dimecres, 28 d’octubre del 2020

El pic de Tarbésou (2364 m) i els seus estanys

 Amb l'amic Jordi vam anar a fer una excursió a l'Ariège al Tarbésou, cim no gaire alt en comparació amb altres de més anomenats però força interessant per el paisatge i que coneixíem per companys que ja hi havien anat. L'inici era des de l'aparcament de la Restanque (1632 m), on s'arriba des del poblet de Mijanés per una pista en bon estat.
L'itinerari si es fa la volta complerta és d'uns 14 Km, 950 m de desnivell i entre 6 i 7 h de marxa. 
A l'inici, es passa per una frondosa fageda que poc a poc va convertint-se en una bonica abetosa fins desprès donar pas a prats d'alçada barrejats amb pi negre.
El primer estany que trobem és el de Rabassoles, continuant el camí el següent és l'estany Blau, situat a sota del roc de Bragues, i finalment arribem a l'estany Negre. A partir d'aquí, ja sense cap mena d'arbres, cal pujar al coll de l'Ours (de l'Os) i llavors per la carena arribar al cim del Tarbésou, cim que també es pot pujar molt més fàcilment des del coll de Pailheres (2001 m) a la carretera que va de Quérigut a Ax les Thermes. Al cim hi havia força gent, la vista és realment bonica i val la pena pujar-hi per qualsevol dels dos itineraris, encara que el nostre era més bonic però també més cansat.
La idea era fer la tornada per la carena d'Escales i de Gabensa cap el coll de l'Ègue (de l'Euga) passant per sota del Roc de Bragues, així podíem passar per un altre llac, el de l'Estanyet, però com que des de l'estany Blau vam veure que el pas per sota del Roc era un xic complicat i amb neu dura, vam preferir no arriscar-nos i tornar per on havíem pujat.
A l'Ariège hi ha moltes valls i cims preciosos, però també sovint amb camins complicats.

Avets a la solana d'Artounant


Estany de Rabassoles

El Tarbésou a l'esquerra del coll de l'Ours

Estany Blau i Roc de Bragues

Estany Negre

Al cim

La coneguda dent d'Orlu al davant mateix

Carena d'Escales i de Gabensa

Els tres estanys des del cim

El Tarbésou des del coll de Pailhères







dijous, 24 de setembre del 2020

El Carlit per Lanós

 A primers de setembre, cinc membres del grup de Cerdagne-Rando vam anar a pujar al Carlit (2921 m) pel radera, des de la vall de Fontviva (1730 m) passant per l'embassament de Lanós, és el camí menys freqüentat per pujar-hi donada la distància (19 Km), el desnivell (1250 m) i la dreta i llarga tartera que que sols de veure-la ja cansa. Per les Bulloses ja hi havia pujat fa un munt d'anys per el camí normal i el passat octubre del 2019 per la cresta amb l'A.E. Granollers.
De la colla, la Claude ja va dir-nos que es quedaria a l'estany dels Forats, encara no estava prou en forma desprès d'una trencada de braç recent.
Va anar molt be, a dalt ple de catalans del sud que pujaven des de les Bulloses, de francesos pocs, al setembre no acostumen a fer vacances.
Jo que tothom diu que sempre parlo, al tram final de tornada no deia ni piu, senyal de que estava cansat. Una fita que tenia pendent i que ja he complert.

Pujant de Fontviva cap a Lanós

Les tarteres del radera, es puja per la de l'esquerra

L'estany dels Forats a sota, i el de Lanós al fons

A la tartera

Abans d'arribar al collet

Serra de les Xemeneies, al radera queda Fontviva

Camí normal per les Bulloses

Al cim





dimecres, 23 de setembre del 2020

Espinalbet - Cogulló d'Estela - roc de l'Auró - La Torreta

Aquest mes d'agost, he tornat a fer aquest interessant recorregut, aquest cop portant amics i amigues de la colla de la Cerdanya i allargant l'itinerari per començar i acabar a la carretera de Rasos i no al Santuari de Corbera com havia fet el 2018.
Llàstima que el dia va començar amb forces núvols que van trigar molt a marxar i deixar-nos contemplar amb nitidesa la gran extensió de Berguedà que pot contemplar-se des d'aquestes tres atalaies. Malgrat que ja no som jovenets, ens ho vam passar molt be amb les petites grimpades, semblava que havíem tornat uns anys enrrera.

Itinerari 

Església de Sant Miquel

Santuari de Corbera

Pujant al Cogulló

Al Cogulló d'Estela

Pujant al Roc de l'Auró

El Cogulló des del Roc de l'Auró

El Roc i el Cogulló des de les antenes de la Torreta

De lluny, l'embassament de La Baells 







dimarts, 25 d’agost del 2020

Un estany molt amagat, el de Calm Colomer

Sis amics i amigues que habitualment sortim a caminar pel Pirineu, vam anar a fer una excursió circular per veure segurament l'estany més amagat i desconegut dels que hi ha a la Cerdanya, el de Calm Colomer, situat a 2540 m d'alçada en un embut de tarteres entre els cims del Bony del Manyer, Roc Lliçà i la Carbassa. El fet de ser tan desconegut és perquè cal fer molt més esforç per arribar-hi que a d'altres força accessibles, com els de Malniu o de la Pera.
Sortida d'un lloc tan habitual i conegut com Can Jan de la Llosa (1600 m), pujada per l'ample pista fins a trobar el torrent provinent de l'estany, i llavors, arremangar-se i cap amunt sense descans seguint el curs del torrent, camí actualment ben marcat amb moltes fites. Tal com es va pujant es van fent visibles la Tossa Plana de Lles i la Muga a l'altre costat de la vall de la Llosa i el Cadí al fons. A partir dels 2300 m, el bosc desapareix per complert, llavors tot son prats d'alçada i dels 2550 m aprox. amunt, tarteres a dojo, per sort, de pedres de mida mitjana/petita.
L'estany de Calm Colomer (2540 m) és espectacular pel lloc on està situat, molt feréstec, només roques i aigua.
Com que anàvem be de forces, vam acabar pujant per la dreta tartera fins el Bony del Manyer (2808 m), per seguidament baixar a la Portella d'Engorgs i seguint el GR-11, emprendre la llarga baixada fins la cabana dels Esparvers (2030 m), punt neuràlgic d'encreuament de camins pirinencs. Desprès, sols quedava baixar plàcidament seguint el camí paral·lel al riu de la Llosa fins a Can Jan; han estat 19 Km de recorregut, uns 1250 m de desnivell positiu i 8 h de marxa, una sortida que desitjava molt fer i que ha resultat molt agradable.

Prats que donen petits respirs a la pujada, al fons, el Cadí

Vall de pujada

Descans a l'estany

Estany de Calm Colomer i cim del Bony del Manyer

Arribant al cim entre moltes tarteres

La Tossa Plana de Lles al fons, la Muga al davant

La vall de Vallcivera i l'estany de Montmalús

Estanys d'Engorgs des de la Portella



De Merens-les-Vals cap els estanys de Comte i Couart

 Tenia la intenció de descobrir una vall que surt del poble francés de Merens-les-Vals a l'Ariège i que es dirigeix cap a l'oest fins a sota dels cims de Rulhe, Alba, Joglar i Escobes, fronterers amb Andorra; va acompanyar-me un bon amic, En Josep Mª Corbella, també bloguer muntanyenc.
Deixant el cotxe en un aparcament (1450 m) situat vall amunt per una bona pista d'uns 4 Km, es comença a pujar per un camí amb força pedra per dins d'una bonica i frondosa fageda amb avets molt grans intercalats, el bosc de l'Ubac. Més amunt, la vall s'obre una mica i arriba a un petit estanyol, i desprès, a l'estany de Comte (1726 m), ja de bona mida i lloc força concorregut.
Fins aquí be, però d'aquest lloc amunt, el camí, ben fitat, comença a presentar dificultats, molta herba i mates de neret entre pedres i forats invisibles, pujada considerable i cada cop amb tarteres i roques més grans que ens obliguen a posar molta atenció davant del greu perill que comportaria una caiguda i fan la progressió cansada i pesada, cal anar cercant constantment el millor (o menys dolent) camí per avançar ajudant-nos de les mans, passant entremig o per dalt de grans pedres de mida considerable, és com una grimpada pero de poca pendent. Va arribar un punt sota una gran piràmide rocosa que entre la dificultat del camí i que jo no em trobava gaire be (baix de pressió), vam decidir girar cua i deixar-nos d'aventures. Llàstima, fins l'estany de Couart (2230 m) sols faltaven uns 500 m de camí i 100 m de desnivell, però tal com estava el camí i també jo, ens podia representar quasi una hora de penós avanç.
Possiblement, per arribar a aquest inhòspit paratge sota els esmentats cims, sigui millor pujar-hi des de l'Hospitalet-près-l'Andorre per la vall i estany de Pédourrés, camí conegut i sense problemes al menys fins l'estany, segur que val la pena poder contemplar els estanys de Couart i de l'Alba encaixonats entre grans cims rocosos.

Magnifiques fagedes

Majestuosos avets 

Estanyol

Estany de Comte




"Pedretes"


Un bon consol a la baixada, molts gerds ben dolços per berenar

Un pont ben robust

divendres, 24 de juliol del 2020

Descobrir la Cerdanya tot caminant

Per la gent que visita la Cerdanya i li agrada la natura però que no puja cims ni fa travesses llargues, tinc triats uns itineraris per llocs molt bonics i representatius del territori; tots ells son sortides matinals de poca o mitjana dificultat i així poder gaudir desprès d'un bon àpat en qualsevol dels restaurants de la vall.

1- PRAT DE CADÍ
Sortint del poblet d'Estana a sobre de Martinet, en una hora aprox. s'arriba per un camí en algún lloc pedregós a uns dels llocs emblemàtics de la Cerdanya, el fantàstic i gran Prat de Cadí (1832 m) a sota de les espectaculars cingleres del Cadí; sovint hi trobarem cavalls pasturant.


La muralla del Cadí pujant a Estana

 Les canals del Cristall i de l'Ordiguer al maig


Les canals a l'estiu
Al gran Prat de Cadí s'hi podrien jugar tots els partits de 1ª junts


2 - Roc de la Moixa
De l'àrea de servei del túnel del Cadí surt una carretera que en uns 500 m porta a Riu de Cerdanya, poble d'on surt la pista forestal en bon estat que puja a Coll de Pendís passant pel refugi del Serrat de las Esposes. Aquest coll és un lloc de sortida de moltes excursions. En aquest cas, anant direcció Cadí podrem pujar a un punt amb molta vista sobre la Cerdanya i el Berguedà, ja que està al límit entre comarques, el Roc de la Moixa (2053 m).

 El coll de Vimboca, ben verd

 La serra de la Gallina Pelada al sud

 L'imponent Pedraforca amb la seva pared nord

La carena que porta cap el Cadí, el Puig dels Terrers al fons

3 - Moixeró
Partint també de Coll de Pendís, anant en direcció contrària a l'itinerari "2", arribarem al cim del Moixeró de 2091 m, situat ben be a sobre del túnel del Cadí. Les vistes son semblants a les del Roc de la Moixa però en aquest cas amb l'afegit d'una bona panoràmica sobre la vall del Llobregat fins l'embassament de la Baells i els pobles de Bagà i Guardiola. El fantàstic prat inclinat de la seva cara nord és el paradís de les vaques.
Al tornar pel bosc, trobarem fantàstics avets i també moixeres, arbre que dona nom a la muntanya; la seva fusta es feia servir per fer varetes de magia.

El gran prat inclinat que dona a la Cerdanya 

 Vista a l'oest, el Cadí i el Pedraforca

Vista a l'est amb el proper Penyes Altes

 Una moixera florida

I aquí una moixera ja amb fruits

 Un dels grans avets que trobarem

4 - Sant Grau - Cortals d'en Vidal - Fontllebrera
Una sortida molt agradable des de la petita ermita de les afores d'Urús per uns grans boscos de pi negre, el refugi lliure de Cortals d'en Vidal, excel·lent mirador sobre la Cerdanya i passant per la fresca Fontllebrera situada en una reconada verda i acollidora sota els grans espadats rocosos que baixen de la Tossa d'Alp. Bona part de l'itinerari és per pistes.

 El refugi de la Pleta dels Ordiassos (cal demanar la clau a Urús)

 El refugi lliure de Cortals d'en Vidal

 Grans roques limiten el prat de Cortals d'en Vidal

 El recentment instal·lat pont a Fontllebrera

La renovada i fresca font de Fontllebrera

5 - Vall de Fontviva
A la carretera que va de Bourg-Madame cap al coll de Puimorens, just abans d'arribar al poble de Porté surt a la dreta una pista asfaltada que ens porta a una preciosa vall que entre grans cims ens portaria fins el gran embassament de Lanós radera del Carlit (2921 m), cim culminant dels Pirineus orientals.
A la part baixa de la vall hi ha el petit embassament de Passet, amb una zona de tirolines sobre l'aigua; també àrea de pícnic amb servei de bar (no sempre obert). Pujant amunt cosa d'una hora max, s'arriba al petit però molt bonic estany de Fontviva, que té la particularitat que tan l'aigua que entra com la que surt ho fa subterrània. Està situat a mitja alçada en un lloc idíl·lic. La tornada val la pena fer-la baixant per camí dels enginyers entre el bosc, així les vistes son complertes.

La vall encara amb neu, el Passet mig glaçat

 Pujant a l'estany de Fontviva, el bàleg florit groc


L'estany de Fontviva, al fons, els pics de Xemeneies


Fontviva des del camí que porta a Lanós


 Al fons el pic de Fontfreda des de Fontviva




6 - Llac de Malniu
Un dels llocs més coneguts i freqüentats de la Cerdanya, el seu fàcil accés fa que molta gent hi pugi. Des del poble de Meranges, per una bona pista en part asfaltada s'arriba fins el refugi, on cal pagar 3€ d'aparcament; en alguns caps de setmana i a l'estiu a vegades tanquen l'accés 2 Km abans per excés de vehicles.
En menys d'una hora de camí pel bosc, s'arriba al gran llac de Malniu (2250 m), situat a sota del Puigpedròs, cim de 2912 m. El paisatge és mot bonic, les dures tarteres que cauen dels cims contrasten amb l'aigua i les verdes pastures del voltant.
Al tornar, es poden comprar formatges locals molt bons a la formatgeria entre Gírol i Meranges.


El refugi a l'hivern 


On és l'aigua? Llac glaçat


 El llac ja sense glaç


 Al fons, el Cadí


El Puigmal destaca nevat