dimarts, 22 de juliol del 2025

El Canigó (2785 m) per Marialles

Per tercer cop he pujat a la muntanya mítica dels catalans, bressol de la flama de la llengua catalana, i ho he fet amb 77 anys, no està malament 😊.

Encara que la pujada final ha estat sempre per la xemeneia, m'encanta aquella grimpada, el punt de sortida cada cop ha estat diferent: el primer cop va ser des de Cortalets on havíem dormit pujant per la carena del Barbet, portella de Vallmanya, xemeneia i cim, on m'esperaven la meva esposa i germà que havien pujat per el camí "normal" des de Cortalets, lloc a on vam tornar baixant tranquil·lament.

El segon cop va ser amb dues filles des de Marialles, xemeneia, cim i baixada a dormir al refugi de Cortalets; l'endemà tornada a Marialles per el camí del Barbet.

Aquest cop anàvem 24 companys del centre excursionista garriguenc, i com que ara no deixen passar cotxes per la pista, ho hem hagut de fer des de coll de Jou pujant a dormir dissabte al refugi de Marialles, son 4 Km i 575 m de desnivell afegits. El diumenge, pujada per la vall de Cadí, grimpada per la xemeneia fins el cim i desprès de desgrimpar, desfer el camí cap al refugi per acabar baixant fins a coll de Jou. La tornada es fa cansada per els 15 km de baixada i 1675 m de desnivell negatiu; què hi farem!, les muntanyes cada cop estan més massificades, d'aquí aquestes limitacions.

El dissabte, vam aprofitar que teníem temps de sobres per, abans d'emprendre la pujada al refugi, fer una visita a la propera Torre de Goà (Tour de Goa en francès), torre de vigilància i comunicacions del segle XIII que gaudeix de molt bones vistes sobre les valls circumdants, un lloc on ja hi havia pujat dos cops quan vivia a Puigcerdà.

La Torre de Goa (segle XIII)
Arribant al refugi de Marialles
El Gra de Fajol i Bastiments al fons
El cim a la vista
Vall de Cadí i el Puig dels Tres Vents al davant
Congestió de "trànsit" a la Xemeneia
Jo a mitja grimpada
El grup dels "caminants dels dimecres" al cim
Tot l'equip a la vall contents d'haver fet cim

75è Aplec de Matagalls

El 1950 va fer-se per primer cop i malgrat la dictadura imperant en aquella moments, el primer aplec de Matagalls, la vessant religiosa de l'acte va permetre que dissimuladament hi treies el nas una mica de catalanitat.

Aquest any 2025, concretament el diumenge 13 de juliol, es va celebrar el 75è aniversari de l'aplec amb lògicament més assistència que la dels últims anys, jo vaig anar-hi amb vuit garriguencs més, dos dels quals rebien el reconeixement per 40 i 50 anys de participació en l'aplec; un mèrit que cal aplaudir. Aquest cop, amb un d'ells vàrem anar-hi des de Sant Marçal, del 2008 que no hi pujava per aquest camí, el fet de ser molt ombrívol va ser determinant en l'elecció, per Collformic és molt assolellat i feia molta calor.

A l'acte, a més de la missa a càrrec del bisbe de Vic, seguidament l'emotiu cant del Virolai i el cant dels adeus per finalitzar, es va estrenar i ballar la sardana 'La Creu de Matagalls' composta expressament per aquest aniversari per Enric Ortí, llàstima que va haver de ser emesa mitjançant equip de música, era molt complicat fer-hi pujar la cobla.

Sigui quina sigui l'excusa, juntament amb Tagamanent, pujar a Matagalls sempre és anar a uns dels cims mítics de la família Garriga; la història familiar perdura.

L'espessa fageda de pujada des de Sant Marçal

El monumental faig gros

El bisbe amb part dels homenatjats

La colla de garriguencs

La ballada d'estrena de la sardana

dijous, 19 de juny del 2025

Tosseta de l'Esquella (2869 m)

 Amb el Centre Excursionista Garriguenc vam anar a pujar aquest cim fronterer situat a la carena entre les portelles de Meranges i d'Engorgs. És curiós que havent viscut cinc anys a la Cerdanya i haver pujat diversos cops a cims tan propers com el Puigpedrós o el Bony del Manyer i passat les dues portelles, aquest cim l'hagués oblidat del tot; sempre s'és a temps de rectificar.

