En Jaume i les muntanyes: Patagònia-2/6, St. Carlos de Bariloche i Refugi Frey

A la petita ciutat turística de Sant Carlos de Bariloche situada a la riba del gran llac 'Nahuel Huapi' va començar la nostra aventura patagònica, hi vam arribar amb avió des de Buenos Aires en un vol interior de 3,5 h. Al dia següent, mentre la majoria del grup anava a fer el ràfting programat, la Victòria i jo vam preferir fer un tour turístic amb bus per el recorregut dels 7 llacs en un dia emboirat i amb plugims, què hi farem. En aquella zona, tots els vorals de les carreteres estan plens de ginesta ben florida ja que allà és primavera, és una planta forània portada per catalans que hi anaven a fer fortuna, (fortuna?). Els bonics pobles de Villa Angostura i San Martin de los Andes son totalment turístics i envoltats de muntanyes i boscos, on també hi ha moltes mates de canya americana, molt similar al bambú però més petita.

L'endemà tocava el primer repte muntanyenc, en el Parc Nacional 'Nahuel Huapi', pujar a dormir al refugi Frey situat al costat de la llacuna Toncek a 1767 m d'alçada sota l'antic volçà 'Cerro Tronador' de 3400 m en un lloc preciós i envoltat d'agulles de pedra espectaculars. La pujada era d'uns 800 m de desnivell i 10 Km de distància seguint la vall del riu Negro. A partir de la curiosa i minúscula cabana Petricek, ens va començar a nevar cada cop més fins arribar al refugi Frey sota una intensa nevada. Tota la tarda i nit va seguir nevant amb un fortíssim vent, però a dins del refugi vam gaudir de bon rotllo tot escoltant els guies cantant amb la guitarra cançons patagòniques.

L'endemà al matí, baixada pel mateix camí que la pujada ara amb sol però molt fred i dos pams de neu fins ben entrats al bosc.

Un cop retornats al minibus, tocava fer 360 Km de carretera i trams de ripio (terra i grava) fins Gualjaina on vam sopar un fantàstic 'asado'. En aquest lloc dormírem dos dies per fer recorreguts menys muntanyencs però també interessants i bonics.