Bonica excursió feta amb la colla
francesa de Cerdagne-Rando, perfecte per fer en època hivernal,
entre uns 800 i 1700 m d’alçada i en una vall encarada al sud, ben
assolellada i poc innivada.
Distància:
15 Km; desnivell: 900 m; temps: 7 h aprox.
Sortida
una mica més amunt del típic poblet d’Èvol, en el lloc on
comença el camí que puja a la petita capella de St. Etienne i
seguidament a les runes del castell. El camí segueix pujant dret
amunt primer per bosc amb vegetació típicament mediterrània
d’alzines, i desprès ja sense bosc entre molts matolls,
possiblement conseqüència d’un antic incendi. Passades les runes
del cortal del Rous, va tombant cap a l’esquerra, i en un punt
enlairat amb molta vista trobem a pocs metres sota del camí una
antiga construcció, una gran cabana de pedra seca que val la pena
visitar, el "cortal
Llougna" (cortal Llunyà); està en força
bon estat, disposa de quatre grans estances entre gruixudes arcades
que sostenen el sostre, petites obertures de ventilació i lloc per
fer foc.
Tot
pujant, vam veure una colla d’isards que estaven en un punt on
brollava aigua i que van marxar ràpidament.
Seguint
el camí, poc desprès trobem una ample pista entre bosc de pi
rajolet que ja sense guanyar alçada, ens va endinsant cap el fons de
la vall en direcció nord. Arriba un punt en que una fita assenyala
la drecera que porta directa de baixada al petit refugi de la Molina,
situat en un gran prat al costat del torrent, zona idònia per fer el
pícnic.
La
tornada la vam fer seguint el bonic camí ramader del fons de la
vall, sempre al costat del rierol d’Èvol, que cada cop va portant
més cabal i fent petits saltants. Aquest camí havia de ser molt
important fa anys, hi trobem diverses restes de construccions,
cortals i cabanes, ja enrunades, i son molt visibles els marges de
pedra seca, trams de camí empedrat i també algun pont de pedra.
Destaca la vistosa formació rocosa de les Agulles (o Roc dels Moros)
en un meandre del torrent. En alguns llocs, les tarteres de pedra han
envaït una mica el camí, antigament les aprofitaven per extreure’n
la pedra per fer construccions en els veïns pobles del Rosselló.
Un
cop passat el veïnat de Thuir d’Èvol, en pocs metres tornem a ser
al lloc d’inici, una sortida que he trobat força interessant.
El poble d'Èvol, amb el campanar
Vegetació mediterrània, alzines
Isards
El cortal Llunyà
Prat al refugi de la Molina
Rierol d'Èvol
Les Agulles
Pont Llabeja, de pedra seca
El camí ramader
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada