En Jaume i les muntanyes: Gorges de Carançà

Les Gorges de Carançà son espectaculars, el camí amb les passeres per salvar el profund tall és una bona obra d'enginyeria. Comparant-les amb l'impressionant Congost de Montrebei, si aquest el va fer l'Arcangel Sant Gabriel amb un precís i recte cop d'espasa, el de Carançà el deuria fer el diable una nit que tornava de gresca i begut, molt estret i recargolat.

L'entrada des de l'aparcament sota el pont del tren groc per un petit túnel excavat a la roca ja et dona idea de com anirà el camí, tota una declaració d'intencions. Vaig triar pujar pel camí del marge esquerra, que per salvar les verticals parets s'enfila primer amunt per desprès baixar a retrobar l'aigua i començar el joc de les passeres, escales i ponts. Desprès de un bon tip de passar-ne, arriba un lloc on ja es pot tornar per l'altre riba, "La Cornisa", aeri camí planer tallat a la paret que segueix el túnel de conducció d'aigua per la central hidroelèctrica fins sortir a la vall del Tet i baixar ben dret directe a l'aparcament. A meitat hi ha una variant que torna a baixar al riu per sortir per on hem entrat.

Jo vaig allargar l'excursió seguint amunt fins el refugi de Ras de Carançà, on la vall ja s'ha obert i es comencen a veure els primers cims que envolten el circ lacustre, son 1100m de desnivell des de l'inici; per arribar a la carena fronterera (2800m) amb la vall de Núria encara en falten 1000 més, és una vall molt llarga i profunda. La tornada la vaig fer per la Cornisa i així veure els dos costats de les gorges.

Val a dir que convindria afegir alguna senyalització a les desviacions dels camins, ja que encara que sigui un camí d'alta muntanya no gaire fàcil, hi va molta gent a fer turisme amb poc sentit de l'orientació i és molt fàcil equivocar-se i caminar en va una bona estona.