Comencem a caminar des del pla de Campllong a sobre de Meranges desprès del desplaçament des de La Garriga, això de llevar-se a les 5 del matí per marxar a les 6 és una mica dur. Pujada forta però agradable seguint el riu Duran amb els seus saltants d'aigua, quan més amunt comença a obrir-se la vall i convertir-se en el circ lacustre d'Engorgs, el bosc desapareix i caminant entre les pastures d'alçada pugem fins arribar a la Portella de Meranges on comencem a gaudir d'excel·lents vistes sobre la vall de Campcardós i molts cims pirinencs.

A partir d'aquí, comencen els pedregars habituals que ens fan posar atenció al caminar, anem a cercar la carena però descartem pujar al pic d'Engorgs Oriental per anar directament al Occidental i desprès acabar pujant al nostre objectiu, la Tosseta de l'Esquella, que en alguns mapes anomenen Pic de Calm Colomer. Des de la carena les vistes cap al fons de la vall de Campcardós son impressionants, profundes canals que fan por sols de treure-hi el nas, des del fons d'aquesta vall no recordo que semblessin tan dretes, també moltes congestes encara presents. Distingeixo perfectament la Portella Blanca d'Andorra, vèrtex fronterer des tres estats: Catalunya, França i Andorra.

Malgrat que el camí previst va a enllaçar amb el GR11 a la Portella d'Engorgs, com que encara hi resta una congesta molt vertical que pot ser perillosa, fem drecera i baixem segurs pel dret cap els estanys Aparellats on dinem.

La resta del camí ja tot és baixada, anem a retrobar el de pujada i un xic cansats l'anem desfent fins arribar altre cop al Prat de Campllonc i als nostres cotxes; canvi de calçat i apa, carretera cap a casa a descansar. Han estat 17 Km i quasi 1300 m de desnivell positiu, un dia complert en el que hem pres un bon bany de sol i del que he gaudit molt.

Saltant al riu Duran
Camí de la Portella de Meranges
L'objectiu al fons
La llarga cresta
Vista cap els pics de Fontnegra
La Tosseta de l'Esquella ens espera
El grup de garriguencs al cim
Una de les nombroses canals de la cara nord
Al davant, la Portella d'Engorgs amb la congesta de neu glaçada
Un dels estanys Aparellats
El bàlec ben florit

dimecres, 18 de juny del 2025

Balandrau (2585m) i Puig Cerverís (2208m)

 Amb companys/es de l'Agrupació Excursionista de Granollers vam anar a pujar aquests dos cims que es despengen cap el sud des de la serralada pirinenca vorejant el riu Ter.

Malgrat que siguin d'aspecte inofensiu i fàcils de pujar inclús per persones no gaire avesades a l'alta muntanya, al estar en una zona propera a l'Empordà on el vent de tramuntana sovint bufa fort, el temps pot canviar de forma sobtada i tornar-se molt perillós sobretot a l'hivern com va passar a la tragèdia del Balandrau del 30 de desembre del 2000 en que 9 excursionistes van morir en aquella zona colgats per la neu que arrossegava un inesperat i fort torb de més de 100 Km/h.

Sempre que hi pujo o el veig tot passant per la vall direcció Setcases, malgrat haver passat 24 anys no puc oblidar pensar en aquells fets que em van afectar profundament, inclús avui m'ha costat molt redactar aquest text.

La nostra sortida va ser des del lloc habitual, el collet de la Gralla, pujada per el torrent de Fontlletera, coll i cim dels Trespics, Balandrau, carena de la Canya, Puig Cerverís i baixada fent biaix fins trobar la pista i més enllà els cotxes. El dia va ser amb sol i el típic ruixat de tarda quan ja érem als cotxes camí de casa; per mi el millor va ser la bona companyia. 

El Balandrau a l'esquerra, Trespics al mig
Bastiments al fons, a sota Coma de Vaca
El Puigmal nevat al fons, a sota les gorges del Fresser
Al cim
El Torreneules al davant, amagada al darrere la vall de Núria
Baixant cap el Cerverís
El Taga a la dreta

dimarts, 17 de juny del 2025

Travessa Castell de l'Areny - la Nou de Berguedà

 Excursió que vaig preparar i guiar per el Grup de Muntanya d'Enginyers en el massiu del Catllaràs, una zona que particularment m'encanta per la varietat de paisatges i de frondosos boscos que té. Com és habitual en aquestes travesses, anem amb autocar que ens deixa i recull a l'inici i final del trajecte.

