Amb
la meva filla Marta, vam anar a pujar pel Grau de l’Os, camí del
que molta gent de Cerdanya m’havia parlat i que surt del costat
mateix de la boca Nord del túnel de Cadí (que de Cadí no en te
res, més aviat de Moixeró).
Per
arribar-hi s’ha d’agafar una curta pista de terra que surt del
costat Urús de l’àrea de servei del túnel i s’acaba al costat de peatge, on deixem el cotxe. Seguint endavant, es passa per un pas
inferior sota la carretera, es voreja un bon tram de la pared de
formigó i tot seguit ens endinsem en un estret tall quasi invisible
des de la carretera. El camí és un fons sec de riera ple de còdols
i pedres de tot tamany entre dues altes parets de roca amb gorgs fets
quan plou amb força, la llum no hi entra gaire. Quan es porta una
estona de caminar, trobem el punt "divertit"
de l’itinerari, un pas super estret i vertical entre dues parets de
roca que es puja amb l’ajuda primer d’una escala metàl·lica i
desprès d’una cadena, a vegades cal treure’s la motxilla si és
gran. Continua el camí similar al de l’inici fins que poc a poc es
va obrint el pas i comença a veure’s el cel i els boscos de més
amunt. Arribat a un lloc on es veu una barraca d'obra amunt a la dreta, cal pujar a la dreta, passar-hi i seguir la pista per arribar al proper refugi guardat del Serrat de
les Esposes.
Per
tornar, cal seguir la pista del refugi avall uns 500m i agafar un
camí que passa per unes cases enrunades entre prats (antic nucli de Canals) i sense deixar-lo, tornarem
al inici.
NOTA: Caldria
desbrossar i marcar aquest camí, és molt interessant, i si no es
cuida s’acabarà perdent.
Pas inferior sota carretera
El camí passa per sota d'aquest mur de formigó
Fons de riera emboscat
L'empenta de l'aigua es menja les parets
Cal pujar la "pedreta"
Escala i cadena
Ja he pujat !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada