En Jaume i les muntanyes: L'Aneto (3404m) amb el GREC

Una colla de socis del GREC, Centre Excursionista Cerdanya, tenien previst anar a fer l'Aneto el passat 18 de juny del 2016, però el mal temps va fer aplaçar la sortida al 10 de setembre. Com que hi havia hagut baixes per incompatibilitat de dates, en van convèncer per cobrir-ne una, som únicament 12.

Ens vam anar trobant a l'hotel de Llanos del Hospital al vespre de divendres per sopar i dormir. Aquest hotel ja el coneixia de l'any passat quan hi vam estar amb el grup d'enginyers per fer el Salvaguardia.

A 2/4 de 4 gran matinada, esmorzem i agafem el bus de les 5 del matí que ens porta fins la Besurta, i a 2/4 de 6 ja comencem a caminar amb els guies, l'Óscar i dos companys seus, que ja ens han avisat que tal com està el camí en aquesta época de l'any, a 2/4 de dues del migdia és l'hora màxima per fer cim, si no hi som hem de fer igualment mitja volta. A 1/4 de 7 ja passem pel refugi de la Renclusa i continuem amunt pujant pedres i més pedres cada cop més grans, i com que al setembre ja no queda neu, ens les hem de menjar amb patates, vull dir que la progressió és mes dificultosa que si la neu les tapa. Passem prop de la carena del Portillón perquè sembla que està millor que per més abaix. La Marisa comença a anar justa de forces i això aconsella que faci la volta; en Jordi també s'hi apunta i amb un dels guies poc a poc aniran pujant fins el Portillón superior i baixant cap Aigualluts. La resta seguim amunt, passat el Portillón baixem a trobar la pedregosa pendent que porta cap al que queda de glacera, que fa pena de veure. Grampons, cura a no ensopegar i anar fent cap amunt, pugem ben a sota del pic de Corones perquè allà sembla que el glaç està millor i costa menys d'avançar. Baixem una mica fins el coll de Corones i ja veiem que no farem cim, anem tard. Un tros més amunt jo decideixo quedar-me perquè no tinc la panxa gaire be i en aquell lloc hi ha "raconets" per amagar-se, la resta continuen una mica més fins que s'acaba la glacera, sols faltava pujar la cresta i passar el Mahoma, però no hi ha temps, foto, mitja volta i avall. Em recullen i anem baixant recte avall per la descomposta i dura glacera amb dificultat pel perill de caure, això cansa molt les cames, no és igual que si hi hagués neu. Quan passem el petit llac del Salterillo el camí millora, uff!!, ja comencem a trepitjar herba, arribem a Aigualluts, passem el riu i en poca estona som a la parada del bus, total 14h de marxa i uns 1500m de desnivell. Ens quedem a passar la nit a l'hotel i el diumenge dia 11 tornem tots cap a casa.

Malgrat no haver fet cim per poc, ha estat una bona experiència, el grup s'ha portat molt be. Malgrat que sigui el més alt del Pirineu, com que no és un cim pel que tingui especial predilecció, no m'he traumatitzat per no arribar-hi, segurament intentaré fer el Perdut abans que tornar a l'Aneto.