós

3r dia: D’Alins cap a Ainet de Besan, desprès forta pujada seguint el barranc fins les Bordes d’Eixerto, pla de Nequa (1980 m) i baixant cap a Esterri de Cardós, on un taxi ens va recollir per dur-nos a dormir a Ribera de Cardós, problemes d’allotjament havien obligat a fer aquest canvi.







Ainet de Besan 
















Pla de Nequa

4rt dia: Aquesta etapa va quedar retallada, havíem de sortir d’Esterri de Cardós però ho vam fer de Ribera de Cardós, primer vam apropar-nos a Ainet de Cardós, per girar i pujar cap a Bonestarre, Anàs, i Estaon. Per compensar la retallada inicial, vam pujar fins les Bordes de Nibrós ara abandonades, per després tornar al Refugi d’Estaon on vam recuperar forces dinant una esplèndida paella!! Aquí també vam gaudir molt compartint experiències amb el matrimoni responsable del refugi així com amb altres excursionistes que també hi feien estada. Estaon és un poblet on fóra de l’estiu sols hi viuen 6 persones.

Ribera de Cardós i Surri més amunt
Memòria històrica inclús en llogarets ben perduts
Bordes de Nibrós, n'hi ha més de 20
Estaon

5é dia: Pujada forta des del primer instant cap el coll de ‘Lo Caubo’ (2228 m), aquest cop qui va patir vaig ser jo, un canvi de ritme a mitja pujada em va deixar sense fons. El descans al coll tot contemplant els cims que teníem al davant, des del Montsent de Pallars, Peguera, Monastero, Encantats i fins i tot el Mont Valier, va ser un bon remei. A la baixada de 1500 m de desnivell cap a Dorve i fins la Guingueta d’Àneu, vam tornar a patir una bona calorada, compensada amb un bon dinar al haver arribat a l’hotel prou aviat per poder fer-ho. Tarda de descans contemplant l’embassament de la Torrassa.

Al coll de Lo Caubo
Espot esquí, Peguera, Monastero i els Encantats
Església de Dorve
Embassament de la Torrassa a La Guingueta d'Àneu

Tornada: L’endemà, un taxi ens va retornar a Llavorsí a recollir el cotxe i seguidament, cap a la Garriga fent "drecera turística", vull dir passant per el Port del Cantó i després per La Seu, Tuixent, Josa de Cadí, Gósol, Saldes, Massaners, Guardiola de Berguedà i fins Bagà, on, ves per on, ja teníem gana! i va dinar al Santuari del Paller per tornar tranquil·lament cap a casa.

Una experiència molt gratificant, veus una part del país que resta amagada de la majoria de la gent, respires les seves olors, coneixes gent autèntica, les seves històries, etc, i fas salut.


dimarts, 22 de juliol del 2025

El Canigó (2785 m) per Marialles

Per tercer cop he pujat a la muntanya mítica dels catalans, bressol de la flama de la llengua catalana, i ho he fet amb 77 anys, no està malament 😊.

Encara que la pujada final ha estat sempre per la xemeneia, m'encanta aquella grimpada, el punt de sortida cada cop ha estat diferent: el primer cop va ser des de Cortalets on havíem dormit pujant per la carena del Barbet, portella de Vallmanya, xemeneia i cim, on m'esperaven la meva esposa i germà que havien pujat per el camí "normal" des de Cortalets, lloc a on vam tornar baixant tranquil·lament.

El segon cop va ser amb dues filles des de Marialles, xemeneia, cim i baixada a dormir al refugi de Cortalets; l'endemà tornada a Marialles per el camí del Barbet.

Aquest cop anàvem 24 companys del centre excursionista garriguenc, i com que ara no deixen passar cotxes per la pista, ho hem hagut de fer des de coll de Jou pujant a dormir dissabte al refugi de Marialles, son 4 Km i 575 m de desnivell afegits. El diumenge, pujada per la vall de Cadí, grimpada per la xemeneia fins el cim i desprès de desgrimpar, desfer el camí cap al refugi per acabar baixant fins a coll de Jou. La tornada es fa cansada per els 15 km de baixada i 1675 m de desnivell negatiu; què hi farem!, les muntanyes cada cop estan més massificades, d'aquí aquestes limitacions.

El dissabte, vam aprofitar que teníem temps de sobres per, abans d'emprendre la pujada al refugi, fer una visita a la propera Torre de Goà (Tour de Goa en francès), torre de vigilància i comunicacions del segle XIII que gaudeix de molt bones vistes sobre les valls circumdants, un lloc on ja hi havia pujat dos cops quan vivia a Puigcerdà.

