Desprès d'haver fet un 540 Km de carretera en no gaire bon estat, amb molts trams de "ripio" (terra i grava) i de vorejar el gran llac Viedma, vam arribar a l'estratègic i bonic poble de 'El Chaltén' dins del 'Parc Nacional Los Glaciares' on faríem base dos dies. A destacar que vam sopar al restaurant "la Senyera" que un terrassenc va crear ja fa uns anys i que malgrat que ara és propietat d'uns argentins, manté el nom, a dins una senyera i fotos dels castellers de Terrassa i de la masia Freixa 👍👏
L'endemà, el minibus va acostar-nos a l'entrada del riu Blanco del Parc Nacional on acompanyats per la guia del parc Viqui (és obligatori per els grups organitzats), vam començar a caminar seguint aquest riu per apropant-nos al nostre objectiu: la base del Fitz Roy (3405 m), originalment anomenat Chaltén, que prové de l'aoniken i significa 'muntanya fumejant', cim que els primitius habitants de la zona creien que era un volcà per el núvol que acostuma a desprendre's del cim causat per el vent de ponent sempre present allà.
Pujada forta al tram final i llavors, tothom exclama: OH!!, el gegant es mostra altiu davant nostre amb el 'Lago de los Tres' glaçat als seus peus; impressionant!!
El vent omnipresent ens aconsella resguardar-nos un xic per reposar i menjar i ara cap avall passant aquest cop per les llacunes 'Madre' i 'Hija' i també per la més gran 'Capri', tornant al poble per l'extrem oposat al de sortida, hem caminat 22 Km i pujat 1000 m de desnivell. Ha estat una gran experiència descobrir aquests paisatges, els recordarem sempre.
Restaurant 'La Senyera'
El Chaltén
Últim tram
Llacuna de las Tres (glaçada) i el Fitz
A dalt!!
Llacunes 'Madre' i 'Hija' durant la baixada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada