Amb el Centre Excursionista Garriguenc vam anar a pujar a aquest parell de cims fronterers que ens separen de la Catalunya Nord, malgrat ser més propers en distància que els de la Cerdanya, els quilòmetres finals de carretera estreta i sinuosa i sobretot els 8 Km de pista de terra en mal estat els fan més llunyans en temps.
La seva ubicació a l'Alta Garrotxa fa que quedin envoltats de petites valls amb profunds barrancs i muntanyes properes totes ben plenes d'espessos boscos, la majoria d'alzines i roures.
La seva alçada els converteix en fantàstics miradors del Pirineu Oriental, des del Bastiments fins el mar passant per l'omnipresent Canigó al nord. La carena que uneix ambdós cims és molt fotogènica, m'ha agradat molt, precisament és aquí on els francesos presumeixen del lloc més meridional del seu país (en realitat és Catalunya ocupada pel tractat dels Pirineus!!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada