divendres, 24 de juliol del 2020

Descobrir la Cerdanya tot caminant

Per la gent que visita la Cerdanya i li agrada la natura però que no puja cims ni fa travesses llargues, tinc triats uns itineraris per llocs molt bonics i representatius del territori; tots ells son sortides matinals de poca o mitjana dificultat i així poder gaudir desprès d'un bon àpat en qualsevol dels restaurants de la vall.

1- PRAT DE CADÍ
Sortint del poblet d'Estana a sobre de Martinet, en una hora aprox. s'arriba per un camí en algún lloc pedregós a uns dels llocs emblemàtics de la Cerdanya, el fantàstic i gran Prat de Cadí (1832 m) a sota de les espectaculars cingleres del Cadí; sovint hi trobarem cavalls pasturant.


La muralla del Cadí pujant a Estana

 Les canals del Cristall i de l'Ordiguer al maig


Les canals a l'estiu
Al gran Prat de Cadí s'hi podrien jugar tots els partits de 1ª junts


2 - Roc de la Moixa
De l'àrea de servei del túnel del Cadí surt una carretera que en uns 500 m porta a Riu de Cerdanya, poble d'on surt la pista forestal en bon estat que puja a Coll de Pendís passant pel refugi del Serrat de las Esposes. Aquest coll és un lloc de sortida de moltes excursions. En aquest cas, anant direcció Cadí podrem pujar a un punt amb molta vista sobre la Cerdanya i el Berguedà, ja que està al límit entre comarques, el Roc de la Moixa (2053 m).

 El coll de Vimboca, ben verd

 La serra de la Gallina Pelada al sud

 L'imponent Pedraforca amb la seva pared nord

La carena que porta cap el Cadí, el Puig dels Terrers al fons

3 - Moixeró
Partint també de Coll de Pendís, anant en direcció contrària a l'itinerari "2", arribarem al cim del Moixeró de 2091 m, situat ben be a sobre del túnel del Cadí. Les vistes son semblants a les del Roc de la Moixa però en aquest cas amb l'afegit d'una bona panoràmica sobre la vall del Llobregat fins l'embassament de la Baells i els pobles de Bagà i Guardiola. El fantàstic prat inclinat de la seva cara nord és el paradís de les vaques.
Al tornar pel bosc, trobarem fantàstics avets i també moixeres, arbre que dona nom a la muntanya; la seva fusta es feia servir per fer varetes de magia.

El gran prat inclinat que dona a la Cerdanya 

 Vista a l'oest, el Cadí i el Pedraforca

Vista a l'est amb el proper Penyes Altes

 Una moixera florida

I aquí una moixera ja amb fruits

 Un dels grans avets que trobarem

4 - Sant Grau - Cortals d'en Vidal - Fontllebrera
Una sortida molt agradable des de la petita ermita de les afores d'Urús per uns grans boscos de pi negre, el refugi lliure de Cortals d'en Vidal, excel·lent mirador sobre la Cerdanya i passant per la fresca Fontllebrera situada en una reconada verda i acollidora sota els grans espadats rocosos que baixen de la Tossa d'Alp. Bona part de l'itinerari és per pistes.

 El refugi de la Pleta dels Ordiassos (cal demanar la clau a Urús)

 El refugi lliure de Cortals d'en Vidal

 Grans roques limiten el prat de Cortals d'en Vidal

 El recentment instal·lat pont a Fontllebrera

La renovada i fresca font de Fontllebrera

5 - Vall de Fontviva
A la carretera que va de Bourg-Madame cap al coll de Puimorens, just abans d'arribar al poble de Porté surt a la dreta una pista asfaltada que ens porta a una preciosa vall que entre grans cims ens portaria fins el gran embassament de Lanós radera del Carlit (2921 m), cim culminant dels Pirineus orientals.
A la part baixa de la vall hi ha el petit embassament de Passet, amb una zona de tirolines sobre l'aigua; també àrea de pícnic amb servei de bar (no sempre obert). Pujant amunt cosa d'una hora max, s'arriba al petit però molt bonic estany de Fontviva, que té la particularitat que tan l'aigua que entra com la que surt ho fa subterrània. Està situat a mitja alçada en un lloc idíl·lic. La tornada val la pena fer-la baixant per camí dels enginyers entre el bosc, així les vistes son complertes.

La vall encara amb neu, el Passet mig glaçat

 Pujant a l'estany de Fontviva, el bàleg florit groc


L'estany de Fontviva, al fons, els pics de Xemeneies


Fontviva des del camí que porta a Lanós


 Al fons el pic de Fontfreda des de Fontviva




6 - Llac de Malniu
Un dels llocs més coneguts i freqüentats de la Cerdanya, el seu fàcil accés fa que molta gent hi pugi. Des del poble de Meranges, per una bona pista en part asfaltada s'arriba fins el refugi, on cal pagar 3€ d'aparcament; en alguns caps de setmana i a l'estiu a vegades tanquen l'accés 2 Km abans per excés de vehicles.
En menys d'una hora de camí pel bosc, s'arriba al gran llac de Malniu (2250 m), situat a sota del Puigpedròs, cim de 2912 m. El paisatge és mot bonic, les dures tarteres que cauen dels cims contrasten amb l'aigua i les verdes pastures del voltant.
Al tornar, es poden comprar formatges locals molt bons a la formatgeria entre Gírol i Meranges.


El refugi a l'hivern 


On és l'aigua? Llac glaçat


 El llac ja sense glaç


 Al fons, el Cadí


El Puigmal destaca nevat


dimarts, 23 de juny del 2020

Les allaus


Les allaus ens les imaginem sovint com a una pila de neu que baixa muntanya avall i prou, neu sobre neu; no és així, no son sols a les estacions d'esquí i llocs propers, també en molts altres llocs, per sort habitualment poc freqüentats.
Si es produeix en un lloc pelat sense vegetació, quan la neu haurà marxat no en veurem gaires rastres, però quan es produeix en un lloc arbrat, veure com ha quedat allò que abans era un bosc ens ajuda a comprendre la magnitud de la força que en pocs segons ha arrasat aquell indret, centenars de pedres i arbres arrancats i arrossegats muntanya avall.
Un exemple d'això son les tres fotos següents, son de la vall de Fontviva propera al coll de Puimorens, Cerdanya francesa. És un lloc molt visitat inclús per gent poc avesada a la muntanya en que pràcticament cada any se'n produeixen, sobretot a la vessant nord-oest, molt dreta, acostumen a baixar des d'uns 2600 m  d'alçada i s'aturen cap als 1800 m. En previsió d'això, el GR-7 francés passa per la vessant contrària de la vall, que és assolellada.
Val la pena ser prudents i estar al tanto del risc d'allaus abans de fer una sortida hivernal.

Això el 2015 era un bosc espès, pocs pins han sobreviscut


Alguns pins han baixat arrencats uns 800 metres avall

dijous, 26 de març del 2020

Esquí i raquetes hivern 2019/2020

Aquest hivern 2019-2020 ha estat una mica irregular, amb algunes nevades abundoses força espaiades en el temps, seguides de sobtades pujades de temperatura i dies força assolellats. Malgrat això, he pogut gaudir de la neu, algun cop acabada de caure i altres cops, ja una mica dura o primavera.

Raquetes amb família sota el Puigmal
El Puigmal des de l'abandonada estació d'esquí


La Núria i l'Anna

Raquetes a Font Romeu amb el GREC
 Quantitats impressionants de neu recent i humida


Raquetes a Malniu amb la Núria
La carena del Puigpedròs al davant

La Núria i en Joan

Raquetes de Cap de Rec al Clot de l'Orri
Curiós aspecte de la neu cobrint grans roques i mates

Raquetes de Guils a la Feixa amb els enginyers


Aprofitant les restes de la última nevada important

Esquí a Font Romeu
 Molta neu, al fons el Carlit

l'Anna, al fons, el Canigó

Esquí als Angles amb els enginyers
Amb l'Anna, Victòria i Rafael; al fons el Canigó

Esquí a Gran Valira
Coll dels Isards des del Coll Blanc

El circ dels Pessons al davant