Gallina Pelada (2317 m)

Primera excursió important des que visc a La Garriga, aquest cop amb els companys de la secció de muntanya de l'A.E.Granollers, Club del que malgrat haver deixat de viure els últims anys a la comarca no vaig deixar mai de ser soci. Això si, companys nous, clar, el temps passa i la gent canvia.

Un grup de set membres, tres d'ells debutants a la secció, nous fitxatxes, perfecte!, vam anar al Berguedà a pujar la Gallina Pelada (o potser hauriem de dir-ne "Plumada" 😄 ?), cim que ja havia pujat el 2009 amb els enginyers. La previsió del temps no era gens clara, possible pluja a partir de migdia, però vam tentar la sort, i va anar bé!

Veient que podia estar mullat i la incògnita dels tres companys nous, no vam voler arriscar-nos com haviem previst inicialment pujant des de la creu de Fumanya per les aèries Llosanques i vam fe-ho per el camí clàssic des de Fontfreda. Força boira que cobria els cims propers i també parcialment les valls, vam anar pujant amunt amb força pendent pel bonic bosc i desprès per els verds prats que ens van dur fins el refugi Delgado Úbeda, encara tancat, i continuar fins pujar al cim ja per terreny de roca. Desprès de les obligades fotos al cim, vam continuar fent la rocosa carena fins Roques Blanques per contemplar millor el paisatge.

Molta gent pujant la muntanya per tots els camins, entre ells l'amic Pere Jordi del Grup de Muntanya d'Enginyers al que no veia de feia anys.

La tornada va ser pel mateix camí, dinar a la Fontfreda, i aprofitant que la pluja prevista venia tard (deuria venir amb la Renfe), vam seguir la carretera direcció Vallcebre per anar a veure el jaciment paleontològic de Fumanya i apreciar les petjades de dinosaures que milers d'anys enrere voltaven per aquells paratges.

Espero que els nous companys hagin gaudit de l'excursió i repeteixin sovint, descobrint el territori del nostre petit però variat país.

Arribant al refugi

Vista a l'est, carena cap a la Creu de Ferro i Serrat Voltor

Carena al Roques Blanques

El grup al cim

Amb l'amic Pere Jordi

Pared amb petjades a Fumanya

Petjada de dinosauri, quin nº de peu calça?

Retorn als orígens

 Desprès de cinc anys de viure a la Cerdanya i d'haver gaudit de les seves valls amb els seus rius i cims, així com de les properes d'Andorra, Berguedà, Capcir, Conflent i Ariège, amb la solitud motivada per les restriccions de mobilitat a causa de la pandèmia del Covid-19, però considerant també altres temes familiars, vaig veure que calia repensar-se si era aconsellable seguir allà tot sol o tornar a prop de la família i amics.

Finalment he optat per l'opció més assenyada i des d'aquesta primavera ja torno a ser un vallesà oriental, o més concretament, un garriguenc, visc just al peu de la muntanya d'uns dels meus besavis, el Montseny, la meva muntanya estimada. Ara toca recuperar vells paisatges i amics, i començar noves aventures.

Vista de la Garriga des de la Muntanyeta

Circular a la Tossa d'Alp (2536 m)

A la Tossa d'Alp, o Pedró dels quatre Batlles, ja hi havia pujat  en diverses ocasions, a peu des de coll de Pal o de Coma Oriola, també amb esquí mitjançant els teleesquís, telecadires i telecabines de la Molina i la Masella, i fins i tot fa molts anys amb moto de muntanya per la pista de servei de l'estació d'esquí. Això no era impediment perquè ho fes altre cop però ara per una ruta circular que havia trobat remenant mapes i vistes de satèl·lit.

Sortint des de coll de Jovell (1519 m) a sobre d'Urús, es va cap a Fontllebrera, desprès pujant a coll de Jou (2021 m) i seguidament continuant per la carena de Roca del Llamp i Puig de la Canal Freda fins arribar al refugi del Niu de l'Àliga al cim (2536 m). La baixada es fa per la pista d'esquí dels Isards fins l'aparcament de Coma Oriola, seguint uns 400 m per l'asfalt i a continuació recte per una pista planera que desprès gira a dreta i agafa una gran pendent seguint una captació d'aigües.

Va acompanyar-me un company de la Cerdanya i així va poder ser més entretinguda l'excursió; el dia era radiant, sol, gens de vent i vistes fins molt lluny, s'albiraven naturalment totes les muntanyes que envolten la Cerdanya, Berguedà i Ripollès, també Montserrat, el Montseny, Pallars Sobirà i fins i tot el massiu del Turbón a uns 115 Km de distància prop de Castejón de Sos a l'Aragó.

Val a dir que així com la pujada, malgrat els 1100 m de desnivell, es puja prou be, la baixada per la pista d'esquí i la de la captació d'aigües ambdues amb un gran pendent i el terra descompost, son un trenca-cames, encara que passi per llocs prou bonics, els genolls demanen que s'acabi aviat.

Roca del Llamp

Vista a ponent, Penyes Altes i Cadí

 

Puig de la Mena i la Tossa

Al cim

El nou telecabina de la Molina al costat del Niu de l'Àliga

Vistes al Nord

Baixant per la pista d'esquí dels Isards 

Molsa en grans quantitats a la baixada final

El pic de Tarbésou (2364 m) i els seus estanys

 Amb l'amic Jordi vam anar a fer una excursió a l'Ariège al Tarbésou, cim no gaire alt en comparació amb altres de més anomenats però força interessant per el paisatge i que coneixíem per companys que ja hi havien anat. L'inici era des de l'aparcament de la Restanque (1632 m), on s'arriba des del poblet de Mijanés per una pista en bon estat.

L'itinerari si es fa la volta complerta és d'uns 14 Km, 950 m de desnivell i entre 6 i 7 h de marxa. 

A l'inici, es passa per una frondosa fageda que poc a poc va convertint-se en una bonica abetosa fins desprès donar pas a prats d'alçada barrejats amb pi negre.

El primer estany que trobem és el de Rabassoles, continuant el camí el següent és l'estany Blau, situat a sota del roc de Bragues, i finalment arribem a l'estany Negre. A partir d'aquí, ja sense cap mena d'arbres, cal pujar al coll de l'Ours (de l'Os) i llavors per la carena arribar al cim del Tarbésou, cim que també es pot pujar molt més fàcilment des del coll de Pailheres (2001 m) a la carretera que va de Quérigut a Ax les Thermes. Al cim hi havia força gent, la vista és realment bonica i val la pena pujar-hi per qualsevol dels dos itineraris, encara que el nostre era més bonic però també més cansat.

La idea era fer la tornada per la carena d'Escales i de Gabensa cap el coll de l'Ègue (de l'Euga) passant per sota del Roc de Bragues, així podíem passar per un altre llac, el de l'Estanyet, però com que des de l'estany Blau vam veure que el pas per sota del Roc era un xic complicat i amb neu dura, vam preferir no arriscar-nos i tornar per on havíem pujat.

A l'Ariège hi ha moltes valls i cims preciosos, però també sovint amb camins complicats.

Avets a la solana d'Artounant

Estany de Rabassoles

El Tarbésou a l'esquerra del coll de l'Ours

Estany Blau i Roc de Bragues

Estany Negre

Al cim

La coneguda dent d'Orlu al davant mateix

Carena d'Escales i de Gabensa

Els tres estanys des del cim

El Tarbésou des del coll de Pailhères

El Carlit per Lanós

 A primers de setembre, cinc membres del grup de Cerdagne-Rando vam anar a pujar al Carlit (2921 m) pel radera, des de la vall de Fontviva (1730 m) passant per l'embassament de Lanós, és el camí menys freqüentat per pujar-hi donada la distància (19 Km), el desnivell (1250 m) i la dreta i llarga tartera que que sols de veure-la ja cansa. Per les Bulloses ja hi havia pujat fa un munt d'anys per el camí normal i el passat octubre del 2019 per la cresta amb l'A.E. Granollers.

De la colla, la Claude ja va dir-nos que es quedaria a l'estany dels Forats, encara no estava prou en forma desprès d'una trencada de braç recent.

Va anar molt be, a dalt ple de catalans del sud que pujaven des de les Bulloses, de francesos pocs, al setembre no acostumen a fer vacances.

Jo que tothom diu que sempre parlo, al tram final de tornada no deia ni piu, senyal de que estava cansat. Una fita que tenia pendent i que ja he complert.

Pujant de Fontviva cap a Lanós

Les tarteres del radera, es puja per la de l'esquerra

L'estany dels Forats a sota, i el de Lanós al fons

A la tartera

Abans d'arribar al collet

Serra de les Xemeneies, al radera queda Fontviva

Camí normal per les Bulloses

Al cim

Espinalbet - Cogulló d'Estela - roc de l'Auró - La Torreta

Aquest mes d'agost, he tornat a fer aquest interessant recorregut, aquest cop portant amics i amigues de la colla de la Cerdanya i allargant l'itinerari per començar i acabar a la carretera de Rasos i no al Santuari de Corbera com havia fet el 2018.
Llàstima que el dia va començar amb forces núvols que van trigar molt a marxar i deixar-nos contemplar amb nitidesa la gran extensió de Berguedà que pot contemplar-se des d'aquestes tres atalaies. Malgrat que ja no som jovenets, ens ho vam passar molt be amb les petites grimpades, semblava que havíem tornat uns anys enrrera.

Itinerari 

Església de Sant Miquel

Santuari de Corbera

Pujant al Cogulló

Al Cogulló d'Estela

Pujant al Roc de l'Auró

El Cogulló des del Roc de l'Auró

El Roc i el Cogulló des de les antenes de la Torreta

De lluny, l'embassament de La Baells 

Un estany molt amagat, el de Calm Colomer

Sis amics i amigues que habitualment sortim a caminar pel Pirineu, vam anar a fer una excursió circular per veure segurament l'estany més amagat i desconegut dels que hi ha a la Cerdanya, el de Calm Colomer, situat a 2540 m d'alçada en un embut de tarteres entre els cims del Bony del Manyer, Roc Lliçà i la Carbassa. El fet de ser tan desconegut és perquè cal fer molt més esforç per arribar-hi que a d'altres força accessibles, com els de Malniu o de la Pera.

Sortida d'un lloc tan habitual i conegut com Can Jan de la Llosa (1600 m), pujada per l'ample pista fins a trobar el torrent provinent de l'estany, i llavors, arremangar-se i cap amunt sense descans seguint el curs del torrent, camí actualment ben marcat amb moltes fites. Tal com es va pujant es van fent visibles la Tossa Plana de Lles i la Muga a l'altre costat de la vall de la Llosa i el Cadí al fons. A partir dels 2300 m, el bosc desapareix per complert, llavors tot son prats d'alçada i dels 2550 m aprox. amunt, tarteres a dojo, per sort, de pedres de mida mitjana/petita.

L'estany de Calm Colomer (2540 m) és espectacular pel lloc on està situat, molt feréstec, només roques i aigua.

Com que anàvem be de forces, vam acabar pujant per la dreta tartera fins el Bony del Manyer (2808 m), per seguidament baixar a la Portella d'Engorgs i seguint el GR-11, emprendre la llarga baixada fins la cabana dels Esparvers (2030 m), punt neuràlgic d'encreuament de camins pirinencs. Desprès, sols quedava baixar plàcidament seguint el camí paral·lel al riu de la Llosa fins a Can Jan; han estat 19 Km de recorregut, uns 1250 m de desnivell positiu i 8 h de marxa, una sortida que desitjava molt fer i que ha resultat molt agradable.

Prats que donen petits respirs a la pujada, al fons, el Cadí

Vall de pujada

Descans a l'estany

Estany de Calm Colomer i cim del Bony del Manyer

Arribant al cim entre moltes tarteres

La Tossa Plana de Lles al fons, la Muga al davant

La vall de Vallcivera i l'estany de Montmalús

Estanys d'Engorgs des de la Portella