Amb
la quantitat de neu caiguda a la Cerdanya en diversos episodis
aquest començament d'any 2018, calia aprofitar-ho, i és el que he
fet. El
passat dia 5 de febrer, amb 42 cm de neu acabats de caure al carrer,
vaig estar temptat de posar-me les raquetes per anar a fer unes
gestions pel poble, i em penedeixo de no haver-ho fet, les llevaneus
tot just es posaven a treballar i caminar pel poble no era fàcil.
COSTES DE L'HUGUET
El
14 de gener, ningú, apart de mi, s’havia inscrit a una raquetada
amb el GREC, però jo no vaig abandonar i vaig gaudir de molta
neu a la
zona de les Costes de l’Huguet, entre les pistes de l’Alabau de
la Molina i el Coll de la Creueta. M’enfonsava molt amb la neu
acabada de caure, però valia la pena anar-hi, feia goig veure els
arbres carregats
de neu.
Al fons, el coll de la Creueta
Al fons, vall de Puimorens,el Carlit i els Perics
TURÓ DEL GINEBRAR
El
27 de gener, amb les meves filles Anna i Marta vam anar a pujat el
turó del Ginebrar, davant de les pistes de l’Alabau, aquest cop
amb un sol radiant i magnífiques vistes als quatre vents. Curiós
el que fa el vent amb la neu a la carena, una mena de petites dunes amb
formes força rares; observant
be, vaig descobrir el motiu del perquè es fan.
A l'esquerra, pistes de la Molina i la Tossa d'Alp
El vent amb les pedres de la carena crea turbulències que fan formes rares a la neu
La Marta, jo i l'Anna prenent el bon sol
ESTANY DE MALNIU
El
31 de gener, vaig anar tot sol del refugi de Malniu fins l’estany
del mateix nom, allà hi havia passat gent i el camí era força
traçat i la neu més assentada; també un matí ben assolellat
i agradable.
Un gruix de neu fantàstic
L'estany de Malniu preparat per jugar-hi a hoquei-gel
Al fons, el Puigmal
PALAU DE CERDANYA
L’11
de febrer, amb les filles Carme, Núria i el
seu marit
Joan, malgrat un dia gris, vam aprofitar una finestra de temps més
estable per anar a Palau de Cerdanya i pujar pel torrent de l’Aragó
fins prop del mas Tartas, naturalment amb molta neu.
Anem de passeig . . .
La Cerdanya mig emboirada i blanca de dalt a baix
CAP DE REC - SERRA DELS GALLS - PRAT DE LA RIBA
El 24 de febrer, el Grup de
Muntanya dels Enginyers Industrials van venir a la Cerdanya a fer
l’habitual sortida amb raquetes de cada any; naturalment vaig
anar-hi, aquest cop ben acompanyat per dues de les filles, l’Anna i
la Marta, el meu germà Francesc i cosí Jordi. Vam ser 28 animosos
caminants/es que vam anar des de Cap de Rec (1950m), passant per la
cabana dels caçadors, serra dels Galls, on alguns afortunats
companys van poder veure un gall fer, i prat Castilló fins dalt del
prat de la Riba a 2350m d’alçada, des d’on es gaudeix d’unes
molt bones vistes sobre la vall de la Llosa, de la Muga, el Cadí i
bona part de la Cerdanya. Molta neu, bon temps i bona companyia
durant els 12,5 Km de recorregut i 400m de desnivell.
Per la cabana dels caçadors
Quin gruix de neu sobre el torrent !!
El pic de la Muga just al davant
La Portella Blanca d'Andorra al mig i Pics de Fontnegra al fons
Amb les filles
GUILS DE CERDANYA
El
dijous 12 d'abril, cinc integrants del grup de muntanya d'enginyers,
vam decidir aprofitar la gran quantitat de neu caiguda per fer una
última sortida amb raquetes. Vam intentar anar de l'estació de fons
de Guils fins el refugi de la Feixa pel GR11 i tornar seguint en part
la pista de fons. He dit "intentar", perquè el gruix de
neu verge acabada de caure oscil·lava entre els 40 i 50 cm, en
alguns llocs encara mes, i això feia la progressió molt lenta i
pesada, ja que ens enfonsàvem més d'un pam malgrat les raquetes. A
meitat del recorregut, en un lloc amb grans vistes sobre la Cerdanya,
vam decidir que ja n'hi havia prou de cansar-nos obrint traça i
tornar pel mateix lloc on havíem pujat. Malgrat no haver aconseguit
el nostre objectiu, gran satisfacció per haver gaudit d'aquells
llocs tan blancs i que ningú havia trepitjat encara. Vam aprofitar
que el bar de l'estació de Guils encara era obert per dinar-hi
tranquil·lament assentats (desprès de treure la neu de taules i
cadires, clar) tot prenent el sol.
Ara,
a guardar raquetes fins la propera temporada, a veure si és tan bona
com aquesta del 2018.
Muntanyes de neu verge per trepitjar
La Cerdanya a sota
Els arbres carregats de neu a tope
Fem cara de contents
La terrassa de l'estació de Guils (a 1900m)
