dilluns, 18 d’agost del 2025

Travessa ‘Lo Pallars Fer’

 A proposta d’un company de caminades de La Garriga, quatre garriguencs vam participar en aquesta interessant travessa autoguiada per el Pallars Sobirà organitzada per ‘Rutes Pirineus’, amb l’avantatge afegit que cada dia un taxi traslladava l’equipatge de reserva al nou allotjament. El principal atractiu per mi eren els camins que formaven part del trajecte, camins antics de transhumància, de vall a vall, de llogaret a llogaret, de poble a les bordes i pastures d’estiu, res de llocs turístics o d’ascensions a cims, camins ancestrals plens d’història, però de desnivell també!!, en 5 dies vam fer 77 Km, 5600 m de pujada i 5500 m de baixada.

1r dia: Desprès de pernoctar el dia abans a Llavorsí i deixar-hi el cotxe, vam anar seguint el riu Noguera de Cardós cap a Tírvia, pujant després a Glorieta, Alendo, Farrera, coll de So (1900 m), on un dels quatre va patir força amb la calor, quina suada!! Seguidament, baixar cap a Burg on ens va rebre una fresquíssima font, i vam fer una interessant i agradable xerrada sobre la vida en aquells paratges amb els propietaris de la casa rural on ens allotjàvem.

 Poble de Tírvia
Església de Santa Eulàlia













 Curiosa Església de Farena amb un "túnel"
Coll de So
Bordes de Burg
Burg

2n dia: Pujada cap a les restes de l’antiga posició Republicana de la guerra civil del Farro amb lògicament bones vistes, formava part del front del Segre. Seguidament, fer una gran immersió en el bonic i gran bosc de Virós ple de bedolls, pi negre i avets, passar per el refugi del Gall Fer, baixada cap a Ainet de Besan i seguint el riu, anar a dormir a Alins, on vam visitar una antiga farga.











 Camí per el bosc Virós

Pic del Monteixo (2905 m) al davant
L'extens bosc Virós vist des del barranc d'Eixerto
Camí fresc vora el riu Noguera de Cardós

3r dia: D’Alins cap a Ainet de Besan, desprès forta pujada seguint el barranc fins les Bordes d’Eixerto, pla de Nequa (1980 m) i baixant cap a Esterri de Cardós, on un taxi ens va recollir per dur-nos a dormir a Ribera de Cardós, problemes d’allotjament havien obligat a fer aquest canvi.







Ainet de Besan 
















Pla de Nequa

4rt dia: Aquesta etapa va quedar retallada, havíem de sortir d’Esterri de Cardós però ho vam fer de Ribera de Cardós, primer vam apropar-nos a Ainet de Cardós, per girar i pujar cap a Bonestarre, Anàs, i Estaon. Per compensar la retallada inicial, vam pujar fins les Bordes de Nibrós ara abandonades, per després tornar al Refugi d’Estaon on vam recuperar forces dinant una esplèndida paella!! Aquí també vam gaudir molt compartint experiències amb el matrimoni responsable del refugi així com amb altres excursionistes que també hi feien estada. Estaon és un poblet on fóra de l’estiu sols hi viuen 6 persones.

Ribera de Cardós i Surri més amunt
Memòria històrica inclús en llogarets ben perduts
Bordes de Nibrós, n'hi ha més de 20
Estaon

5é dia: Pujada forta des del primer instant cap el coll de ‘Lo Caubo’ (2228 m), aquest cop qui va patir vaig ser jo, un canvi de ritme a mitja pujada em va deixar sense fons. El descans al coll tot contemplant els cims que teníem al davant, des del Montsent de Pallars, Peguera, Monastero, Encantats i fins i tot el Mont Valier, va ser un bon remei. A la baixada de 1500 m de desnivell cap a Dorve i fins la Guingueta d’Àneu, vam tornar a patir una bona calorada, compensada amb un bon dinar al haver arribat a l’hotel prou aviat per poder fer-ho. Tarda de descans contemplant l’embassament de la Torrassa.

Al coll de Lo Caubo
Espot esquí, Peguera, Monastero i els Encantats
Església de Dorve
Embassament de la Torrassa a La Guingueta d'Àneu

Tornada: L’endemà, un taxi ens va retornar a Llavorsí a recollir el cotxe i seguidament, cap a la Garriga fent "drecera turística", vull dir passant per el Port del Cantó i després per La Seu, Tuixent, Josa de Cadí, Gósol, Saldes, Massaners, Guardiola de Berguedà i fins Bagà, on, ves per on, ja teníem gana! i va dinar al Santuari del Paller per tornar tranquil·lament cap a casa.

Una experiència molt gratificant, veus una part del país que resta amagada de la majoria de la gent, respires les seves olors, coneixes gent autèntica, les seves històries, etc, i fas salut.