La meva filla Anna és des de juliol al Canadà per fer immersió lingüística en anglès, i com que es va instal·lar a les Rocalloses, ja vaig tenir excusa per fer allò que en deien els nostres avant-passats, "cruzar el charco", però volant, no pas nedant, eh!
Desprès de parar-me a fer turisme un parell de dies a Mont-real aprofitant l’escala dels vols, altre cop avió fins a Calgary on m’esperava l’Anna per anar cap a Banff on viu actualment, un poble plenament turístic situat entre precioses muntanyes calcàries d’entre 2500 i 2900 m d’alçada, rius, llacs glaçats, cascades, glaceres i tota mena d’animals salvatges: esquirols, cabres salvatges, ants, cérvols, ossos i inclús algun puma. Per sort, com que era a meitat-finals de novembre, ens vam estalviar l’ensurt de trobar-nos amb ossos que n’hi ha bastants, ja hibernaven, allà la gent porta un spray anti-ossos quan va a muntanya, en venen a totes les botigues, súpers inclosos.
Amb tot nevat i glaçat, sols vam poder fer descoberta de llocs turístics per camins preparats a tal fi, en aquells paratges, en qualsevol època de l’any té els seus perills aventurar-se a fer excursionisme per llocs no coneguts, pràcticament no hi ha camins marcats ni mapes detallats, has d’anar en mode explorador-aventura, sense cap mena de cobertura telefònica, ni pobles, benzineres, refugis ni res de res durant centenars de Km, sols natura pura i dura.
Va ser fantàstic veure els estretissims engorjats que allà en diuen canyons de Marble i Johnston, un munt de glaç i fred. També diversos llacs glaçats, el Louise amb força gent fent patinatge, l'Anna inclosa, Bow, Peyto (preciós), Abraham. El poble de Canmore també és atractiu, situat ben a sota d’una serralada que recorda el Cadí. Un dia vam anar a esquiar a Sunshine, alló sí que és neu pols autèntica!, quin plaer!
A destacar els llarguissims trens de mercaderies d'uns 2 Km de llargada que passen per aquest lloc, dues brutals màquines dièsel al davant i una o dues a mig comboi, impressionants! Un altre aspecte que vaig observar és l'absència de guarda-rail a les carreteres, tenen amplies zones lliures als costats vorejades amb filat metàl·lic espès i resistent, allà el perill és la quantitat d'animals salvatges lliures que les podrien envair, sovint hi ha passos inferiors i ponts naturalitzats perquè puguin traspassar els animals.
Un viatge que recordaré sempre, i el fred també!, en aquell lloc poden estar mig any sempre sota zero, i és habitual arribar fins els -28º o inclús menys. A tenir en conte el jet-lag, costa una mica re-habituar el rellotge biològic al horari oficial, son 8 hores de diferència, però val la pena!!.
Alguns dels "habitants" de Banff des del bus urbà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada