Des
que visc a Puigcerdà, al tornar amunt per la C16, en apropar-me a
Berga sempre em fixava en un cim molt punxegut que surt per sobre les
muntanyes del Santuari de N. Sra. de Queralt. Desprès de conèixer
el seu nom, el Cogulló d’Estela, i cercar-ne itineraris per
pujar-hi, al final l’he conquerit, però també un altre que li fa
companyia, el Roc d’Auró.
S’ha
d’anar per la carretera direcció Rasos de Peguera i, a Espinalbet,
agafar una pista asfaltada que porta fins el Santuari de N. Sra. de
Corbera (1418m), on comença l’excursió. També es pot pujar des
del mateix nucli d’Espinalbet (1250m) pujant primer pel GR-107 i
desprès pel PR C-73 fins el Santuari.
El
camí és molt frondós i bonic, però també costerut, no dona gaire
temps a recuperar aire, passa per Can Deu, la font de la Curta, i
entre bosc i algunes clarianes molt verdes, seguint les nombroses
fites he arribat al Coll d’Estela, amb font i rètol inclòs.
D’aquí al cim queda molt poc camí, però no pas fàcil: segueixo
el tancat del bestiar, al cap de poc el camí comença a tenir
graons, més endavant cal pujar unes roques amb l’ajuda d’un
cable (deixo abans els bastons per recuperar-los a la baixada),
desprès per dins d’una estreta esquerda molt dreta, llavors el
camí comença a ser un xic aeri i cal posar atenció a no ensopegar,
i en quatre passes més arribo al cim (1862m), on gaudeixo d’unes
fantàstiques vistes sobre mitja Catalunya; realment valia la pena
pujar-hi, m’ha agradat molt.
Un
cop desfet el camí i tornat al Coll d’Estela, he seguit recte cap
a sota del Roc d’Auró seguint els rètols i fites; aquest cim
rocós també té un punt amb ajuda per pujar, una cadena, realment
prescindible, no té gaire complicació arribar a dalt (1940m). Aquí
la vista també es magnífica, tenint al davant mateix el cim que
abans he pujat.
Torno
enredera fins trobar el camí que fent una curta volta, em porta a la
veïna Torreta dels Enginyers (1985m), punt culminant d’aquesta
excursió, on hi ha unes antenes i repetidors, i des d’on es veu a
sota tot l’itinerari que he fet.
La
tornada l’he fet pel Coll dels Rasets, coll de Tagast i baixant pel
PR C-73 que a mig camí enllaça amb el de pujada.
Les
muntanyes del Berguedà son maquíssimes, sempre amb vistes
espectaculars. És un terreny molt trencat, amb grans desnivells,
crestes, cingleres, cims, boscos frondosos i verds prats, surgències
d’aigua, bolets, petjades de dinosaures, etc; què més es pot
demanar?
Els cims des del Santuari de N. Sra. de Corbera
El Cogulló d'Estela
La dreta i estreta esquerda
El cim del Cogulló
Roc d'Auró
Cadena
El Cogulló des de l'Auró; al fons el Bages, Montserrat, La Mola, etc.
Coll de Tagast; al fons, Tossa d'Alp, Puigllançada i Puigmal (amb neu)
Embassament de la Baells i serra de Picancel; Berga i el Santuari a sota
El Port del Compte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada