En Jaume i les muntanyes: Tosseta Rasa (1217m), Terra Alta

El cap de setmana de Sant Jordi del 2017, un grup de set companys/es del GREC vam anar a fer una excursió a la Terra Alta convidats per un conegut d’Horta de Sant Joan i que amablement va cedir-nos una magnífica casa rural situada prop de la veïna muntanya de Santa Bàrbara. Com que cau a l’altre extrem del país (305 Km des de Puigcerdà), vam sortir divendres per anar a dormir allà i poder començar a caminar aviat.

Al matí vam trobar-nos amb la Salo, en Toni i el Bruc (el gos), parella coneixedora de la zona que ens havia de fer de guies, i tot seguit vam anar amb cotxe, passant sota les Roques de Benet, fins el Mas de la Franqueta (550m) on començava l’excursió. Prenem el camí del Carrer Ample (és un dir), que en realitat és un impressionant torrent sec i pedregós vorejat d’altes parets rocoses amb uns plegaments que donen idea de com la natura és capaç de doblegar l’escorça terrestre. Anem avançant entre pedres i grava i desprès d’uns 5 Km així emprenem forta pujada fins enllaçar amb el GR-7 dalt de les Rases del Maraco (1080m), on ja gaudim de vistes cap el Caro al davant i de Tortosa fins el Delta. El camí segueix baixant per un espès bosc fins a uns 800m d’alçada per arribar desprès al refugi lliure de les Clotes, on recuperem forces. Altre cop amunt per forta pujada per retrobar la carena, i desprès d’una curta grimpada conquerim el punt més alt de la Terra Alta, la Tosseta Rasa (1217m), des d’on en un dia clar es pot veure el Pirineu, pràcticament tot el Matarranya i el Delta de l’Ebre fins el mar, i també Mallorca. Llavors, abandonant el GR-7, el camí segueix amb lleugeres ondulacions cap a la dreta per els altiplans de Centelles i Terranyes, on anem amb compte perquè hi ha bous braus pasturant (uns 25 ben be) i no és qüestió de fer el "torero", encara que el petit Bruc, molt valent, els empaita i allunya sense contemplacions.

Parem per dinar abans d’emprendre la forta baixada cap els colls de Miralles i del Safrà, tot passant per unes magnífiques pinedes amb pins altíssims i algun boix grèvol. Desprès d’aquest últim coll, on hi ha una bassa gran pels bombers, com que anem un xic cansats, decidim abandonar la opció de passar pel Mas de Corretja i baixar per la pista directament cap a la Franqueta, on retrobem els cotxes. Cap a la masia altre cop i sopar a Horta de Sant Joan que aquest cap de setmana és Festa Major.

Han estat unes 9,5 hores, 23 Km i 1040m de desnivell (+) acumulat. Una magnífica excursió en la que ens ho hem passat (i portat) molt be.

El diumenge, abans de tornar cap a la Cerdanya, visitem el convent de Sant Salvador, sota la muntanya de Santa Bàrbara, i desprès ens arribem fins a Vall-de-roures al Matarranya a fer turisme, celebrar Sant Jordi comprant algun llibre a la llibreria Serret, Creu de Sant Jordi 2017 per la seva difusió del català a la Franja, i dinar en una antiga fonda del segle XIV on s’allotjava en Josep Mª Espinàs quan anava per aquelles contrades.