Tuc de Ratera (2863m)

Desprès de descansar un dia per refer-nos de la volta per les valls de Gerber i Cabanes del divendres, avui diumenge tocava pujar al Tuc de Ratera, que sense ser cap cim emblemàtic ni difícil, a mi sempre m’havia captivat.
Avui ens acompanya la Magda, esposa d’en Josep Mª, i des de Sant Maurici anem pujant seguint el GR11 que va pel fons de la vall fins el Port de Ratera. En aquest lloc que li agrada molt, ens esperarà la Magda gaudint d’una estona de relax, mentrestant nosaltres dos pugem decidits cap el cim, que des d’abaix sembla molt fàcil i poc dret i en canvi fa una bona pendent, la vista enganya. En 3/4 d’hora som dalt, fa vent, cosa que fa que no triguem gaire a baixar altre cop al port, això si, desprès de contemplar l’impresionant quantitat de llacs que s’albiren des d’aquesta atalaia i tots elc cims i valls que l’envolten. Un cop tots tres junts, desfem el camí fins el punt de sortida i tornem desprès a Espot.

Aquesta sortida ha estat menys dura que l’anterior, però per mi, pujar al Ratera era una fita pendent que he pogut aconseguir, i ben acompanyat.

Típica foto de l'Estany de Ratera

Estany del Port i pic de Ratera

Punta Estasen des del Port de Ratera

El camí des de Sant Maurici

 Llacs de Saboredo

Llacs del circ de Colomers, en 1r terme, l'Obago

 El Gran Tuc de Colomers i llacs superiors

Dalt del cim