dimarts, 22 de juliol del 2025

El Canigó (2785 m) per Marialles

Per tercer cop he pujat a la muntanya mítica dels catalans, bressol de la flama de la llengua catalana, i ho he fet amb 77 anys, no està malament 😊.

Encara que la pujada final ha estat sempre per la xemeneia, m'encanta aquella grimpada, el punt de sortida cada cop ha estat diferent: el primer cop va ser des de Cortalets on havíem dormit pujant per la carena del Barbet, portella de Vallmanya, xemeneia i cim, on m'esperaven la meva esposa i germà que havien pujat per el camí "normal" des de Cortalets, lloc a on vam tornar baixant tranquil·lament.

El segon cop va ser amb dues filles des de Marialles, xemeneia, cim i baixada a dormir al refugi de Cortalets; l'endemà tornada a Marialles per el camí del Barbet.

Aquest cop anàvem 24 companys del centre excursionista garriguenc, i com que ara no deixen passar cotxes per la pista, ho hem hagut de fer des de coll de Jou pujant a dormir dissabte al refugi de Marialles, son 4 Km i 575 m de desnivell afegits. El diumenge, pujada per la vall de Cadí, grimpada per la xemeneia fins el cim i desprès de desgrimpar, desfer el camí cap al refugi per acabar baixant fins a coll de Jou. La tornada es fa cansada per els 15 km de baixada i 1675 m de desnivell negatiu; què hi farem!, les muntanyes cada cop estan més massificades, d'aquí aquestes limitacions.

El dissabte, vam aprofitar que teníem temps de sobres per, abans d'emprendre la pujada al refugi, fer una visita a la propera Torre de Goà (Tour de Goa en francès), torre de vigilància i comunicacions del segle XIII que gaudeix de molt bones vistes sobre les valls circumdants, un lloc on ja hi havia pujat dos cops quan vivia a Puigcerdà.

La Torre de Goa (segle XIII)
Arribant al refugi de Marialles
El Gra de Fajol i Bastiments al fons
El cim a la vista
Vall de Cadí i el Puig dels Tres Vents al davant
Congestió de "trànsit" a la Xemeneia
Jo a mitja grimpada
El grup dels "caminants dels dimecres" al cim
Tot l'equip a la vall contents d'haver fet cim









75è Aplec de Matagalls

El 1950 va fer-se per primer cop i malgrat la dictadura imperant en aquella moments, el primer aplec de Matagalls, la vessant religiosa de l'acte va permetre que dissimuladament hi treies el nas una mica de catalanitat.

Aquest any 2025, concretament el diumenge 13 de juliol, es va celebrar el 75è aniversari de l'aplec amb lògicament més assistència que la dels últims anys, jo vaig anar-hi amb vuit garriguencs més, dos dels quals rebien el reconeixement per 40 i 50 anys de participació en l'aplec; un mèrit que cal aplaudir. Aquest cop, amb un d'ells vàrem anar-hi des de Sant Marçal, del 2008 que no hi pujava per aquest camí, el fet de ser molt ombrívol va ser determinant en l'elecció, per Collformic és molt assolellat i feia molta calor.

A l'acte, a més de la missa a càrrec del bisbe de Vic, seguidament l'emotiu cant del Virolai i el cant dels adeus per finalitzar, es va estrenar i ballar la sardana 'La Creu de Matagalls' composta expressament per aquest aniversari per Enric Ortí, llàstima que va haver de ser emesa mitjançant equip de música, era molt complicat fer-hi pujar la cobla.

Sigui quina sigui l'excusa, juntament amb Tagamanent, pujar a Matagalls sempre és anar a uns dels cims mítics de la família Garriga; la història familiar perdura.

L'espessa fageda de pujada des de Sant Marçal

El monumental faig gros

El bisbe amb part dels homenatjats

La colla de garriguencs

La ballada d'estrena de la sardana