dijous, 19 de juny del 2025

Tosseta de l'Esquella (2869 m)

 Amb el Centre Excursionista Garriguenc vam anar a pujar aquest cim fronterer situat a la carena entre les portelles de Meranges i d'Engorgs. És curiós que havent viscut cinc anys a la Cerdanya i haver pujat diversos cops a cims tan propers com el Puigpedrós o el Bony del Manyer i passat les dues portelles, aquest cim l'hagués oblidat del tot; sempre s'és a temps de rectificar.

Comencem a caminar des del pla de Campllong a sobre de Meranges desprès del desplaçament des de La Garriga, això de llevar-se a les 5 del matí per marxar a les 6 és una mica dur. Pujada forta però agradable seguint el riu Duran amb els seus saltants d'aigua, quan més amunt comença a obrir-se la vall i convertir-se en el circ lacustre d'Engorgs, el bosc desapareix i caminant entre les pastures d'alçada pugem fins arribar a la Portella de Meranges on comencem a gaudir d'excel·lents vistes sobre la vall de Campcardós i molts cims pirinencs.

A partir d'aquí, comencen els pedregars habituals que ens fan posar atenció al caminar, anem a cercar la carena però descartem pujar al pic d'Engorgs Oriental per anar directament al Occidental i desprès acabar pujant al nostre objectiu, la Tosseta de l'Esquella, que en alguns mapes anomenen Pic de Calm Colomer. Des de la carena les vistes cap al fons de la vall de Campcardós son impressionants, profundes canals que fan por sols de treure-hi el nas, des del fons d'aquesta vall no recordo que semblessin tan dretes, també moltes congestes encara presents. Distingeixo perfectament la Portella Blanca d'Andorra, vèrtex fronterer des tres estats: Catalunya, França i Andorra.

Malgrat que el camí previst va a enllaçar amb el GR11 a la Portella d'Engorgs, com que encara hi resta una congesta molt vertical que pot ser perillosa, fem drecera i baixem segurs pel dret cap els estanys Aparellats on dinem.

La resta del camí ja tot és baixada, anem a retrobar el de pujada i un xic cansats l'anem desfent fins arribar altre cop al Prat de Campllonc i als nostres cotxes; canvi de calçat i apa, carretera cap a casa a descansar. Han estat 17 Km i quasi 1300 m de desnivell positiu, un dia complert en el que hem pres un bon bany de sol i del que he gaudit molt.

Saltant al riu Duran
Camí de la Portella de Meranges
L'objectiu al fons
La llarga cresta
Vista cap els pics de Fontnegra
La Tosseta de l'Esquella ens espera
El grup de garriguencs al cim
Una de les nombroses canals de la cara nord
Al davant, la Portella d'Engorgs amb la congesta de neu glaçada
Un dels estanys Aparellats
El bàlec ben florit

dimecres, 18 de juny del 2025

Balandrau (2585m) i Puig Cerverís (2208m)

 Amb companys/es de l'Agrupació Excursionista de Granollers vam anar a pujar aquests dos cims que es despengen cap el sud des de la serralada pirinenca vorejant el riu Ter.

Malgrat que siguin d'aspecte inofensiu i fàcils de pujar inclús per persones no gaire avesades a l'alta muntanya, al estar en una zona propera a l'Empordà on el vent de tramuntana sovint bufa fort, el temps pot canviar de forma sobtada i tornar-se molt perillós sobretot a l'hivern com va passar a la tragèdia del Balandrau del 30 de desembre del 2000 en que 9 excursionistes van morir en aquella zona colgats per la neu que arrossegava un inesperat i fort torb de més de 100 Km/h.

Sempre que hi pujo o el veig tot passant per la vall direcció Setcases, malgrat haver passat 24 anys no puc oblidar pensar en aquells fets que em van afectar profundament, inclús avui m'ha costat molt redactar aquest text.

La nostra sortida va ser des del lloc habitual, el collet de la Gralla, pujada per el torrent de Fontlletera, coll i cim dels Trespics, Balandrau, carena de la Canya, Puig Cerverís i baixada fent biaix fins trobar la pista i més enllà els cotxes. El dia va ser amb sol i el típic ruixat de tarda quan ja érem als cotxes camí de casa; per mi el millor va ser la bona companyia. 

El Balandrau a l'esquerra, Trespics al mig
Bastiments al fons, a sota Coma de Vaca
El Puigmal nevat al fons, a sota les gorges del Fresser
Al cim
El Torreneules al davant, amagada al darrere la vall de Núria
Baixant cap el Cerverís
El Taga a la dreta

dimarts, 17 de juny del 2025

Travessa Castell de l'Areny - la Nou de Berguedà

 Excursió que vaig preparar i guiar per el Grup de Muntanya d'Enginyers en el massiu del Catllaràs, una zona que particularment m'encanta per la varietat de paisatges i de frondosos boscos que té. Com és habitual en aquestes travesses, anem amb autocar que ens deixa i recull a l'inici i final del trajecte.

Des del petit poble de Castell de l'Areny, una pujada inicial per un camí amb barana ens porta cap a Coll Jovell, on un tossut propietari, malgrat que ho té prohibit i les moltes denúncies, intenta impedir inclús amb doble filat elèctric el pas per aquest camí ancestral que comunica el poble amb Sant Romà de la Clusa; cal passar com bonament es pot apartant els fils procurant no picar-nos. Seguidament, a l'esquerra comença la pujada per sota del Cingle dels Estorts per dins d'un bonic bosc amb molt roures que ens farà suar un xic. Al final de la pujada, arribarem a les Pilones, ara un fantàstic mirador sobre la vall i cap el Sobrepuny però que antigament era la base d'un transportador aeri de troncs que va quedar abandonat. A partir d'aquí, un tranquil camí bastant planer ens porta tot travessant una frondosa i fresca fageda cap al preciós llogaret de Sant Romà de la Clusa amb ermita del segle XII i un refugi guardat que pot facilitar la clau de l'ermita. El refugi té al costat una gran pallissa on abans es guardava l'herba per els animals.

Seguidament, pujada al mirador de la Clusa, tornada al camí inferior i passant per la masia del Rossinyol de Dalt, també amb una gran pallissa i un galliner, continuem fins el coll de la Plana on comença la baixada cap a les espectaculars roques de les Agudes on hi havia uns escaladors fent el que els agrada. Més avall, trobem les antigues mines de carbó de les Agudes i de l'Ínsula, que segons diu un panell explicatiu, estaven connectades interiorment. Al final, arribem a la font de cal Patzi i en un no res, remuntem fins el tranquil poble de la Nou de Berguedà.

Opcionalment es pot pujar al proper mirador de la Nou (recomanable), nosaltres vam baixar fins el Santuari de Lurdes de la Nou on ens esperava l'autocar no sense abans fer una visita a l'església.

És una excursió que feia anys que tenia "in mente" de fer, estic enamorat d'aquells paisatges, boscos molt diversos, roques que destaquen entre els arbres, flors, aigua per tot arreu, VIDA!!

Castell de l'Areny

La profunda vall de l'Areny
Les Pilones
Refugi de la Clusa
Mirador de la Clusa
Vista cap el Sobrepuny i coll de la Plana
Rossinyol de Dalt
Un galliner !!, ara ja no se'n veuen, llàstima
Roques de les Agudes
Mina de les Agudes
Mina de l'Ínsula
El campanar del Santuari de Lurdes emergint entre els arbres
Font de cal Patzi
La Nou de Berguedà des del mirador

dimarts, 3 de juny del 2025

Comanegra (1557m) i Puig de les Bruixes (1391m)

 Amb el Centre Excursionista Garriguenc vam anar a pujar a aquest parell de cims fronterers que ens separen de la Catalunya Nord, malgrat ser més propers en distància que els de la Cerdanya, els quilòmetres finals de carretera estreta i sinuosa i sobretot els 8 Km de pista de terra en mal estat els fan més llunyans en temps.

La seva ubicació a l'Alta Garrotxa fa que quedin envoltats de petites valls amb profunds barrancs i muntanyes properes totes ben plenes d'espessos boscos, la majoria d'alzines i roures.

