Per tercer cop he pujat a la muntanya mítica dels catalans, bressol de la flama de la llengua catalana, i ho he fet amb 77 anys, no està malament 😊.
Encara que la pujada final ha estat sempre per la xemeneia, m'encanta aquella grimpada, el punt de sortida cada cop ha estat diferent: el primer cop va ser des de Cortalets on havíem dormit pujant per la carena del Barbet, portella de Vallmanya, xemeneia i cim, on m'esperaven la meva esposa i germà que havien pujat per el camí "normal" des de Cortalets, lloc a on vam tornar baixant tranquil·lament.
El segon cop va ser amb dues filles des de Marialles, xemeneia, cim i baixada a dormir al refugi de Cortalets; l'endemà tornada a Marialles per el camí del Barbet.
Aquest cop anàvem 24 companys del centre excursionista garriguenc, i com que ara no deixen passar cotxes per la pista, ho hem hagut de fer des de coll de Jou pujant a dormir dissabte al refugi de Marialles, son 4 Km i 575 m de desnivell afegits. El diumenge, pujada per la vall de Cadí, grimpada per la xemeneia fins el cim i desprès de desgrimpar, desfer el camí cap al refugi per acabar baixant fins a coll de Jou. La tornada es fa cansada per els 15 km de baixada i 1675 m de desnivell negatiu; què hi farem!, les muntanyes cada cop estan més massificades, d'aquí aquestes limitacions.
El dissabte, vam aprofitar que teníem temps de sobres per, abans d'emprendre la pujada al refugi, fer una visita a la propera Torre de Goà (Tour de Goa en francès), torre de vigilància i comunicacions del segle XIII que gaudeix de molt bones vistes sobre les valls circumdants, un lloc on ja hi havia pujat dos cops quan vivia a Puigcerdà.