La Torre de Goa (segle XIII)
Arribant al refugi de Marialles
El Gra de Fajol i Bastiments al fons
El cim a la vista
Vall de Cadí i el Puig dels Tres Vents al davant
Congestió de "trànsit" a la Xemeneia
Jo a mitja grimpada
El grup dels "caminants dels dimecres" al cim
Tot l'equip a la vall contents d'haver fet cim









75è Aplec de Matagalls

El 1950 va fer-se per primer cop i malgrat la dictadura imperant en aquella moments, el primer aplec de Matagalls, la vessant religiosa de l'acte va permetre que dissimuladament hi treies el nas una mica de catalanitat.

Aquest any 2025, concretament el diumenge 13 de juliol, es va celebrar el 75è aniversari de l'aplec amb lògicament més assistència que la dels últims anys, jo vaig anar-hi amb vuit garriguencs més, dos dels quals rebien el reconeixement per 40 i 50 anys de participació en l'aplec; un mèrit que cal aplaudir. Aquest cop, amb un d'ells vàrem anar-hi des de Sant Marçal, del 2008 que no hi pujava per aquest camí, el fet de ser molt ombrívol va ser determinant en l'elecció, per Collformic és molt assolellat i feia molta calor.

A l'acte, a més de la missa a càrrec del bisbe de Vic, seguidament l'emotiu cant del Virolai i el cant dels adeus per finalitzar, es va estrenar i ballar la sardana 'La Creu de Matagalls' composta expressament per aquest aniversari per Enric Ortí, llàstima que va haver de ser emesa mitjançant equip de música, era molt complicat fer-hi pujar la cobla.

Sigui quina sigui l'excusa, juntament amb Tagamanent, pujar a Matagalls sempre és anar a uns dels cims mítics de la família Garriga; la història familiar perdura.

L'espessa fageda de pujada des de Sant Marçal

El monumental faig gros

El bisbe amb part dels homenatjats

La colla de garriguencs

La ballada d'estrena de la sardana





dijous, 19 de juny del 2025

Tosseta de l'Esquella (2869 m)

 Amb el Centre Excursionista Garriguenc vam anar a pujar aquest cim fronterer situat a la carena entre les portelles de Meranges i d'Engorgs. És curiós que havent viscut cinc anys a la Cerdanya i haver pujat diversos cops a cims tan propers com el Puigpedrós o el Bony del Manyer i passat les dues portelles, aquest cim l'hagués oblidat del tot; sempre s'és a temps de rectificar.

Comencem a caminar des del pla de Campllong a sobre de Meranges desprès del desplaçament des de La Garriga, això de llevar-se a les 5 del matí per marxar a les 6 és una mica dur. Pujada forta però agradable seguint el riu Duran amb els seus saltants d'aigua, quan més amunt comença a obrir-se la vall i convertir-se en el circ lacustre d'Engorgs, el bosc desapareix i caminant entre les pastures d'alçada pugem fins arribar a la Portella de Meranges on comencem a gaudir d'excel·lents vistes sobre la vall de Campcardós i molts cims pirinencs.

A partir d'aquí, comencen els pedregars habituals que ens fan posar atenció al caminar, anem a cercar la carena però descartem pujar al pic d'Engorgs Oriental per anar directament al Occidental i desprès acabar pujant al nostre objectiu, la Tosseta de l'Esquella, que en alguns mapes anomenen Pic de Calm Colomer. Des de la carena les vistes cap al fons de la vall de Campcardós son impressionants, profundes canals que fan por sols de treure-hi el nas, des del fons d'aquesta vall no recordo que semblessin tan dretes, també moltes congestes encara presents. Distingeixo perfectament la Portella Blanca d'Andorra, vèrtex fronterer des tres estats: Catalunya, França i Andorra.

Malgrat que el camí previst va a enllaçar amb el GR11 a la Portella d'Engorgs, com que encara hi resta una congesta molt vertical que pot ser perillosa, fem drecera i baixem segurs pel dret cap els estanys Aparellats on dinem.

La resta del camí ja tot és baixada, anem a retrobar el de pujada i un xic cansats l'anem desfent fins arribar altre cop al Prat de Campllonc i als nostres cotxes; canvi de calçat i apa, carretera cap a casa a descansar. Han estat 17 Km i quasi 1300 m de desnivell positiu, un dia complert en el que hem pres un bon bany de sol i del que he gaudit molt.

Saltant al riu Duran
Camí de la Portella de Meranges
L'objectiu al fons
La llarga cresta
Vista cap els pics de Fontnegra
La Tosseta de l'Esquella ens espera
El grup de garriguencs al cim
Una de les nombroses canals de la cara nord
Al davant, la Portella d'Engorgs amb la congesta de neu glaçada
Un dels estanys Aparellats
El bàlec ben florit