Maquíssima excursió per la vall de Tavascan, una mica dura però que valia la pena pel paisatge i el bon temps que vam tenir. Anàvem 11 socis del Grec + 3 convidats amics nostres, en Pere que feia de guia i en Narcís, que està fent el curs de guia, total 16.
Desprès
de trobar-nos tots a Tavascan, (veníem de diferents llocs), vam
pujar a deixar els cotxes al llogaret de Quanca, final de l’excursió. Un parell de taxis van apropar-nos fins a la presa de Montalto on
vam començar a caminar, primer per el plàcid i bonic pla de Boavi i
desprès, seguint el riu de Romedo, pujant fort vall amunt tot
admirant la successió de 8 cascades que vam anar trobant.
A
mitja pujada, en Pep, amic del grup d’enginyers, va patir un
trencament fibril·lar o quelcom similar en una cama que li
dificultava molt la progressió; amb esforç i valent com és, va
arribar fins el llac de Romedo de Baix on arriba una pista forestal,
allà vam decidir quedar-nos en Narcís i jo amb ell i demanar al 112
la seva evacuació, ja que no era aconsellable continuar. Els bombers
van rescatar-lo amb un 4x4 i a nosaltres dos van apropar-nos al camí
que puja directe de la pista al refugi de Certascan. Mentrestant, la
resta del grup van anar seguint el camí per l’estany de Romedo de
Dalt fins el refugi (2230 m), que com que és bastant antic i petit,
sembla un cau de conills, tots apretadets.
L'endemà,
ben abrigats i amb una temperatura voltant els 2º,
vam anar pujant per grans pedregars fins el coll de Certascan (2586
m), on deixàrem les motxilles i en poca estona i sortejant bastantes
pedres i graons, assolírem el cim del Certascan (2852 m) en un dia
esplèndid amb vista fins l’infinit, i naturalment sobre l’estany
del mateix nom, el més gran natural dels Pirineus (sense barratge).
Tornats
al coll, vam emprendre la llarga baixada amb fort desnivell per
l’estany Blau, pleta de Guerosso i seguint la bonica vall fins les
bordes de Noarre, i d’allà en poca estona a retrobar els cotxes a
Quanca i recollir en Pep a Tavascan. La natura ens va obsequiar amb el
millor d’ella, dóna goig recórrer aquests paratges, encara que
els genolls tindrien quelcom a dir (ai !!).
Pla de Boavi
Cascada 1, en un tall profund
Cascada 2
Cascada 3
Cascada 4
Cascada 5
Cascada 6
Cascada 7
Cascada 8
Pujant la vall de Romedo
Pas delicat entre els estanys de Romedo
Estany de Romedo de Dalt
Estany petit sota del refugi (al fons)
On aneu, forasters ?
Al refugi a punt per sortir
El cim, al davant
Pedregar
L'estany de Certascan des del cim
La Mireia amb el cim al darrera
El grup al cim
Feliç al cim, i ben abrigat
El Mont-roig amb l'escletxa al mig, que vaig pujar el 2012
A l'estany Blau ben acompanyat !!
Última cascada, aquesta a Noarre
