El sol i el pas del temps: Rellotges de sol

Anant per les muntanyes i també en molts pobles, sovint trobem masies o esglésies on hi podem contemplar, alguns cops en no gaire bon estat per l'abandonament en que es troben alguns dels esmentats edificis, un rellotge de sol, aparell inventat fa molts segles i en que la ciència d'aquells temps feia gala dels seus avenços i permetia saber l'hora amb certa exactitud. Per la construcció del rellotge, calia que un astrònom, físic o matemàtic coneixedor de la gnomònica, ciència que tracta del tema, determinés la posició exacte del gnòmon, la vareta inclinada que amb la seva ombra marca l'hora sobre el quadrant solar on hi ha marcades les hores, que depèn de la latitud del lloc i de la posició respecte del sol de la façana on va col·locat. En alguns casos, un artista decorava amb més o menys encert el quadrant solar i així demostrar el bon gust i/o el poder econòmic del propietari. N'he vist alguns de singulars en que el tècnic es va superar afegint-hi funcions extres, com les comentades en algunes de les següents fotos.

Rellotge de sol molt romàntic del santuari de Falgars, a sobre de la Pobla de Lillet

Rellotge de sol rústic de l'ermita de l'Erola, en el camí entre Viladrau i Sant Segimont

Un d'abandonat a Sta. Mª de les Lloses, se li està acabant la "corda"

Rellotge de sol "camuflat", a l'ermita de Sant Miquel de Turbians (Gisclareny)

Rellotge de sol poètic a Boadella d'Empordà

Rellotge de sol a l'Ermita de Sant Feliu de Vallcàrcara sobre Sant Llorenç de Savall

Rellotge de sol de la masia de can Torres, al PN de Sant Llorenç del Munt

Rellotge de sol de can Dalmau, al PN de Sant Llorenç del Munt

 

Rellotge de sol a les Boades a prop de Rellinars, serra de l'Obac

Rellotge de sol de la Torre de Malla a l'espai natural de Gallecs (Parets del V.)

Rellotge de sol a l'església d'Aiguafreda de Dalt

Rellotge de sol en una casa a Aiguafreda

Rellotge de sol modernista de la casa Barbey a La Garriga

Rellotge de sol en una casa del nucli històric de Sant Martí de Centelles,

sobre la carretera que porta de Centelles a Sant Quirze de Safaja

Rellotge de sol a Sant Pere de Bertí, però sols li toca el sol a la tarda!!

Rellotge de sol a l'ermita de Sant Sebastià entre Llinars del Vallès i Dosrius

Rellotge de sol a Samalús

Rellotge de sol molt decorat al poble de l'Estany

Rellotge de sol en una plaça de Castellterçol

Rellotge de sol i imatge de la casa Ordeig a la plaça dels Sants Màrtirs de Vic

Rellotge de sol de la masia de La Vila, situada dalt del pla de Busa. Té la particularitat de que el gnòmon porta fixat perpendicularment un cercle, la sombra del qual, depenent de l'època de l'any, dibuixa una elipse més o menys ovalada sobre el quadrant solar, però que en els equinoccis (21 de març i 21 de setembre), aquesta elipse es converteix en una línia recta, ja que en aquestes dates, el cercle queda totalment alineat amb la trajectòria solar.

Per desgràcia, el 2023 aquest rellotge ja ha desaparegut, la masia està abandonada.

Rellotge de sol de la masia dels Molins, en el camí que porta de Viladrau a l'Erola i Sant Segimon. Ideat per Joaquim Pericas a principis del segle XX, jesuïta i expert en astronomia i membre del Observatori de l’Ebre. Aquest rellotge, actualment un xic descolorit, a més de les hores, marca el mes i l'estació de l'any. En els càlculs necessaris per traçar les corbes horàries va ser necessari resoldre uns 6.500 logaritmes, tot un repte en aquell temps sense ordinadors ni calculadores electròniques.

Rellotge de sol amb correcció dels minuts a Vilafranca de Conflent (dalt i baix)

Rellotge de sol del celler Eudald Massana a Sant Pau d'Ordal

Castells entre boires: Sant Martí de Centelles i la Popa

 A primers de novembre, amb uns companys i companyes vam anar a fer una fàcil excursió matinal per veure aquests castells i també els colors de la tardor, però el dia ens va obsequiar amb una boira que ho va entelar tot, això sí, afegint un aspecte misteriós i sinistre als esmentats i enrunats castells.

Sortida del nucli antic de les Comes de Sant Martí de Centelles situat a la carretera de Centelles a Sant Quirze de Safaja. Prenem un camí amb alguna barana i cable de seguretat que ens puja directe en poca estona pel cingle al collet que dona accés al recinte de l'abandonat castell situat a ran de cingle. Aquest castell, desprès d'haver iniciat fa anys un intent de recuperació, ara torna a estar deixat i amb tanques i avisos de no entrar-hi per perill de caiguda de pedres. Llàstima de l'espessa boira que no permetia veure la vista panoràmica que ofereix, però a canvi hi posava un tètric i fred ambient.

Seguidament, vam dirigir-nos cap a la masia de la Rovira dels Cerdans, coll de Prims i d'allà fins el proper castell de la Popa, aquest enfilat dalt d'un estret tossal de roca que sembla un vaixell. Aquest també amb tanques per perill de caure'ns alguna pedra al damunt, llàstima de que també s'estigui abandonant.

Un cop represa la marxa en direcció nord-est, vam endinsar-nos en l'esplendorós bosc de Sauva Negra, passant per la seva font i desprès retornar seguint la pista de dalt del cingle fins radera del primer castell i baixant per el Grau de Sant Martí al lloc de sortida. Entretinguda sortida, això si, amb força fred.

El castell de Sant Martí de Centelles des de les Comes

Castell de la Popa dalt del pedró

L'escala d'entrada

Boscos caducifolis de Sauva Negra

Tornada cap el castell de Sant Martí, amb el pla de la Garga a sota

Escletxes de l'Euga

Amb la colla de "Dijous al sol" que sortim habitualment, vam anar a fer una caminada entre Vidrà i la vall d'en Bas, sortida del coll de Ciuret accedint-hi per la pista de Collfred. D'aquest coll es pot anar a molts llocs, com per exemple pujar al Puigsacalm, però nosaltres vam passar per la masia de Platraver i baixar a veure el salt de Sallent, que encara que es digui igual, no és el mateix que hi ha a sota de Rupit. He de dir que en aquesta zona, un sallent és sinònim de salt d'aigua, per tant, hi ha diversos "sallents", anomenar-ne "salt de Sallent" és una redundància, i n´hi ha una bona colla a les cingleres que van des de Sau cap el Far i fins a sobre Ridaura, com poden ser també el salt de la Coromina o el de la Cua d'Euga. Com que patim un període de sequera, el salt era un rajolinet d'aigua, qué hi farem, però la vista cap a la vall d'en Bas, Olot, el Puig Bassegoda i fins i tot el Canigó ja compensava l'esforç.

D'aquí vam seguir cap a la masia de la Freixeneda, per a continuació, pujar cap a la serra del mateix nom pel costat nord a veure un fenomen geològic força interessant, "les esquerdes de l'Euga". En mig d'una magnífica fageda amb alguns exemplars de faig inmensos, hi ha una colla d'esquerdes profundes i estretes, fosques i humides, plenes de molsa, que farien somiar als productors de cinema per fer-hi pel·lícules de fantasia i misteri. Tenen certa semblança amb els Bufadors d'en Bevi de Santa Mª de Besora, però molt més estrets.

De sobre les esquerdes, per una pista, en poca estona es torna al coll de Ciuret, una excursió fàcil però força interessant.

Masia de Platraver

Paret del Salt

La vall d'en Bas des del Sallent

El massís del Canigó

El puig Bassegoda a l'Alta Garrotxa

Un faig fantàstic

Les esquerdes de l'Euga

Rocacorba (935 m)

 Havia proposat als amics del grup "Dijous al sol" d’anar a pujar al Rocacorba, cim poc alt però prominent i molt conegut al Gironès i comarques limítrofes, jo no hi havia anat mai, així que un cop enredats 5 companys/es, vam anar a fer una visita a aquesta muntanya.

L’itinerari escollit va ser partint del llogaret de Granollers de Rocacorba, situat entre Sant Martí i Sant Esteve de Llémena. Cal advertir que tan si fa sol com no, no cal posar-se crema solar, ja que la quasi totalitat del recorregut és per sota els arbres dels espessos boscos, la majoria alzines, i excepció feta de dalt del mirador del Santuari, no veurem més que arbres i més arbres.

El camí és un continu de pujades i baixades per corriols i algunes pistes, ja que travessa diversos contraforts de la muntanya. Pel camí trobarem diversos punts interessants: la roca del Barret, els graons del tram de l’Escaleta, la cova de l’Arcova, la pedra dels Tres Senyors, un parell de frondoses fagedes entre Rocacorba i Sant Nicolau, aquesta última ermita amb un gran (i vell) castanyer monumental a tocar, però el punt més interessant és el Santuari de Santa Mª de Rocacorba, penjat dalt d’una estreta carena rocosa amb forma de proa de vaixell i des d’on podrem veure de dalt del mirador de roca que l’acompanya un extens mantell verd a sota, els cingles d’Aiats i del Far, bona part del Gironès i l’estany i ciutat de Banyoles. Les properes antenes, malgrat que necessàries, fan nosa a la vista.

Una recomanació: en el tram entre el pla de Martí i Sant Nicolau, millor prendre la pista asfaltada, el camí paral·lel PR-C120 no té res de particular apart de ser poc fresat i ple d’esbarzers.

En total, son uns 15 Km, 800 m de desnivell positiu acumulat i entre 6,5 i 7 h de durada, ja que els continus canvis de tipus de camí i trencalls fan alentir força la marxa. Absolutament recomanable portar GPS, sols amb el mapa i explicacions és bastant complicat de seguir.

Roca del Barret

Tram del camí de l'Escaleta

Cova de l'Arcova

Rocacorba

Santuari de Rocacorba

Cingles del Far

Banyoles i el seu estany

Sant Nicolau

Itinerari seguit