La seva alçada els converteix en fantàstics miradors del Pirineu Oriental, des del Bastiments fins el mar passant per l'omnipresent Canigó al nord. La carena que uneix ambdós cims és molt fotogènica, m'ha agradat molt, precisament és aquí on els francesos presumeixen del lloc més meridional del seu país (en realitat és Catalunya ocupada pel tractat dels Pirineus!!).

Les basses de Monars (lloc de sortida-arribada)

El Comanegra

La bonica carena que porta fins el Puig de les Bruixes

Ai si surten les bruixes !! 😆

Al fons, Coma de l'Orri, Bastiments i cims propers sobre Vallter

El Canigó estimat

El Puig Bassegoda desafiant

Els francesos presumint del que no és seu









Mola de Colldejou (922 m)

 Per segon cop, he pujat a aquest cim, baixet però eixerit, amb excel·lents vistes sobre el Priorat, Baix Camp i Ribera d'Ebre. El primer cop va ser a la tardor del 2007 amb el Grup de Muntanya d'Enginyers des de la Torre de Fontaubella amb divertida grimpada per la canal Fosca, baixada incòmoda i relliscosa per Coll Roig i tornada passant per el parc eòlic del Trucafort (serra de l'Argentera).

El segon cop ha estat al maig del 2025 amb el Centre Excursionista Garriguenc sortint de Colldejou, pujada per Coll Roig i tornada baixant pel coll del Guix fins arribar altre cop a Colldejou. A destacar la magnífica vista de la serra de Llaberia que queda just al costat Sud amb el seu radar meteorològic situat a la Miranda de Llaberia.

Son dues muntanyes molt atractives però menys conegudes que les del nord de Catalunya, és una llàstima que la gent no les conegui, però és recomanable anar-hi en època de fred, a ple estiu podem quedar "torrats".

La cara que dona al Priorat amb la dreta canal

La canal Fosca

El 2007 hi havia aquest ramat de cabres, ara ja no

Tram incòmode baixant per Coll Roig

El 2025 pujada per Coll Roig

La torre que culmina el cim

La serra de Llaberia enfront

Els garriguencs animats al cim









dimarts, 20 de maig del 2025

Cingles de Vilanova de Sau

 Els cingles que hi ha a sobre de Vilanova de Sau els he trepitjat un munt de vegades, és un lloc que m'encanta passar-hi tan resseguint el GR-2 de Rupit a Sant Julià de Vilatorta o fent circulars com les següents:

- Sant Julià de Vilatorta, Castell de Sant Llorenç del Munt, turó de la Mina, Salt de la Minyona i tornada baixant per la pista fins creuar la carretera, passar per les masies de Masdencoll i Puigcastellet fins altre cop St. Julià de Vilatorta.

- Vilanova de Sau, pista per zona esportiva, coll Sameda, turó de la Mina, Salt de la Minyona, els Munts, Puig del Far i baixada altre cop a Vilanova per la Vileta, la Pendissa i l'església de Santa Maria. Al començar a baixar del Puig del Far, es pot allargar la caminada fins la Roca del Migdia.

Les excepcionals vistes sobre la vall de Vilanova de Sau i l'embassament de Sau, els cingles de Tavertet, la gran massa boscosa de les Guilleries i la cara nord del Montseny amb el Matagalls al front fan que aquests itineraris siguin molt plaents, sobretot el fantàstic mirador del Salt de la Minyona i també el Puig del Far.

Un altre punt molt interessant és el castell de Sant Llorenç del Munt situat sobre un cingle, en els segles XIII-XIV i posteriors havia passat a ser monestir Agustinià i ha estat font d'inspiració de tres novel·les de l'escriptora Maria Dolors Farrés. Per poder veure'l cal concertar visita prèvia, actualment està totalment restaurat, equipat i és residència privada.

Mirador del Salt de la Minyona (dalt i baix)


Castell Bernat

Embassament de Sau i cingles de Tavertet

Roca Falconera

Roques del Puig del Far

Puig del Far i Roca del Migdia des de l'església de Vilanova

Castell de Sant Llorenç del Munt