Uns socis de l’Agrupació
Excursionista de Granollers havien programat venir a pujar al Carlit
l’últim diumenge d’octubre d’enguany, i com que potser era
l’última ocasió per pujar-hi aquest any abans no caiguessin les
primeres nevades importants, vaig afegir-me al grup, del que jo sols
coneixia a la Sandra, amb el pas dels anys uns marxen i altres de
nous entren.
Vam començar a pujar amb no massa
fred i un dia sense cap núvol ni vent, i a diferència de l’estiu
en que està a petar de gent, amb poca companyia. La setmana anterior
havia nevat una mica a la part alta, neu que ja havia desaparegut a
les cares assolellades, però no a la del camí normal que s’havia
convertit en glaç i representava un cert perill. Desprès del petit
estany superior, vam decidir esquivar el glaç i pujar per la cresta
que mira a l’est i que estava ben seca, una fàcil grimpada una
mica llarga però sense problemes.
Al cim, bones vistes, una estona
reconeixent els cims i molts llacs que ens envoltaven, i altre cop
cap avall pel mateix camí on havíem pujat.
Una excursió amb uns companys joves i
forts que van fer-me rejovenir amb el seu bon tarannà, i un èxit
per la Sandra que retornava a fer alta muntanya desprès de bastant
temps allunyada d’ella.
L'estany de Viver, una mica glaçat
Comença la pujada forta
Abaix, uns quants dels molts estanys que hi ha a les Bulloses
Pujada final des de l'estanyol superior
Coll dels andorrans i carena cap al Coll Roig
La Sandra en ple esforç
La cresta de pujada
Coll Roig al davant
L'estany de Lanós
Al cim
Abaix amb el Peric al fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada