dimarts, 3 de juny del 2025

Comanegra (1557m) i Puig de les Bruixes (1391m)

 Amb el Centre Excursionista Garriguenc vam anar a pujar a aquest parell de cims fronterers que ens separen de la Catalunya Nord, malgrat ser més propers en distància que els de la Cerdanya, els quilòmetres finals de carretera estreta i sinuosa i sobretot els 8 Km de pista de terra en mal estat els fan més llunyans en temps.

La seva ubicació a l'Alta Garrotxa fa que quedin envoltats de petites valls amb profunds barrancs i muntanyes properes totes ben plenes d'espessos boscos, la majoria d'alzines i roures.

La seva alçada els converteix en fantàstics miradors del Pirineu Oriental, des del Bastiments fins el mar passant per l'omnipresent Canigó al nord. La carena que uneix ambdós cims és molt fotogènica, m'ha agradat molt, precisament és aquí on els francesos presumeixen del lloc més meridional del seu país (en realitat és Catalunya ocupada pel tractat dels Pirineus!!).

Les basses de Monars (lloc de sortida-arribada)

El Comanegra

La bonica carena que porta fins el Puig de les Bruixes

Ai si surten les bruixes !! 😆

Al fons, Coma de l'Orri, Bastiments i cims propers sobre Vallter

El Canigó estimat

El Puig Bassegoda desafiant

Els francesos presumint del que no és seu

Mola de Colldejou (922 m)

 Per segon cop, he pujat a aquest cim, baixet però eixerit, amb excel·lents vistes sobre el Priorat, Baix Camp i Ribera d'Ebre. El primer cop va ser a la tardor del 2007 amb el Grup de Muntanya d'Enginyers des de la Torre de Fontaubella amb divertida grimpada per la canal Fosca, baixada incòmoda i relliscosa per Coll Roig i tornada passant per el parc eòlic del Trucafort (serra de l'Argentera).

El segon cop ha estat al maig del 2025 amb el Centre Excursionista Garriguenc sortint de Colldejou, pujada per Coll Roig i tornada baixant pel coll del Guix fins arribar altre cop a Colldejou. A destacar la magnífica vista de la serra de Llaberia que queda just al costat Sud amb el seu radar meteorològic situat a la Miranda de Llaberia.

Son dues muntanyes molt atractives però menys conegudes que les del nord de Catalunya, és una llàstima que la gent no les conegui, però és recomanable anar-hi en època de fred, a ple estiu podem quedar "torrats".

La cara que dona al Priorat amb la dreta canal

La canal Fosca

El 2007 hi havia aquest ramat de cabres, ara ja no

Tram incòmode baixant per Coll Roig

El 2025 pujada per Coll Roig

La torre que culmina el cim

La serra de Llaberia enfront

Els garriguencs animats al cim

dimarts, 20 de maig del 2025

Cingles de Vilanova de Sau

 Els cingles que hi ha a sobre de Vilanova de Sau els he trepitjat un munt de vegades, és un lloc que m'encanta passar-hi tan resseguint el GR-2 de Rupit a Sant Julià de Vilatorta o fent circulars com les següents:

- Sant Julià de Vilatorta, Castell de Sant Llorenç del Munt, turó de la Mina, Salt de la Minyona i tornada baixant per la pista fins creuar la carretera, passar per les masies de Masdencoll i Puigcastellet fins altre cop St. Julià de Vilatorta.

- Vilanova de Sau, pista per zona esportiva, coll Sameda, turó de la Mina, Salt de la Minyona, els Munts, Puig del Far i baixada altre cop a Vilanova per la Vileta, la Pendissa i l'església de Santa Maria. Al començar a baixar del Puig del Far, es pot allargar la caminada fins la Roca del Migdia.

Les excepcionals vistes sobre la vall de Vilanova de Sau i l'embassament de Sau, els cingles de Tavertet, la gran massa boscosa de les Guilleries i la cara nord del Montseny amb el Matagalls al front fan que aquests itineraris siguin molt plaents, sobretot el fantàstic mirador del Salt de la Minyona i també el Puig del Far.

Un altre punt molt interessant és el castell de Sant Llorenç del Munt situat sobre un cingle, en els segles XIII-XIV i posteriors havia passat a ser monestir Agustinià i ha estat font d'inspiració de tres novel·les de l'escriptora Maria Dolors Farrés. Per poder veure'l cal concertar visita prèvia, actualment està totalment restaurat, equipat i és residència privada.

Mirador del Salt de la Minyona (dalt i baix)


Castell Bernat

Embassament de Sau i cingles de Tavertet

Roca Falconera

Roques del Puig del Far

Puig del Far i Roca del Migdia des de l'església de Vilanova

Castell de Sant Llorenç del Munt



diumenge, 8 de desembre del 2024

Patagònia-1/6 Pròleg

 Viatge realitzat amb BlackPepper (abans Terres Llunyanes) de 23 dies de duració des de la sortida de Barcelona fins tornar a casa, grup de 9 persones que no ens coneixíem amb diferents graus d'experiència en muntanya i edats també molt diverses però tots/es ben preparats per fer el fantàstic recorregut per terres argentines. A diferència d'altres ofertes, aquesta tenia un bon equilibri entre trekkings +/- durs intercalats amb caminades mes tranquiles i visites turístiques, això facilitava la recuperació física, una molt bona solució per poder gaudir-ne a plaer com va ser, perfecte.
El guia (Ale) va recollir-nos a Buenos Aires i ja no ens va deixar fins ser altre cop allà a l'avió de tornada, és un guia excel·lent i molt bona persona 👏.
A més de les excursions relatades en les 5 entrades següents del blog, vam fer-ne vàries d'intercalades més tranquiles que no descric perquè no les etiqueto com excursions a muntanya que és l'esperit del meu blog, però que son llocs força interessants i bonics, serien aquestes:
- Piedra Parada i cañón de las Buitreras, espectacular!!
- Cueva de las Manos, interessant
- P.N. de los Glaciares, glacera Perito Moreno, què he de dir!!
- P.N. de los Glaciares, navegació llac Argentina i glacera Spegazzini
- Llac i mirador de la glacera Grey
- Puerto Natales, bonic
- Reserva del pingüí Rey, curiosos animals
- Buenos Aires, tour turístic, ciutat molt cosmopolita i europea
- I també de passada obligada per l'itinerari de 3400 Km que vam seguir per carreteres en no gaire bon estat o de rípio (terra i grava), les grans extensions estepàries de la Patagònia seca que tenen un encant especial: els animals (guanaco, nyandú, còndor, àliga, carancho, guineu, puma, flamencs, caiquen, pica-soques, etc), les 'estáncias' (masies, alguna amb fets de memòria històrica), paradors (benzina, quelcom per menjar i WC) estratègicament situats en llocs solitaris inhòspits, etc, centenars de quilòmetres absolutament desèrtics sense ningú excepte algún 'gaucho' a cavall revisant els milers de Km de filats per guardar les poques ovelles o vaques que hi ha, actualment ha baixat molt la ramaderia, abans la llana merina era el seu principal negoci, les fibres sintètiques l'han matat.
Si comparem Argentina amb el nostre país, Catalunya és un gra de sorra en un desert, les distàncies es conten per centenars o milers de Km, els nostres llacs son 'charquitos' comparats amb els seus de fins a 80 Km de llargada, tot és multiplicat per molt, inclús el diner, terriblement devaluat (1€ son aprox 1100 pesos) 

Les planures estepàries

La famosa ruta 40 per la que farem 3400 Km



Cañón de las Buitreras

Piedra Parada (270 m d'alt)

Cañón i Cueva de las Manos

El Perito Moreno, glaçons per fer el vermut! 😃

Els pingüins Rey

dissabte, 7 de desembre del 2024

Patagònia-2/6, St. Carlos de Bariloche i Refugi Frey

 A la petita ciutat turística de Sant Carlos de Bariloche situada a la riba del gran llac 'Nahuel Huapi' va començar la nostra aventura patagònica, hi vam arribar amb avió des de Buenos Aires en un vol interior de 3,5 h. Al dia següent, mentre la majoria del grup anava a fer el ràfting programat, la Victòria i jo vam preferir fer un tour turístic amb bus per el recorregut dels 7 llacs en un dia emboirat i amb plugims, què hi farem. En aquella zona, tots els vorals de les carreteres estan plens de ginesta ben florida ja que allà és primavera, és una planta forània portada per catalans que hi anaven a fer fortuna, (fortuna?). Els bonics pobles de Villa Angostura i San Martin de los Andes son totalment turístics i envoltats de muntanyes i boscos, on també hi ha moltes mates de canya americana, molt similar al bambú però més petita.
L'endemà tocava el primer repte muntanyenc, en el Parc Nacional 'Nahuel Huapi', pujar a dormir al refugi Frey situat al costat de la llacuna Toncek a 1767 m d'alçada sota l'antic volçà 'Cerro Tronador' de 3400 m en un lloc preciós i envoltat d'agulles de pedra espectaculars. La pujada era d'uns 800 m de desnivell i 10 Km de distància seguint la vall del riu Negro. A partir de la curiosa i minúscula cabana Petricek, ens va començar a nevar cada cop més fins arribar al refugi Frey sota una intensa nevada. Tota la tarda i nit va seguir nevant amb un fortíssim vent, però a dins del refugi vam gaudir de bon rotllo tot escoltant els guies cantant amb la guitarra cançons patagòniques.
L'endemà al matí, baixada pel mateix camí que la pujada ara amb sol però molt fred i dos pams de neu fins ben entrats al bosc.
Un cop retornats al minibus, tocava fer 360 Km de carretera i trams de ripio (terra i grava) fins Gualjaina on vam sopar un fantàstic 'asado'. En aquest lloc dormírem dos dies per fer recorreguts menys muntanyencs però també interessants i bonics.

San Carlos de Bariloche

I el llac 'Nahuel Huapi'




A San Martin de los Andes
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Caminada al refugi Frey



El bosc amb els arbres autòctons 'Lenga'

La cabana Petricek



El fort vent

Llacuna glaçada Toncek i agulles de roca fantàstiques

A punt per marxar avall