Des del petit poble de Castell de l'Areny, una pujada inicial per un camí amb barana ens porta cap a Coll Jovell, on un tossut propietari, malgrat que ho té prohibit i les moltes denúncies, intenta impedir inclús amb doble filat elèctric el pas per aquest camí ancestral que comunica el poble amb Sant Romà de la Clusa; cal passar com bonament es pot apartant els fils procurant no picar-nos. Seguidament, a l'esquerra comença la pujada per sota del Cingle dels Estorts per dins d'un bonic bosc amb molt roures que ens farà suar un xic. Al final de la pujada, arribarem a les Pilones, ara un fantàstic mirador sobre la vall i cap el Sobrepuny però que antigament era la base d'un transportador aeri de troncs que va quedar abandonat. A partir d'aquí, un tranquil camí bastant planer ens porta tot travessant una frondosa i fresca fageda cap al preciós llogaret de Sant Romà de la Clusa amb ermita del segle XII i un refugi guardat que pot facilitar la clau de l'ermita. El refugi té al costat una gran pallissa on abans es guardava l'herba per els animals.

Seguidament, pujada al mirador de la Clusa, tornada al camí inferior i passant per la masia del Rossinyol de Dalt, també amb una gran pallissa i un galliner, continuem fins el coll de la Plana on comença la baixada cap a les espectaculars roques de les Agudes on hi havia uns escaladors fent el que els agrada. Més avall, trobem les antigues mines de carbó de les Agudes i de l'Ínsula, que segons diu un panell explicatiu, estaven connectades interiorment. Al final, arribem a la font de cal Patzi i en un no res, remuntem fins el tranquil poble de la Nou de Berguedà.

Opcionalment es pot pujar al proper mirador de la Nou (recomanable), nosaltres vam baixar fins el Santuari de Lurdes de la Nou on ens esperava l'autocar no sense abans fer una visita a l'església.

És una excursió que feia anys que tenia "in mente" de fer, estic enamorat d'aquells paisatges, boscos molt diversos, roques que destaquen entre els arbres, flors, aigua per tot arreu, VIDA!!

Castell de l'Areny

La profunda vall de l'Areny
Les Pilones
Refugi de la Clusa
Mirador de la Clusa
Vista cap el Sobrepuny i coll de la Plana
Rossinyol de Dalt
Un galliner !!, ara ja no se'n veuen, llàstima
Roques de les Agudes
Mina de les Agudes
Mina de l'Ínsula
El campanar del Santuari de Lurdes emergint entre els arbres
Font de cal Patzi
La Nou de Berguedà des del mirador

dimarts, 3 de juny del 2025

Comanegra (1557m) i Puig de les Bruixes (1391m)

 Amb el Centre Excursionista Garriguenc vam anar a pujar a aquest parell de cims fronterers que ens separen de la Catalunya Nord, malgrat ser més propers en distància que els de la Cerdanya, els quilòmetres finals de carretera estreta i sinuosa i sobretot els 8 Km de pista de terra en mal estat els fan més llunyans en temps.

La seva ubicació a l'Alta Garrotxa fa que quedin envoltats de petites valls amb profunds barrancs i muntanyes properes totes ben plenes d'espessos boscos, la majoria d'alzines i roures.

La seva alçada els converteix en fantàstics miradors del Pirineu Oriental, des del Bastiments fins el mar passant per l'omnipresent Canigó al nord. La carena que uneix ambdós cims és molt fotogènica, m'ha agradat molt, precisament és aquí on els francesos presumeixen del lloc més meridional del seu país (en realitat és Catalunya ocupada pel tractat dels Pirineus!!).

Les basses de Monars (lloc de sortida-arribada)

El Comanegra

La bonica carena que porta fins el Puig de les Bruixes

Ai si surten les bruixes !! 😆

Al fons, Coma de l'Orri, Bastiments i cims propers sobre Vallter

El Canigó estimat

El Puig Bassegoda desafiant

Els francesos presumint del que no és seu